El Suicide Sunday o la pressió de les universitats d’elit britàniques

LondresAvui a la Universitat de Cambridge el vodka i la festa prendran el relleu al cafè i a les llargues jornades d’estudi. S’han acabat els exàmens i durant una setmana els estudiants de la universitat britànica ho celebraran amb pirotècnia, curses de vaixells de cartró pel riu, balls de gala i, sobretot, molt d’alcohol. El diumenge que dóna el tret de sortida a les festes de final de curs s’anomena el Suicide Sunday, un nom que suggereix que el que se celebra és que els alumnes han sobreviscut als exàmens sense suïcidar-se. L’any passat una campanya liderada per estudiants va exigir que se’n canviés el nom perquè banalitzava les malalties i el patiment que afecten una bona part dels universitaris del Regne Unit i que s’agreuja en centres d’elit com Oxford i Cambridge.

La majoria dels estudiants d’aquestes dues universitats han sigut programats des de petits per accedir-hi. Procedeixen d’escoles privades que costen 25.000 euros l’any, amb algunes excepcions. És el cas de la G., que va ser admesa a Cambridge tot i haver estudiat en una escola pública. “Sovint em demanava què hi feia, allà”, explica. La G. va ser incapaç de suportar el sentiment d’inferioritat, el volum ingent de feina que se li exigia i la formalitat de la institució. Com a conseqüència d’això, va patir una depressió i se li van agreujar els trastorns alimentaris que ja patia, i va acabar plegant per ordre del metge. “Si hagués continuat a Cambridge, la meva vida seria molt millor. Hauria tingut més oportunitats laborals”, es lamenta.

“Aquí triomfen els que aspiren a la millor nota i no senten passió per res més que no siguin els estudis”, expliquen la Francesca Aras i el Peter Marinov, estudiants a l’Imperial College London, que és la tercera millor universitat del Regne Unit. La Francesca i el Peter pertanyen a Mentality, una associació d’estudiants que vol obrir el debat al voltant de la salut mental a l’Imperial College. “En entorns tan exigents com aquest és difícil assumir que no te’n surts o que no estàs bé i, malauradament, el més habitual és que els estudiants avantposin la carrera al seu benestar físic i psicològic”, expliquen.

Segons el Sindicat Nacional d’Estudiants, l’any passat el 78% dels universitaris del Regne Unit van experimentar algun problema de salut mental i el 33% van tenir pensaments suïcides. Per fer front a aquesta situació el país disposa “d’un dels millors serveis públics de salut mental d’Europa”, afirma Francisco Eiroa, fins fa poc professor de psicologia de la Universitat de l’Est de Londres, que també lloa els serveis d’atenció psicològica dels centres universitaris.

Són uns serveis que funcionen molt bé, però que estan saturats. Els alumnes poden recórrer a línies telefòniques nocturnes específiques per a estudiants, així com a entitats sense ànim de lucre que, com a mesura preventiva, treballen per millorar la salut mental dels joves. És el cas de Student Minds, una associació que proveeix els universitaris de recursos perquè vetllin per la pròpia salut mental i la dels seus companys. D’aquesta manera, tal com explica una de les responsables, Anoushka Bockwin, “es crea una xarxa de suport psicològic entre el col·lectiu d’estudiants”.

A Catalunya, molt per fer encara

La majoria de les universitats catalanes ofereixen atenció psicològica als seus alumnes, però l’oferta és a anys llum de les homòlogues del Regne Unit. Així, per exemple, mentre que a l’Imperial College London hi treballen una dotzena de terapeutes a jornada completa, a la Universitat Pompeu Fabra, que té un volum similar d’alumnes, només s’ofereixen sis hores de consulta a la setmana. Les diferències entre la demanda poden explicar-se per diverses raons, però, segons la campanya Obertament, una de ben clara és que, en relació amb el Regne Unit, a Catalunya queda molt camí per recórrer en la lluita contra l’estigma dels problemes de salut mental.