L’efecte Google limita la memòria dels nadius digitals
La capacitat de retenció s’ha de treballar a les aules per mantenir-la
BarcelonaQuants números de telèfon es memoritzen ara? I fa 15 anys? La resposta a les dues preguntes té molt a veure amb la irrupció dels mòbils i els cercadors online, i demostra fins a quin punt ha canviat la memòria de les persones, sobretot la dels nadius digitals -joves de fins a 20 anys-, que han crescut en un entorn plenament tecnològic. Aquest fenomen d’externalització de la memòria es coneix com a efecte Google.
Estudis com el Google effects on memory: cognitive consequences of having information at our fingertips, elaborat per la Universitat de Colúmbia (Nova York), demostren que aquest efecte ha alterat algunes de les connexions del cervell, l’òrgan que permet a les persones adaptar-se al context en què viuen. “En delegar la memòria en aparells externs, els nadius digitals han desenvolupat menys les connexions a la zona que gestiona la retenció de dades i, per tant, ha disminuït la seva capacitat per memoritzar”, explica David Bueno, professor de genètica de la Universitat de Barcelona (UB) i divulgador científic. Per contra, afegeix, els joves han desenvolupat més el que s’anomena “àrees d’integració del cervell”, que permeten gestionar més informació i saber extreure’n la més important. Per al professor dels estudis de psicologia i ciències de l’educació de la UOC, Manuel Armayones, s’ha de continuar investigant sobre els pros i els contres d’emmagatzemar a l’ordinador o al telèfon mòbil molta de la informació que abans es guardava al cervell. Lluny de ser un problema, per a Armayones, l’efecte Google pot ser de gran ajuda: “Permet dedicar els esforços intel·lectuals a altres tipus de reptes”, afegeix.
Però com s’han d’afrontar aquests canvis neurològics a l’escola? Segons Bueno, la fórmula idònia seria treballar els dos vessants del cervell. “A l’estudiant no se’l pot privar de l’entorn digital perquè el cervell s’ha d’adaptar a l’actual context, però tampoc de la memòria, perquè si es fa quedarà restringida a un no res”, matisa.
Memòria i coneixements
L’actual revolució pedagògica que estan protagonitzant els centres educatius a través de programes com el d’Escola Nova 21 -impulsat per la Unesco, la Fundació Bofill, la UOC i l’Obra Social de La Caixa- preveu aquest treball de la memòria. Segons Antoni Zabala, pedagog i director de l’Institut de Recursos i Investigació per a la Formació (IRIF), l’objectiu final d’aquesta revolució és formar l’estudiant en competències que li puguin ser útils al llarg de la vida. “Per adquirir-les calen habilitats, actituds i coneixements, i aquests últims s’aprenen amb la memorització. És frivolitzar, doncs, dir que no l’hem d’utilitzar”, deixa clar.
El problema de l’escola tradicional, coincideixen tant Zabala com Bueno, és que ha obligat a retenir fets i conceptes sense que l’alumne sàpiga el perquè, com la recurrent llista dels reis visigots i la taula periòdica dels elements químics. “No serveix de res un aprenentatge enciclopèdic si no saps utilitzar-lo”, insisteix el pedagog. Els dos experts van encara més enllà i asseguren que l’escola “d’abans”, a més, s’ha centrat excessivament en la memòria a curt termini, és a dir, aquell contingut que oblides al cap d’un dia. “El que s’ha d’aconseguir és impulsar la retenció a llarg termini”, puntualitzen.
Però què és el que s’hauria de memoritzar a l’escola? Aquí també hi ha acord entre el pedagog, el divulgador científic i l’actual revolució pedagògica que protagonitzen les escoles: “El que t’ajuda a donar respostes a la vida i que es pot aplicar”. Tot i així, Zabala creu que el sistema educatiu està passant “una època de crisi”, perquè sap cap a on vol anar però no com fer la transició per desprendre’s dels hàbits instaurats per l’escola tradicional durant tants anys. A les àrees de pedagogia de les universitats, exemplifica, es continua parlant d’exàmens quadrimestrals que eliminen matèria. “És el mateix que dir que el que s’ha memoritzat per passar aquestes proves no serveix per a res més”, matisa.
Segons els experts, per fer aquest pas és clau una “injecció econòmica” al sistema, sobretot en formació del professorat, tant inicial com contínua. Zabala recorda que el canal per arribar a ser professor “no és el correcte”, perquè no es fa una selecció com a Finlàndia. “Tenim molts professors impartint matemàtiques o química que en realitat el que volien eren ser economistes i arquitectes. Per poder fer la transició els cal formació i, per fer-la, unes ajudes que, de moment, són insuficients”, conclou.
