Publicitat
Publicitat

Emil Bolozan: «No pots jutjar tota una població amb la paraula 'lladre'»

Discriminació "En una Europa unida i sense barreres, s'han de donar les mateixes oportunitats a tothom" Estigma "El problema és que els gitanos romanesos formats no som suficients per canviar la imatge que té el nostre poble" Igualtat "Gairebé és una utopia"

Porta el violí, que cuida com una extensió més del cos. És l'eina de treball i el company de viatge que el va portar a Barcelona fa més d'una dècada, després de guanyar la plaça a l'OBC. Emil Bolozan, músic romanès d'origen gitano, havia demostrat el seu talent en l'etapa de formació a Bucarest (Romania), trajectòria ampliada després a Alemanya. Ara, amb 35 anys i parella estable -ella és intèrpret i estudia un doctorat de literatura-, no s'imagina la vida lluny de Catalunya.

Quin és el primer record amb un violí a les mans?

Tenia quatre anys. Els meus pares me'n van regalar un de molt petit. Com a joguina, el violí no estava gens malament. Després, amb l'ajuda de les classes, vaig descobrir que m'interessava. Tenia una tieta que era professora de piano. Ella m'explicava que bonic que podia ser fer una carrera de músic. Era l'única persona que me'n podia parlar com a professional. La resta de la família eren amants de la música, però res més.

Sent gitano romanès, molts et deuen imaginar, de petit, assajant en un pis en males condicions?

No. Els meus avis ja s'havien instal·lat a Bucarest amb la intenció de buscar una feina i una vida normal, com qualsevol altre ciutadà. A Romania hi ha una part del col·lectiu gitano, del qual jo procedeixo, que té una professió convencional i viu com la resta de la ciutadania.

La paraula igualtat rima amb musicalitat. Una vida sense discriminació sona més bé.

Esclar que sona bé. Però és molt difícil canviar la situació. He vist com s'aplicaven programes a Romania en el terreny de l'educació que no acabaven de funcionar. El que es podria aconseguir és que s'avanci en l'estudi de la llengua romaní en pobles gitanos i que els nens puguin tenir informació de com és el món.

Aquesta és una conversa per trencar estereotips. Els gitanos no són delinqüents. En tinc un davant que es guanya la vida honradament.

Diuen que tots els gitanos roben i, quan ens referim a altres col·lectius immigrants, també els etiquetem amb una paraula. Però en tots els països, i en totes les nacionalitats, hi ha persones bones i dolentes. No pots jutjar tota una població amb la paraula lladre . S'ha de jutjar amb aquest terme només els que actuen així, només els que roben.

Per què encara ens sorprèn tant que un gitano romanès formi part d'una orquestra simfònica?

Perquè la imatge del gitano està creada des de fa segles. A Romania, fins al 1850, els gitanos eren esclaus: treballaven per als homes rics de l'època i eren un col·lectiu menyspreat. Si et fixes en els orígens, els gitanos vénen de l'Índia i són considerats la casta més baixa, la que ha d'assumir les feines més brutes. Aquesta imatge del gitano s'ha perpetuat. Associem el gitano al fet de robar. Però no hauríem de generalitzar.

Reflexionem sobre el model d'èxit del poble gitano. Hem de creure que s'aplaudeix el fet d'acumular diners, sigui per la via que sigui, per després poder-ne ostentar?

A l'Europa de l'Est, hi ha gent que ha fet molts diners, i els agrada ensenyar-ho. En el cas dels gitanos, no sé si és ben bé així. En alguns pobles a Romania, en què alguns gitanos han fet diners, han construït cases enormes. Però el més estrany és que aquests gitanos continuen vivint darrere de la casa, en una caravana, malgrat haver invertit molts diners en articles de luxe per a la casa.

I el d'un jove amb plaça en una orquestra simfònica, i virtuós del violí, no és un model d'èxit per al poble gitano?

Hauria de ser un exemple de trajectòria d'èxit. Però, per a molts gitanos, l'èxit és aconseguir diners i poder-ne ostentar. A mi no em coneix ningú. Em coneixen més els gitanos de Barcelona que els de Bucarest.

Què diries als que criminalitzen la població gitana?

El que va passar a França [les expulsions de gitanos romanesos] no és la solució. Tots som europeus. Si han acceptat Romania com a país de la Unió Europea, s'ha d'acceptar també tothom que viu a Romania. No pot ser que els romanesos es puguin moure lliurement per Europa i que els gitanos no puguem. Què volen fer? Pretenen concentrar-los en un camp perquè no en surtin? Hem d'assumir la nostra diversitat. Si Europa accepta Romania per fer els seus negocis, també ha d'acceptar tots els ciutadans que en formen part. Les expulsions que va practicar França no són la solució perquè, una setmana després, els mateixos que havien estat expulsats, tornaven al mateix lloc.

Se't va encongir el cor quan vas conèixer la decisió de Sarkozy?

I a qui no se li va encongir el cor? Recordava algunes coses que van passar als anys 40. És una decisió lletja, molt lletja. No crec que ni a Sarkozy ni als francesos els molestin tant els gitanos romanesos. Deuen molestar igual que els magribins o altres col·lectius immigrants. Només cal anar a Marsella per situar-se. Va ser una decisió pensada per guanyar vots.

Més continguts de