Societat 05/02/2013

Cada català llença, al llarg d'un any, aliments per valor de 112 euros

El 58% del malbaratament alimentari es produeix a les llars. L'Agència de Residus de Catalunya ha publicat una guia per rebaixar aquestes xifres

Thaïs Gutiérrez
2 min
Estalviar sense anar al súper

BarcelonaEls catalans llencem molt de menjar en bon estat al llarg d'un any: exactament l'equivalent a 112 euros per persona. A nivell genèric són 841 milions d'euros en menjar que acaba a les escombraries. Les xifres són preocupants, i per rebaixar-les, l'Agència de Residus de Catalunya (ARC) i la UAB han elaborat una guia de consum responsable.

El diagnòstic que en fan els experts és preocupant: cada català llença a l'any 35 quilos d'aliments que es podrien aprofitar, cosa que equival al 7% del que compren les famílies, els restaurants i els comerços. El 58% d'aquest malbaratament passa a les llars i es dóna sobretot per la pèrdua d'importància del concepte de menjar lligat a la poca planificació de les compres o la manca de coneixement sobre les tècniques d'emmagatzematge i de cuina per reaprofitar les sobres. El 16% restant es malbarata als supermercats, el 12% a l'hostaleria, el 9% al comerç al detall, el 4% en empreses de càtering i un 1% en mercats municipals.

Per Josep Maria Tost, director de l'ARC, cal "recuperar el sentit comú, sobretot a les llars, i tornar a algunes pràctiques que vam perdre en els anys de bonança econòmica, per tal de reduir el malbaratament". Això es tradueix amb accions senzilles com anar a fer la compra amb una llista, adequar les racions, impulsar el consum de productes locals i de temporada i recuperar tècniques culinàries i d'emmagatzematge que permeten aprofitar durant més temps els aliments. Altres accions que la guia recomana són la creació de clubs ambientals de negocis per a la reducció de residus, la formació de treballadors, la millora de la gestió dels productes en els supermercats, el canvi d'hàbits en la gestió dels aliments amb la data de caducitat a punt de vèncer, la implicació dels treballadors dels establiments comercials, una bona segregació en origen dels residus alimentaris o la normalització del costum d'endur-se el menjar que sobra als restaurants a casa.

Paco Múñoz, de la UAB i autor de la guia, ha destacat que aquest malbaratament també es tradueix en un esgotament dels recursos i en un augment de gasos contaminants, que en el cas català són 500.000 tones de gasos d'efecte hivernacle l'any, com a cobseqüència de tot aquest menjar malbarat.

stats