3.000 tones de deixalles suren al Mediterrani: el desastre ecològic que afecta la superfície del mar

MadridEl mar Mediterrani destaca per la seva riquesa biològica i per la concentració d'activitats econòmiques que alberga. Ara, un grup de científics ha constatat que les concentracions de plàstics en la seva superfície són tan altes com les trobades al Pacífic Nord i Sud, Atlàntic Nord i Sud i Índic.

Aquesta és la principal conclusió d'un estudi que es publica a PLOS ONE, en què els seus autors adverteixen que els efectes per contaminació de plàstics en la vida marina i en l'home podrien ser "especialment rellevants en aquesta regió", i per això demanen accions urgents. Segons la investigació, entre el 0,1 i el 5% de les deixalles van a parar al mar. Per això, el Mediterrani acumula en les seves aigües superficials entre 1.000 i 3.000 tones de deixalles. Es tracta de la sisena gran regió d'acumulació de deixalles d'aquest material al planeta.

Aquest treball està liderat per Andrés Cózar, del Campus d'excel·lència internacional del mar (Ceimar) de la Universitat de Cadis, i participen a més científics de la Universitat de Barcelona, de l'Institut d'Estudis Avançats (centre mixt de la Universitat de les Illes Balears i el CSIC) i la Universitat de Ciència i Tecnologia King Abdullah (Aràbia Saudita).

L'any passat, Cózar, al costat d'altres científics com Carlos Duarte, que també firma aquest article, van publicar a la revista PNAS un mapa global de l'abundància de deixalles plàstics en els oceans. En aquest article, demostraven l'existència de cinc grans acumulacions de residus plàstics en l'oceà obert, que coincideixen amb els cinc grans girs d'aigua superficial en els quals s'organitza la circulació de l'oceà global: el del Pacífic Nord, Pacífic Sud, Atlàntic Nord, Atlàntic Sud i Índic.

Els investigadors van analitzar 72 llocs, cobrint tota la conca mediterrània: "Vam sortir de Cadis i vam creuar el Mediterrani pel sud, donant la volta a Xipre. Després creuar el mar pel nord fins a Barcelona". "Vam trobar plàstics en el 100 % dels llocs en què es van agafar mostres, amb una densitat mitjana d'un residu per cada 4 metres quadrats".Principalment, es tracta de fragments mil·limètrics d'objectes com ampolles, borses i embolcalls. No obstant axiò, apareixen més proporcions de plàstics grans que en els oceans anteriorment examinats, la qual cosa posa de manifest una major proximitat del Mediterrani amb les fonts contaminants.

Plàstics en estómacs de petits peixos, aus, tortugues i catxalots

Preguntat per la zona més enganxada a l'Estat espanyol, Cózar ha explicat que el plàstic en el Mediterrani està molt dispers, amb petits pegats per tota la conca moguts per l'acció del vent i l'onatge. L'acumulació d'aquestes deixalles en aquest mar semitancat es relaciona amb l'alta presència humana però també amb el seu particular patró de circulació d'aigua, que resulta "una trampa" per als plàstics flotants: la sortida de l'aigua ocorre a través d'una capa profunda en l'Estret de Gibraltar, dificultant així la sortida de residus flotants de la conca mediterrània.

La mar Mediterrani representa menys de l'1 % de l'àrea oceànica global. Alberga al voltant del 10 % de les espècies marines, i la pesca i el turisme litoral són importants fonts d'ingressos. S'han trobat deixalles plàstics en estómacs de petits peixos, aus, tortugues i catxalots.

Segons un altre estudi publicat el 2014 per la Universitat de Siena (Itàlia), s'han registrat altes concentracions de ftalats (contaminants associats als plàstics) en grans organismes filtradors, com el tauró peregrí i el rorqual comú. Sobre si els plàstics afecten a les profunditats, Cózar ha declarat: "La superfície és sol un reflex del que pot amagar el fons". "Ja se sap que el Mediterrani s'ha sobreescalfat i es sobrepesca, i ara cal afegir un dels nivells de contaminació per plàstics més alts del món". Les campanyes de neteja de costes "poden ajudar molt a mitigar els efectes de la contaminació, però l'arrel del problema està a l'entrada contínua de residus plàstics en el mar".