Publicitat
Publicitat

Simplement, el millor cantant del món

Plácido Domingo ho domina tot. Amb 70 anys, i en esplèndida forma, va fer gala de talent, bravura i generositat vocal en el seu retorn al Festival Castell de Peralada després de gairebé dues dècades d'absència. El va rebre un auditori ple a vessar d'un públic entregat abans de començar, disposat a pagar fins a 250 euros per una localitat per veure en acció un tenor únic i irrepetible. Domingo va arrasar en una vetllada lírica carregada d'emoció i inspiració, acompanyat per dues artistes amb molt de talent -la soprano Virginia Tola i la ballarina Nuria Pomares- i per l'Orquestra de la Comunitat Valenciana, dirigida sàviament per Jesús López Cobos. El tenor va cantar òpera, sarsuela, cançons, copla i opereta. I va dominar tots els estils, de manera que va reafirmar el poder de la seva llegenda i va demostrar que, ras i curt, és el millor cantant del món.

L'obertura d' El barber de Sevilla , de Rossini, va ser la brillant targeta de presentació de l'orquestra, una formació que amb només cinc anys de vida s'ha convertit en la millor d'Espanya. La formació titular del Palau de les Arts Reina Sofia és un instrument d'alta precisió, equilibri i gran bellesa sonora, i Domingo va aprofitar-ne les subtileses i la direcció experta de López Cobos per brindar matisos de lirisme captivador. En l'escena que obre el tercer acte de Tosca , l'orquestra va crear l'atmosfera justa: López Cobos va pintar amb inspiració els subtils colors de l'art orquestral puccinià i Domingo va atorgar una expressivitat desbordant al desesperat adéu a la vida de Cavaradossi.

La cosa va millorar. La soprano argentina Virginia Tola, una altra veu sorgida d'aquest filó de nous talents que és el concurs Operalia -impulsat per Domingo-, va fer gala de delicats pianissimos a Louise , de Charpentier, i de fibra verdiana a Ernani i al duo que tanca el segon acte de Rigoletto . El tenor madrileny gaudeix amb les incursions en el repertori de baríton -abans d'abordar Nemico della patria , d'Andrea Chenier-, al qual presta un fraseig incisiu i gran habilitat per pintar la veu.

Tot va anar sobre rodes: les millors essències de la dansa clàssica espanyola van omplir l'escena amb pàgines de Falla i Giménez que Nuria Pomares va ballar amb una elegància i precisió admirables. La sarsuela, cantada amb bravura i ardent lirisme, va regnar a la segona part: cèlebres pàgines de Soutoullo i Vert, Moreno Torroba, Luna, Barbieri i Sorozábal, que va posar fi al programa. Davant l'abrandament dels aplaudiments, la ració de propines va ser abundant, des del vibrant duo El gato montés fins al dolç encant vienès de La viuda alegre , passant per coplas de referència -l'emocionant clàssic de León y Quiroga Ojos verdes - i cançons com Te quiero dijiste o la vibrant Granada . Una gran nit per al festival empordanès.

Més continguts de