Publicitat
Publicitat

CHRISTOPH GENZ PALAU DE LA MÚSICA 18 DE GENER Crítica Clàssica

Schubert sota mínims

La programació del millor cicle liederístic de tots els temps sembla una aposta segura, però no ho és. Les 24 cançons de Franz Schubert sobre poemes de Wilhelm Müller que integren Un viatge d'hivern ( Winterreise, op. 89, D. 911 ) són un esgarrifós retrat de la soledat, la desolació i la desesperança d'un ser humà en un viatge cap a l'abisme. En fi, que la seva interpretació ha de deixar amb el cor en un puny. I per aconseguir-ho calen dos intèrprets que estiguin a l'altura del cicle emblemàtic del romanticisme alemany. Lamentablement, el tenor alemany Christoph Genz i la pianista austríaca Cornelia Herrmann no hi van estar. La decebedora versió de Winterreise en la temporada d'Euroconcert prova que les bones intencions no salven un concert.

El lied és cosa de dos. És un gènere tan exquisit com minoritari que arriba a una dimensió única en la unió de música i paraula. Per això exigeix absoluta comunió artística als intèrprets. Però Genz i Herrmann no van evidenciar gaire sintonia. La pianista va oferir una execució mecànica, desigual, interessant només a ràfegues, amb encerts en el color, però sense consolidar l'atmosfera que demana Schubert en el seu univers sonor. Per la seva banda, Christoph Genz, tenor de passions, que té una veu molt lleugera, blanquinosa, de volum feble i limitats accents expressius, es va veure desbordat per les exigències de l'obra. En va resultar un Winterreise sense relleu dramàtic, incapaç d'encongir l'ànima en els moments de ràbia i dolor, sense un art més subtil en la veu mitjana per il·luminar els racons més foscos del trajecte.

És una pena. Ja hi haurà una altra oportunitat.

Més continguts de