Societat 19/01/2016

L'assassina confessa de la presidenta de la Diputació de Lleó assegura que és l'única culpable

Montserrat González, autora confessa de l'assassinat d'Isabel Carrasco, ha declarat aquest dimarts. També estan acusades del crim la seva filla i una policia local

Selena Soro
3 min
Agents de la policia al costat del cos sense vida d'Isabel Carrasco, assassinada en una passarel·la a Lleó / EFE

BarcelonaMontserrat González, l’autora confessa de l’assassinat d’Isabel Carrascopresidenta de la Diputació de Lleó morta a trets enmig del carrer–, ha comparegut al banc dels acusats aquest dimarts. González, que només ha respost a les preguntes del seu advocat, ha assegurat que és l’única responsable de la mort de Carrasco i que ho va fer moguda per l’odi, ja que la presidenta de la Diputació de Lleó portava anys fent la vida impossible a la seva filla. L’acusada confessa ha afirmat que no es penedeix d’haver matant la dirigent del PP i ha admès que estava obsessionada amb ella. “Vaig decidir que la mataria”, ha insistit durant la declaració.

La fiscalia demana 23 anys de presó per a ella i per a les altres dues acusades: la seva filla, Triana Martínez (36 anys), i una agent de la policia local de Lleó, Raquel Gago (42 anys), amiga de Martínez, a qui també es relaciona amb el crim.

Durant la declaració González ha assegurat que la seva filla i Carrasco havien mantingut una bona relació durant dos anys, fins que la presidenta de la Diputació va començar a assetjar-la sexualment. “Un dia de gener de 2010 Carrasco va trucar a Triana perquè l’ajudés a solucionar un problema amb el telèfon mòbil. La va citar a casa seva i allà li va proposar relacions sexuals”, ha declarat. La seva filla va sortir corrent i a partir d’aquí “tot va començar anar malament”. La filla, enginyera de telecomunicacions, va acabar sent acomiadada.

Isabel Carrasco. DIPUTACIÓ DE LLEÓ

González, de 60 anys, va ser detinguda el maig del 2014 per aquest crim. El dia dels fets, poc després de les cinc de la tarda, González va esperar Isabel Carrasco en una passarel·la damunt del riu Bernesega, a prop de la seu del partit. Li va disparar un primer tret, que va encertar-li al cor. Per assegurar-se que era morta va tornar a prémer el gallet i va disparar-li al clatell i a la galta. Després va córrer cap al seu cotxe, aparcat a uns 150 metres. L’atzar va fer que un testimoni dels fets fos un agent de la policia jubilat, que va ser qui va seguir d’amagat l’agressora fins que va ser detinguda.

Segons el fiscal del cas, Emilio Fernández, si no hagués sigut per aquest testimoni hauria sigut “impossible” descobrir les autores del crim. Fernández considera que les tres acusades tenen el mateix nivell de responsabilitat i recalca que van actuar amb “una fredor i una precisió impressionats”. També diu que com que es tractava d’una víctima amb rellevància política i l’assassinat es va cometre a plena llum del dia el crim no es podia haver perpetrat sense “la col·laboració necessària de totes perquè tingués garanties d’èxit”. Per al fiscal es va tractar, “sense dubte”, d’un assassinat. “Qui hauria pensat que una agent de la policia i la filla i la dona d’un comissari serien les autores d’un crim?”, va assenyalar. “L’arma la va disparar la Montserrat, la va recollir la Triana i la va guardar la Raquel”, va afegir l’advocat que representa la parella d’Isabel Carrasco.

Per la seva banda, l’advocat de la defensa, José Ramón García, demana una pena de 8 anys i mig de presó per a González i l’absolució per a la filla, per a qui al·lega alienació. La jove tenia depressió.

Família de policies

Les dues acusades principals són dona i filla d’un inspector en cap de la Policia Nacional a Astorga. La filla va ser militant del PP. Va ser detinguda poc després que la seva mare: va ser ella qui va recollir l’arma del crim, que després va entregar a Raquel Gago. Mare i filla ja havien intentat matar Isabel Carrasco en una altra ocasió. La policia havia trobat a l’habitatge de la filla plànols i documents que, a l’espera d’una anàlisi en profunditat, confirmaven que les acusades ja havien intentat cometre el crim abans.

stats