Publicitat
Publicitat

Orgull friqui

La Comic-Con de San Diego no ens queda tan lluny. Cada any tenim un tastet del seu estil al Saló del Còmic de Barcelona. Hi va haver una època en què el Saló estava moribund, convertit gairebé en un supermercat de vinyetes amb l'afegitó d'alguna exposició interessant i poca cosa més. L'únic referent era el seriós festival d'Angulema, però amb un pressupost escarransit poca cosa es podia fer. La gran aposta del director Carles Santamaria ha estat obrir el Saló a altres disciplines, especialment els videojocs i el cinema, pels lligams del còmic amb la indústria de l'oci audiovisual. El model a seguir per sobreviure era el de la Comic-Con, una celebració de l'entreteniment i l'orgull friqui. Els puristes reneguen i consideren que això d'anar disfressat al Saló és més propi de l'univers otaku (del marcià planeta manga). Van errats, perquè inspirar-se en el model de San Diego ha funcionat bé i ha aconseguit atreure nous públics. A més, la Comic-Con és el paradís somiat de Sheldon, el personatge més genial de The Big Bang Theory, i ja se sap que sempre té raó: Bazinga!

Més continguts de