Les comarques de muntanya han perdut el 9% de la seva població

SolanellEl projecte per repoblar Solanell és una iniciativa que, en cas d’èxit, es podria aplicar en altres llocs de muntanya que han viscut una despoblació important. El repte és ara canviar una tendència de població a la baixa en un context socioeconòmic marcat per una població envellida, un important dèficit d’infraestructures i un model econòmic que segueix depenent massa del turisme. Segons l’Idescat, en els últims 50 anys les comarques de muntanya catalanes -Pallars Jussà, Alta Ribagorça, Pallars Sobirà, Vall d’Aran, Alt Urgell i Cerdanya- han perdut un 9% de la població i de cara als pròxims anys les previsions no conviden a l’optimisme: es preveu que el 2026 pateixin un nou descens de població del 5,4%.

Els representants polítics de la zona demanen que es posin en marxa propostes per canviar aquesta situació, com per exemple augmentar el finançament dels ajuntaments, millorar les comunicacions, incentivar fiscalment les empreses perquè s’instal·lin a la muntanya i modernitzar sectors com l’agricultura i la ramaderia. Són reivindicacions que es van posar de manifest durant el II Congrés de l’Associació Espanyola de Municipis de Muntanya que es va celebrar a Lleida el 12 de febrer. “La muntanya no s’entén sense gent que hi visqui. Hi ha una diferència molt substancial entre el que rep un habitant de la ciutat i un habitant de la muntanya, que surt molt perjudicat en aquest repartiment de recursos”, explica Paco Boya, president de l’entitat. “Es podria recompensar fiscalment les empreses que s’instal·lin a la muntanya com es fa en molts països d’Europa”, afegeix.

Infraestructures vitals

Perquè les empreses s’hi instal·lin, però, les comarques de muntanya haurien de tenir unes infraestructures a l’altura. “Carreteres com la N-230 i la N-260 són clau per al desenvolupament econòmic i social de la zona i necessiten una modernització”, explica Gerard Sabarich, vicepresident de la Diputació de Lleida. L’ens provincial i la Diputació d’Osca han acordat fer un front comú per reclamar millores a la N-230, que uneix Lleida i França per la Vall d’Aran, i alhora demanen que s’avanci en la construcció de l’autovia A-14, un projecte que acumula retards importants. “Hi ha pobles que tenen una carretera que cau, internet encara no arriba a tot arreu i en alguns llocs fins i tot costa que hi arribi el senyal de la televisió”, critica Boya.

Tot i això, Carlos Barrabés, emprenedor aragonès, creu que la captació de talent a les muntanyes és molt més decisiva que no pas les infraestructures. “Les carreteres són importants, però el talent encara ho és més. Fa falta atraure’l i formar-ne més”, explica Barrabés, que apunta que la gran pregunta és com atraure aquest talent. Barrabés posa com a exemple la fundació d’una empresa de negocis al Pirineu aragonès que ha impulsat una dotzena de projectes i que ha format unes 5.000 persones.

Segons Barrabés, les zones de muntanya estan en un moment de transició i encara és d’hora per saber cap on evolucionaran. “El sector del turisme funciona però és insuficient per mantenir una comunitat que es caracteritza per la desigualtat i la despoblació”, diu Barrabés, que aposta per atraure professionals amb feines relacionades amb l’agricultura ecològica, el treball a distància i la construcció de marques i productes que recullin l’herència dels llocs de muntanya. “Els territoris evolucionen perquè la gent té la capacitat de reinventar-se i ara estem a la meitat del procés per tornar a fer reviure els pobles de muntanya”, conclou.