Societat 12/05/2015

"No hi ha justícia sense llengua pròpia": clam al Congrés perquè el català sigui un requisit per als jutges a Catalunya

El PP veta una proposició de llei presentada per CiU i avalada per la majoria de l'oposició, inclòs el grup socialista. Tres diputats catalans han representat el Parlament a l'hemicicle

Mariona Ferrer I Fornells
3 min
Elena Ribera (CiU), Gemma Calvet (ERC) i Salvador Milà (ICV-EUiA), aquest dimarts al Congrés. ROGER PI DE CABANYES / ACN

MadridEl català ha tornat a ser tema aquest dimarts a Madrid tant al Congrés com al Senat. La cambra baixa ha debatut una proposició de llei perquè el català sigui requisit per als jutges i fiscals a Catalunya, mentre que a la sessió de control a la cambra alta s'ha preguntat al ministre d'Educació, José Ignacio Wert, per l'atac a la immersió lingüística a l'escola.

Els diputats Elena Ribera (CiU), Gemma Calvet (ERC) i Salvador Milà (ICV-EUiA) han defensat al Congrés, designats en representació del Parlament del Catalunya, que es modifiqui la llei orgànica del poder judicial, la llei per la qual es regula l'Estatut orgànic del ministeri fiscal, i altres normatives correlatives per garantir el coneixement del català del personal de l'administració de justícia. En definitiva, reclamen al Congrés "justícia per al català".

Una proposició que, com en altres ocasions, no ha tirat endavant pel veto de la majoria absoluta del PP. UPyD ha estat l'únic partit que, juntament amb els populars, tampoc ha avalat la presa en consideració de la proposició de llei, mentre que el grup socialista ha dit que hi votarà a favor, si bé considera que s'haurien de fer alguns retocs a la norma. Al Parlament de Catalunya, la proposició de llei va ser promoguda per CiU davant la campanya 'El català, també és de llei', i es va aprovar el novembre de l'any passat per 103 vots a favor i 26 en contra (només del PP i Ciutadans). Al Congrés, 36 dels 47 diputats catalans han decidit votar-hi a favor.

Per a Ribera, diputada i jurista, "només podem avançar en la justícia si els jutges coneixen el català i el dret català". Per això la proposició de llei inclou que, com a requisit per exercir a Catalunya, es conegui el dret especial del territori. Si no, s'està fent un "mal ús del poder, perquè qui exerceix imposa una determinada visió de la realitat, que està fora del dret català", ha afegit la diputada d'Unió en declaracions a l'ARA.

La diputada d'ERC Gemma Calvet ha assegurat que els representants del Parlament reclamen "justícia per al català en uns moments en què la llengua catalana està vivint per part de les institucions de l'Estat atacs importantíssims". "No hi ha justícia sense llengua pròpia", ha afegit. Calvet ha recordat que l'ús del català a la justícia està "a la cua" dels serveis públics a Catalunya, i ha reivindicat "respecte i dignitat" per la llengua i la cultura catalanes.

Al seu torn, el diputat d'ICV Salvador Milà ha assegurat que "en un país normal" que tingués assumit que és plurinacional els diputats catalans no haurien de ser avui a Madrid. "No costa gaire d'entendre que per ser servidor públic cal tenir els mínims coneixements per poder donar aquest servei al ciutadà", i en un país on es parlen més llengües a part del castellà és "natural que un jutge sàpiga les altres llengües i també el dret propi", ha dit.

El PP invoca els "totalitarismes" i UPyD el "franquisme"

La diputada del PP i vicepresidenta tercera del Congrés, la catalana Dolors Montserrat, ha acusat el Parlament de Catalunya de "totalitarisme" per demanar que els jutges sàpiguen catalana, mentre que el diputat Carlos Martínez Gorriarán, d'UPyD, ha acusat la Generalitat d'aplicar un "franquismes educatiu", el mateix dia que el TSJC ha concedit el 25% de castellà a l'escola a sis famílies de Sant Cugat i Mataró.

En les files socialistes, el diputat del PSC Àlex Sáez ha defensat la proposició de llei del Parlament, si bé ha precisat que si s'acceptés a tràmit li farien unes quantes esmenes. La primera, que el català no es convertís en un requisit, sinó en un mèrit preferent per als jutges Catalunya. Els socialistes argumenten que, sent un requisit, disminuirien les aplicacions.

Wert vol segregar les comunitats lingüístiques a Catalunya?

A la mateixa hora que al Congrés es debatia sobre el català a la justícia, el portaveu de CiU al Senat, Josep Lluís Cleries, ha preguntat al ministre d'Educació, José Ignacio Wert, sobre els continus atacs al català a l'escola. En concret, li ha qüestionat si "entre les prioritats" del govern del PP hi ha "l'objectiu de segregar la societat catalana en dues comunitats lingüístiques diferents des de la infància".

Cleries ha acusat Wert d'atacar un model lingüístic que ha estat constitucional "fins que ha arribat el seu govern". El ministre d'Educació li ha recordat que el govern espanyol només vol que s'utilitzi el castellà com a llengua vehicular "en una proporció raonable".

stats