Societat 15/07/2017

Mor als 40 anys la primera i única dona ‘Nobel’ de matemàtiques

Maryam Mirzakhani, nascuda a l’Iran, no ha superat un càncer de mama

Laia Vicens
3 min
Maryam Mirzakhani és la primera dona que guanya la medalla Fields, considerada el 'Nobel' de les matemàtiques / EFE

BarcelonaEls seus col·legues deien d’ella que gràcies a la seva “imaginació atrevida” i “ambició sense por” havia pogut elaborar una tesi científica “espectacular”. Considerada un dels matemàtics més importants de les últimes dècades, va ser pionera en pràcticament tot el que estava al seu abast: com a dona, com a iraniana i com a matemàtica. Maryam Mirza-khani (Teheran, 1977), la primera i única dona que ha guanyat la Medalla Fields, considerada el premi Nobel de les matemàtiques, va morir ahir als 40 anys en un hospital dels Estats Units. No va poder superar el càncer de mama que li van diagnosticar un any abans del premi que la catapultaria a l’Olimp de les matemàtiques. La malaltia, imparable, havia reaparegut en tres ocasions i s’havia estès a la medul·la òssia. Casada amb el també científic txec Jan Vondrák, eren pares d’una nena de sis anys.

La passió de Mirzakhani per les matemàtiques no va començar fins ben entrada l’adolescència. Quan era petita, explicava, volia ser escriptora. Però això va començar a canviar quan va convertir els problemes de càlcul en un joc. Segons va explicar a The Guardian, el primer record matemàtic que té és el dia que el seu professor li va parlar de “sumar els números de l’u al cent”. “Crec que havia llegit en alguna revista com Gauss va resoldre aquest problema als nou anys. Va ser fascinant per a mi, i aquesta va ser la primera vegada que vaig gaudir de la bellesa d’una solució, encara que no pogués trobar-la per mi mateixa”, va dir.

N’ha quedat una curta però intensíssima carrera com a investigadora, però també una extensa hemeroteca de frases cèlebres per provar d’explicar les matemàtiques, la seva gran passió, al gran públic. “És divertit: és com resoldre un trencaclosques o connectar els punts en un cas de detectius”, va explicar el dia que li van donar la Medalla Fields, el 2014. En aquell mateix discurs va comparar la seva feina amb el fet d’estar perdut en una jungla. “Has d’utilitzar tot el coneixement que pots reunir per trobar alguns trucs i, amb una mica de sort, poder trobar una sortida”, va dir.

Abans d’aquell premi, Mirzakhani havia guanyat el 1994 i el 1995 diverses medalles a les Olimpíades Internacionals de Matemàtiques, celebrades a Hong Kong i el Canadà. El 1999 es va llicenciar en matemàtiques a la Sharif University of Technology, a l’Iran, i el 2004 va doctorar-se a Harvard. No falten trofeus al seu palmarès: va guanyar el Premi Blumenthal el 2009 i el Clay Research el 2014. Des dels 31 anys exercia com a professora a la Universitat de Stanford, tot i que va fer el seu gran salt el 2014, quan va convertir-se en la primera dona a guanyar la Medalla Fields. El guardó s’entrega cada quatre anys i premia els descobriments més importants de matemàtics de menys de 40 anys. En el cas de Mirzakhani, es reconeixien les seves contribucions a la investigació de les anomenades superfícies de Riemann, uns objectes matemàtics molt complicats d’analitzar, perquè s’estudien a través de nombres que tenen parts reals i parts imaginàries.

Però amb aquest premi no només es donava a conèixer el seu talent, sinó que també es trencava un tabú de gènere importantíssim: era la primera vegada en 78 anys d’història que la medalla, que entrega la Unió Matemàtica Internacional, queia en mans d’una dona. Conscient de les dificultats de les dones per arribar a càrrecs importants, Mirzakhani va afirmar davant la Societat Americana de Matemàtiques que la situació de les dones en aquest àmbit està encara “lluny de ser ideal”.

El seu triomf va dividir l’Iran

Amb la Medalla Fields, però, va traspassar una altra barrera, en aquest cas geogràfica, ja que es va convertir també en la primera persona de l’Iran que guanyava el trofeu. El seu triomf va dividir la societat del país, després que el president, Hassan Rouhani, tuitegés una imatge de la matemàtica sense el hijab. Si bé bona part de la població va aplaudir el gest, el sector més conservador va criticar amb duresa la fotografia de la seva compatriota i va negar-se a celebrar el premi. Ahir Rouhani va reivindicar “l’excel·lència sense precedents” de la jove matemàtica, que va fer “ressonar el nom de l’Iran als fòrums científics del món” i va demostrar “la voluntat de les dones i els joves iranians en el camí de la glòria”. Tot just l’any passat Mirzakhani va ser la primera dona iraniana que va formar part de l’Acadèmia Nacional de Ciències dels EUA.

Mirzakhani explicava que el que més li agradava de la seva feina era “l’elegància i la longevitat de les preguntes” que estudiava. Gaudia buscant sense descans la solució als problemes matemàtics que es plantejava. “La bellesa de les matemàtiques només es mostra als seguidors més pacients”, deia. Una frase per a la història de la ciència, que ahir va perdre un referent inigualable.

stats