Societat 26/10/2015

Els futurs docents hauran de fer un MIR similar al dels metges a partir del curs 2017-18

El departament d'Ensenyament i Universitats estan treballant en el nou model de pràctiques que tindria una durada mínima d'un any 

Elisabet Escriche
3 min
Atents a l’escola

BarcelonaEls futurs docents hauran de fer una mena de MIR, similar al que fan els metges, que es començarà a implantar a partir del curs 2017-2018. Tot i que aquest dilluns al matí el Govern ha assegurat que s'aplicaria tant a primària com a secundària, aquesta tarda ha matisat que a partir del 2017-2018 només el faran els futurs docents de secundària i que posteriorment -la data encara està per definir- també el realitzaran els mestres.

El MIR tindrà una durada, com a mínim, d'un any i servirà perquè els futurs docents coneguin en primera persona les diferents situacions que es poden trobar a dins d'una aula abans de treballar-hi. El departament d'Ensenyament i la secretaria d'Universitats estan treballant amb aquest nou programa de pràctiques. Des d'Ensenyament ja s'està elaborant una llista de centres innovadors que és on es començaria a posar en pràctica aquest MIR per crear una xarxa i destinar els alumnes i futurs mestres en aquests centres.

En el cas dels professors de secundària, la idea és incloure aquest MIR d'un any en el màster que actualment estan obligats a fer els futurs docents i que té una durada de dos anys. El projecte també inclou que aquestes pràctiques siguin l'eina per entrar a formar part del cos de docents, un fet que no podran aplicar sinó es canvia la legislació perquè actualment depèn de l'Estat.

La instauració d'aquest MIR és precisament una de les propostes que han fet els directors de les escoles en un estudi elaborat per l'Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari (AQU), que s'ha presentat aquest dilluns. Els responsables dels centres educatius valoren en un 6,4 sobre 10 els docents que acaben de graduar-se i entren a treballar a escoles o instituts públics. En el cas dels concertats o privats la nota augmenta fins a un 7,6 sobre 10. Tot i així els directors denuncien que els docents novells tenen mancances importants a l'hora de gestionar conflictes a l'aula. Per minimitzar-les, els responsables dels centres proposen establir aquesta mena de MIR en el món educatiu. "La gestió de les pràctiques és una de les debilitats més grans del sistema", ha assegurat Martí Casadesús, director de l'AQU, en la presentació de l'estudi.

De fet, en els darrers dos anys s'han incrementat les exigències als futurs docents, que han hagut de treure una mitjana de 5 en la proves de selectivitat de català i castellà per poder accedir al grau d'Educació. Alhora la Generalitat està preparant una prova específica que hauran de passar els estudiants que volen accedir aquests estudis, a banda de les Proves d'Accés a la Universitat, i que s'implementarà a partir del curs 2017-18.

L'altra gran mancança segons els directors és la falta de capacitats dels docents per impartir les classes en anglès. De fet tant centres públics com concertats i privats coincideixen en què els dos factors més importants per a la contractació són la capacitat per fer classes en anglès i tenir una formació complementària que permeti impartir diverses matèries. Per augmentar el nivell d'anglès des del curs 2014-2015 els estudiants que comencen una carrera han d'acreditar que tenen un nivell de B2 de llengua estrangera -l’equivalent al First Certificate en anglès- quan acabin el grau.

L’estudi de l'AQU s'ha fet a través d'una enquesta online a 281 centres educatius i dos grups de discussió, un per primària, amb set directors de centre, i un per secundària, amb nou directors.

stats