Publicitat
Publicitat

NIT DE SANTA LLÚCIA

La Nit de Santa Llúcia guardona 'L'home de la maleta' amb el trofeu més prestigiós

El premi Sant Jordi recupera Ramon Solsona

Tornar i moldre. Després de molt de temps amb la ploma desada, Ramon Solsona irromp a escena amb una nova novel·la, premiada ahir al vespre a l'Àtrium de Viladecans.

Com marca el protocol de la Nit de les Lletres Catalanes, Xavier Bosch -ínclit Sant Jordi 2009- va fer entrega del llorer al guardonat que li pren el relleu. "El reconeixement dels nostres premiats no és cosa d'una setmana, ni d'un mes. Ni tan sols d'un any", assegurava Muriel Casals, presidenta d'Òmnium Cultural, entitat organitzadora. Per això el Sant Jordi de la darrera edició encara tenia un lloc en la cerimònia d'ahir. Però, encara que el Se sabrà tot de Bosch encara arrenqui elogis, Ramon Solsona va ser l'indiscutible homenatjat d'ahir. Ell i la seva premiada L'home de la maleta , retrat exhaustiu d'un personatge que es gronxa entre la crònica memorística i una veu interior que corre com l'aigua de l'aixeta. A l'obra, hi ha "un enigma biogràfic i l'oportunitat de cicatritzar una ferida", afegeix Solsona.

Amb aquestes petites dosis de suspens, el Sant Jordi ha desplegat el braç -i els 60.000 € de dotació- a Ramon Solsona, que no ens sorprenia amb una novel·la des que l'any 2004 va publicar Línia blava . L'escriptor que omplia anuaris amb l'esclatant èxit de Les hores detingudes -en un mateix any, el 94, va rebre el Crítica Serra d'Or, el Prudenci Bertrana i el Lletra d'Or- només va trencar el silenci editorial l'any 2006 amb la col·lecció de relats Cementiri de butxaca . Ara torna per la porta gran.

L'home de la maleta és la història d'un heroi misteriós. De jove havia estat músic d'orquestra. S'arrossegava per sales de festa i escenaris populars a ritme de txa-txa-txa i bolero, amb el trio Bella Aurora, que devia el seu nom a un anunci de cosmètics de finals dels anys 40 -" para juventud, belleza y lozanía, Bella Aurora cada día "-. Però, com diu l'autor, "la lleva dels grenyuts el va deixar sense feina." Ara és un home de setanta i escaig que acaba d'enviudar i s'ho fa venir bé per passar temporades amb les famílies de les seves tres filles.

La lluita dels temps Solsona ha utilitzat la literatura per fer una reflexió sobre els temps: els passats i els que corren. Tres llars contemporànies i les seves peculiaritats que, per al protagonista, pertanyen a una època que no sent seva. No hi ha ni boleros ni txa-txa-txa. El món d'ara té un ritme impossible. "En realitat, les filles no són personatges extraordinaris. Podríeu trobar-les al carrer", explica Àlex Broch, representant d'un jurat on també hi havia Laura Borràs, Isidre Grau, Ramon Pla i Arxé i Emili Rosales.

La mirada als nous temps no és ni èpica ni dramàtica. No és la història lacrimògena d'un vell abandonat. "La perspectiva del protagonista és més aviat burleta", diu Solsona. I això no vol dir que l'escriptor hagi tornat a la novel·la amb una comèdia efectiva de les que arrasen amb el riure fàcil. No és una versió literària de Modern family . Però Solsona està convençut que calia abordar el xoc generacional amb certs punts d'humor. "El personatge és un espectador cronista -afirma el seu creador -. No participa en el món, simplement seu i observa." En això coincideix amb l'obra finalista del Sant Jordi, el Després de Laura, de Jordi Cabré. "Un tour de force entre present i passat", segons Broch. L'obra de Cabré té una presentació menys brutish que la novel·la de Solsona. D'ambients selectes, auditoris i backstage . D'alta cultura. Viena, Nova York i Barcelona. Els balls populars de festa major són substituïts per la solemnitat de Beethoven i una música que, segons Cabré, és "entre celestial i malèfica", i que ens condueix entre dos temps diferents: entre els vius i els morts.

Comença en un enterrament, amb una vídua desconsolada i un pianista de funerals. "És davant la mort que les emocions es posen a flor de pell", assegura Cabré, molt convençut. L'autor de Després de Laura també s'ha embutxacat uns quants aplaudiments i 10.000 €. "Estic molt content d'haver trepitjat els talons d'en Solsona", ha dit Cabré, que ja va ser finalista del Sant Jordi l'any 2003. "Com s'ha demostrat tantes altres vegades, a la tercera va la vençuda", ha dit rient.

El filòleg i el trombonista "Quan era petit tenia un veí que tocava a les festes populars -recorda Solsona-. Sempre el sentia assajar pel celobert. I el veia marxar, amb una maleteta, a fer els seus bolos". Ramon Solsona va presentar L'home de la maleta al Sant Jordi amb el títol d' El trombonista . "Perquè el músic és, indubtablement, el tronc de la novel·la", recorda Solsona. Quan Àlex Broch va llegir el títol, de seguida va pensar que, com ell, l'autor de la novel·la -sota pseudònim en aquell moment- era de Gràcia. "Suposo que és per les festes d'agost, però els del barri de Gràcia tenim una sensibilitat especial cap als músics populars", deia Broch. "I tan bon punt vaig rebre personalment el guanyador, li vaig preguntar d'on era. Jo tenia raó, esclar. Era de Gràcia".

"Pico pedra a la pedrera de la llengua", ha dit Solsona. Actualment, participa en el programa de ràdio El món a RAC1 , amb un espai de divulgació lingüística, La paraula del dia . Per inclinació professional, no ha pogut evitar dentar el text amb un treball filològic molt sofisticat. "D'una banda, el pensament a raig del protagonista, que surt pel boc gros -diu l'autor-. De l'altra, la seva crònica biogràfica, revisada i corregida". Dos nivells de llenguatge diferents, un acadèmic i l'altre col·loquial, que dialoguen per recopilar totes les peces del personatge: un autèntic trencaclosques que es va resolent, de mica en mica, entre un espès mantell de mentides i secrets. I és cosa del lector esbrinar de què es tracta.

La força de la paraula Sempre amb una maleta. Quan és jove, per fer ruta allà on el reclamen per tocar. De gran, per traslladar-se d'una casa a l'altra. Tot davant d'una consciència lingüística molt aplicada, que ha fet les delícies de l'esperit de la Nit. Muriel Casals el va explicar molt bé en el seu discurs, entusiasta i coratjós: "Avui premiem les lletres, fem una festa al voltant de la paraula. Una força que pot agafar formes molt diverses". Sota aquesta oració s'empara l'orla dels guanyadors de la vetllada. Ja coneixíem el resultat de l'Òmnium Cultural de Comunicació, atorgat ex aequo a Vilaweb i al documental Adéu, Espanya?

, de Dolors Genovès. També el Memorial Joan B. Cendrós de treballs publicats fora dels Països Catalans, que va ser entregat, fa uns dies, a Colm Toíbín per Bullfighting ban is sweet revenge for Catalonia .

Al costat del Sant Jordi, els grans veredictes de la Nit han estat del premi Carles Riba de poesia, que s'ha endut Maria Rosa Font per Un lloc a l'ombra i el Mercè Rodoreda de contes, que ha guanyat Alba Dedeu per Gats al parc . El duet format per Salvador Macip i Sebastià Roig ha sortit exultant, premiat amb el Joaquim Ruyra de narrativa juvenil per una novel·la a quatre mans, Ullals.

O David Nel·lo, que amb el seu Ludwig i Frank , sortia amb el Josep Maria Folch i Torres de novel·les per a nois i noies. Tot plegat, un incentiu per a la llengua, per a la literatura i, sobretot, per als lectors.

Més continguts de