Publicitat
Publicitat

MEDI AMBIENT

L’amagatall perfecte dels mamífers més esquius

Els embassaments allotgen la majoria de les espècies de ratpenat

Lluny de les llegendes de vampirs que els dibuixen com a xucladors de sang, els ratpenats són un dels millors aliats de l’home per contenir les plagues d’insectes, amb un rol impagable per a l’agricultura. Els investigadors ho saben, i ja fa temps que van engegar projectes de conservació que, sumats a les descobertes més recents, han aconseguit situar-los en el mapa.

Tot i així, és difícil revertir l’estigma associat a aquests mamífers. Ho explica David Guixé, investigador del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC), que es dedica a estudiar-los i que alerta que malgrat que en els últims anys hi hagut una certa recuperació de les poblacions, 19 de les 31 espècies que s’han descrit a Catalunya estan amenaçades.

També són 19 les espècies que s’han trobat a les galeries de les centrals hidroelèctriques, fruit d’un projecte engegat per Endesa el 2013 per analitzar els habitants que han ocupat les seves instal·lacions. Gràcies al programa, batejat com a Endesabat, han descobert que els embassaments són un dels seus hàbitats preferits, especialment del ratpenat de peus grossos - Myotis capaccinii -, una espècie que està en perill d’extinció i que s’alimenta d’insectes i petits peixos que caça sobre les superfícies aquàtiques, però també de sis espècies més que són vulnerables.

“La idea va sorgir per un descobriment fortuït”, rememora Inma Ordóñez, la tècnica de medi ambient de la companyia encarregada de fer-ne el seguiment. Van trobar-ne a la central de Tavascan, i allà va plantejar-se la hipòtesi que formessin més colònies. Després de comptar-ne més de 2.000 exemplars, ara saben com de gran és el potencial dels embassaments com a refugi. De moment, juntament amb el CTFC, han estudiat les preses del riu Fluvià, el Ter, la Noguera Pallaresa i la Noguera Ribagorçana, però encara no han acabat i estan valorant estendre el projecte a més indrets de l’Estat. De fet, saber que són allà facilita el seu seguiment i la seva conservació.

Coves massa ‘transitades’

“El 65% dels mamífers amenaçats a Catalunya són ratpenats”, afegeix Guixé. Hi ha espècies forestals, però la majoria de les que viuen a Catalunya són cavernícoles. Aquestes últimes necessiten espais on la temperatura es mantingui estable tot l’any, amb una humitat concreta, i on a més puguin estar tranquil·les per hivernar sense molèsties. L’augment de les visites a coves i mines, juntament amb l’increment de les fumigacions agrícoles, van posar aquests animals a la corda fluixa, però des de fa una dècada la situació s’ha revertit. Preservar els boscos madurs -els que tenen arbres centenaris- també hi ajudaria, diu Guixé, que juntament amb el Museu de Ciències Naturals de Granollers i la UB forma part d’un dels grups que estudien les ratapinyades.

D’Olot a Banyoles

Animals nocturns per antonomàsia i experts en l’ús dels ultrasons per menjar, volar i comunicar-se, no han deixat d’aportar sorpreses. Fa una dècada va trobar-se la primera colònia de nòctul gros - Nyctalus lasiopterus - a la Fageda d’en Jordà. Ara els investigadors saben que aquesta espècie és capaç, quan els ocells migren a la tardor, de volar fins a Banyoles en una sola nit i caçar-ne algun exemplar petit. Fa sis anys van trobar l’orellut alpí - Plecotus macrobullaris -, una espècie que a la Península només viu als Pirineus i caça a 1.800 metres d’altura. L’últim d’aparèixer va ser el vespertilió bicolor - Vespertilio murinus -, que abans no s’havia descrit a l’Estat. Ara busquen el ratpenat de Brandt - Myotis brandtii -, i confien a trobar-lo. Aliens a les aventures del seu superheroi més pròxim, els ratpenats lluiten per seguir fent el que fan més bé: menjar insectes.

Més continguts de