Publicitat
Publicitat

POBRESA

Vuit-centes persones sense llar o sense sou en el dinar de Nadal de Sant Egidi

La comunitat ha hagut d'habilitar quatre locals, a més de l'Església de Sant Just, per acollir tots els comensals que han acudit a l'àpat gratuït que ofereixen els voluntaris a indigents i famílies que no arriben a final de mes

Unes 800 persones, entre indigents sense sostre i famílies que no arriben a final de mes, han viscut el Nadal d'aquest 2010 a Barcelona gràcies a la solidaritat dels membres de la comunitat de Sant Egidi. El dinar de Nadal de Sant Egidi es fa en més de 50 països, segons el rector de la parròquia de Sant Just, Armand Puig.

Sant Just és el principal escenari del dinar a Barcelona, i s'hi han concentrat unes 240 persones. La resta, fins a 800, han dinat en quatre locals més. El menú ha estat el tradicional de Nadal: un vermut, sopa de galets, canalons, pollastre amb prunes, torrons i polvorons.

Els membres de la comunitat de Sant Egidi han explicat que l'esperit de solidaritat que es viu aquestes festes de Nadal s'hauria de mantenir durant tots els dies de l'any per fer una ciutat "diferent", segons la responsable de les cuines d'aquesta jornada, Anna Nadal.

Elisabet Prat de Saba, coordinadora de la distribució de regals de la comunitat, creu que el Nadal es viu habitualment amb un sentit massa consumista i lluny de l'esperit de solidaritat que tradicionalment havia tingut aquesta festa religiosa.

Prat de Saba també explica que amb la crisi, les persones que acudeixen a la comunitat buscant ajuda ja no són només els rodamons que arrosseguen un carretó pel carrer, sinó que hi ha persones i famílies que fins fa poc tenien feina i que en aquests moments, un cop finalitzada la prestació de l'atur i sense trobar un nou lloc de treball, necessiten ajut.

Rosa Simó, que fa dos anys que és a l'atur i que es dedicava a distribuir publicitat per les bústies, explica que tot i que li agradaria no haver de venir aquest dinar agraeixi la iniciativa de la comunitat de Sant Egidi.

El rector de la comunitat, Armand Puig destaca la feina dels voluntaris de la comunitat que permet organitzar amb èxit aquesta iniciativa, que va començar el 1982 a Roma i fa més de vint anys que també es fa a Barcelona.

En el primer dinar de Barcelona, l'any 1989, només hi van acudir una desena de persones. La xifra ha anat augmentant i s'ha disparat en els últims anys, arran de la crisi.

El dinar és possible gràcies als voluntaris que el serveixen i també a les famílies que voluntàriament van a la comunitat a lliurar una plata de canalons o de pollastre. L'esforç de solidaritat majoritàriament és d'aportacions individuals i només un 20% de les donacions procedeixen d'empreses, que participen molt poc de la iniciativa, segons diferents han coincidit a dir diferents membres de la comunitat.

Més continguts de