ENSENYAMENT

No sé quina escola triar

La supressió de línies de P3 i la proximitat, alguns dels factors que influeixen per fer la preinscripció

Un grup de nens juguen al pati de l’escola de la Concepció, situada a l’Eixample de Barcelona. / PERE TORDERA

Els grups de WhatsApp de pares ja fa dies que treuen fum. Des d’avui i fins al 7 abril estarà obert el període de preinscripció escolar, que aquest any està marcat per la  supressió de línies de P3 -un mínim de 67 a tot Catalunya- i pel fet que, si una escola està adscrita a més d’un institut, o un institut a més d’una escola, ja no suma punts tenir un germà estudiant en un dels centres adscrits.

Es tracta d’una de les  decisions més importants de la vida escolar dels fills, però també dels pares -especialment per als que porten per primera vegada un fill a una escola- que acostuma a generar hores de debat entre la parella, amics, familiars i coneguts.

“Nosaltres hem intentat viure-ho amb tranquil·litat i intimitat, però al nostre entorn hem notat una certa psicosi”, expressa Carles Janer, pare d’un fill de 2 anys i mig, que el curs que ve començarà P3. Janer (30 anys) viu a Rubí i explica que ha rebut consells i recomanacions de tot tipus. “Quan expliques que t’has decidit per una escola tothom hi troba pegues. Al final, per molts consells que rebis, és una decisió que ha de prendre la parella”, opina. Tot i que considera que la decisió més important serà la d’escollir institut, admet que des que va néixer el seu fill que dóna voltes a l’escola on el voldria portar. “Nosaltres el que sempre hem tingut clar és que volem una escola pública, de proximitat, amb un projecte modern i amb un ambient familiar”, apunta.

Precisament, tot i que sovint es prima la proximitat -suma 30 punts-, els experts recomanen que els pares es fixin principalment en el projecte educatiu de l’escola. “Cal saber el projecte i sobretot en quina mesura es porta a la pràctica”, apunta el professor dels estudis de psicologia i ciències de l’educació de la UOC, Guillermo Bautista, que insisteix que els pares han de preguntar el màxim de detalls sobre el funcionament del centre. No obstant això, Bautista també considera que la proximitat és un factor molt important a tenir en compte. “Recomano que el centre que s’esculli sigui a prop de casa. Hem de pensar quant de temps dels nostres fills estem disposats a sacrificar pel trajecte diari”, argumenta el professor de la UOC, que afegeix que cada escola té un context i una comunitat pròpia. Per sobre de tot, però, Bautista recorda que s’ha de vetllar per la felicitat del fill. “S’hi passarà molts anys i s’ha de buscar un lloc on el nen estigui bé. Cal primar el seu benestar per sobre de qualsevol altre criteri”, considera l’expert.

Una de les lluites que ja fa mesos que abanderen desenes d’escoles de diferents punts del territori és que no se suprimeixin línies de P3. Segons va apuntar la consellera d’Ensenyament, Meritxell Ruiz, durant la presentació de l’oferta de preinscripció s’ha registrat la davallada demogràfica més elevada dels últims 30 anys. El padró preveu un descens de 7.338 nens de tres anys. “Amb la davallada que hem tingut s’haurien de tancar més de 290 grups si féssim el càlcul exacte”, va assegurar la consellera i va defensar que suprimint línies s’evita tancar escoles senceres. De moment, però, el que està clar és que 64 línies d’escoles públiques i 3 de concertades s’eliminaran. Això ha posat en peu de guerra moltes escoles, que veuen com molts pares no escullen el seu centre per por que hi tanquin una línia.

Aquest és el cas de Carles Janer, que va descartar un centre de Rubí perquè el més probable és que es quedi sense una línia. “És una escola molt nova i amb un bon projecte, però està amb barracons i ja no vam anar ni a les portes obertes”, explica el pare.

Les concertades, a l’espera

La problemàtica del tancament de línies, però, no només afecta les escoles públiques. Segons va assegurar la consellera, un total de 40 línies d’ escoles concertades també estan en perill de desaparèixer. Segons marca la llei orgànica d’educació (LOE), no es pot treure un concert fins a conèixer el nombre d’alumnes matriculats. Davant d’aquest fet, moltes escoles concertades estan en alerta pel que pugui passar. “És cert que alguns centres podran patir la supressió de línies. Ara cal veure com evoluciona la preinscripció”, apunta la directora general de la patronal de concertades laiques, l’Agrupació Escolar Catalana (AEC), Eva Salvà. En aquest sentit, explica que els pares cada vegada s’esperen més a l’hora d’omplir el formulari. “Volen veure com evoluciona el procés i s’acaba fent una enginyeria de la preinscripció”, apunta Salvà.

La Gisela Escobar (35 anys) i la seva parella tenien clar que volien dur la seva filla de 3 anys a una escola concertada religiosa. No són practicants, però els agraden els valors que transmeten aquestes escoles. De fet, tenien tan clar quins eren els centres que volien per a les seves filles -està embarassada d’una altra nena- que fins i tot van decidir canviar-se de casa per aconseguir la puntuació per proximitat. “En el nostre cas, el procés de prendre la decisió ha durat un any perquè hem valorat molts factors”, explica, i afegeix que les jornades de portes obertes els han servit molt. “Hi vam veure la manera de treballar de les escoles, les seves instal·lacions i el mètode d’ensenyament”, apunta Escobar, que assegura que està molt tranquil·la i segura de la decisió que han pres. Ara només els queda esperar.

Quins són els criteris de puntuació pera la preinscripció?

Germans al centre (40 punts)

La màxima puntuació s’obté si l’alumne que es vol escolaritzar té germans al centre. També si els pares o els tutors legals hi treballen amb una jornada mínima de 10 hores setmanals. La puntuació també s’aplica quan el germà estudia en un altre centre públic que té la consideració de centre únic. És a dir, quan l’escola de primària només està adscrita a un sol centre de secundària.

Proximitat (30 punts)

Que el domicili familiar o el lloc de treball dels pares estigui a prop de l’escola suma punts a l’hora de fer la preinscripció. Cal tenir en compte que la puntuació s’obté amb diferents criteris. Quan el domicili habitual es troba a l’àrea d’influència del centre s’obtenen 30 punts. Quan l’adreça del lloc de treball està dins l’àrea d’influència del centre se sumen 20 punts. En el cas de Barcelona ciutat, quan el domicili habitual es troba al mateix districte que el del centre sol·licitat en primer lloc, però no en la seva àrea d’influència es registren 15 punts. Quan el domicili habitual és al mateix municipi del centre sol·licitat en primer lloc, però no en la seva àrea d’influència, se sumen 10 punts.

Renda (10 punts)

En el cas que els pares siguin beneficiaris de l’ajut de la renda mínima d’inserció obtindran 10 punts.

Discapacitat (10 punts)

Se sumaran 10 punts si l’alumne, els pares o els germans tenen una discapacitat igual o superior al 33%.

Família nombrosa (15 punts)

Si l’alumne forma part d’una família nombrosa o monoparental se sumaran 15 punts.

Malaltia crònica (10 punts)

En cas que l’alumne tingui una malaltia crònica que afecti el seu sistema digestiu, endocrí o metabòlic –inclosos els celíacs–, obtindrà 10 punts. Cal presentar la documentació que ho acrediti.

Antics alumnes (5 punts)

Se sumaran 5 punts a aquells alumnes que els seus pares hagin estat escolaritzats als centres on es presenta la sol·licitud. Només se sumaran per als cursos d’ensenyaments gratuïts i universals. És a dir, en el segon cicle d’educació infantil, la primària, l’ESO, els programes de qualificació professional inicial (PQPI) i els cicles de formació professional de grau mitjà.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT