Publicitat
Publicitat

ENSENYAMENT

Les llars d’infants temen que l’escola s’avanci als dos anys

La iniciativa ‘Ara és demà’ vol proposar el concert de P2 en lloc de començar l’escola abans

Que l’escola comenci als dos anys en lloc de fer-ho als tres. Aquesta proposta de les ponències del debat d’ Ara és demà del Consell Escolar de Catalunya (CEC) que es va fer pública al novembre ha desfermat la inquietud entre les llars d’infants, que consideren que significaria la seva fi. Que l’escola comenci als 2 anys també és una de les propostes que hi ha sobre la taula al pacte educatiu que està preparant el govern espanyol. Actualment, el debat s’està produint en la subcomissió sobre la situació educativa de l’Estat del Congrés i està previst que encara s’allargui uns mesos.

“Les mestres de les llars d’infants estan molt angoixades perquè saben que l’etapa dels 0 als 2 anys no seria viable”, apunta la cap del departament jurídic de l’Associació de Llars d’Infants de Catalunya, Maite Salgado, que afegeix que seria un error “immens” en l’aspecte educatiu. Per a la directora del departament de petita infància de la Fundació Pere Tarrés, Verónica Bautista, a les escoles “no es podria respectar el ritme del nen i no es podrien cobrir les seves necessitats educatives”. “Cada nen és un món i menys atenció va en contra dels nous models educatius”, insisteix Bautista.

En la mateixa línia es pronuncia el gerent de l’Associació de Llars d’Infants de Catalunya, Jordi Fibla, que considera que pedagògicament una etapa de P-0 i P-1 “no té sentit” i reivindica que la relació entre l’equip educatiu i la família “és molt més enriquidora i pròxima” en una llar d’infants que “en un centre més gran”.

Després de diversos debats i converses amb el sector, l’autor de la polèmica ponència d’ Ara és demà titulada L’arquitectura del sistema educatiu, el president del Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu, Joan Mateo -que la va escriure en qualitat de catedràtic i no com a membre del departament d’Ensenyament-, ha accedit a modificar-la. En lloc d’apostar perquè l’escola comenci als 2 anys, Mateo proposa un concert a P-2 per a les llars d’infants privades. Això vol dir que els pares no tindrien l’obligació d’escolaritzar els seus fills, però sí que la tindria Ensenyament d’oferir places per a tothom.

“Si volem potenciar l’equitat hem d’ampliar l’exposició al sistema educatiu”, apunta Mateo. Amb aquesta modificació de la ponència d’ Ara és demà, creu que es “manté l’aposta per l’equitat” i “no s’entra en conflicte amb les llars d’infants”. “Amb la nova proposta no perdrien alumnes, sinó que en guanyarien”, apunta el catedràtic, que insisteix que cal ampliar la cobertura educativa per a la gent amb dificultats. Una vegada incorporades les modificacions a la ponència, ara el Consell Escolar ha de votar l’informe definitiu, que posteriorment s’entregarà a la consellera d’Ensenyament, Meritxell Ruiz, que decidirà què cal fer-ne.

Pel que fa al nou pacte educatiu a nivell espanyol -el debat del qual s’allargarà durant mesos-, el gerent de l’Associació de Llars d’Infants de Catalunya es mostra més optimista ara que fa unes setmanes, però assegura que no “abaixaran la guàrdia”. En aquest sentit, afegeix que hi ha comunitats autònomes que ja estan implantant aquest model.

Itàlia i països nòrdics, referents

Debats i incerteses a part, els experts reivindiquen la importància de l’educació infantil i posen com a referents països com Itàlia o els països nòrdics, amb models força diferenciats a l’espanyol. A Itàlia, segons explica la professora honorífica de la Universitat de Barcelona (UB) i doctora en pedagogia, M. Antònia Pujol, l’escola no comença fins als 6 anys i l’educació infantil està dividida en dues etapes: dels 0 als 3 i dels 3 als 6. En aquest sentit, reivindica la presència d’un moviment de renovació pedagògica molt potent d’Itàlia que lluita perquè la primària treballi amb més autonomia i pugui recollir tota l’experiència que han adquirit els nens de petits.

“La petita infància necessita que se la miri amb uns ulls d’acompanyament, no de substitució de la família”, apunta Pujol, que recorda que a les llars d’infants es tracta el nen “de manera molt significativa”.

Per al professor de pedagogia de la Universitat de Barcelona (UB) Enric Prats, els països nòrdics són referents en matèria d’educació infantil. “Allà l’escola es comença molt tard, però les famílies reben suport per quedar-se amb els nanos o disposen d’espais d’acollida”, apunta Prats, que afegeix que hi ha “oportunitats d’un aprenentatge més social”. En aquest sentit, apunta que disposen de múltiples opcions que no passen per l’escola.

Un altre dels punts que valora positivament de Finlàndia Eulàlia Fernández -professora d’estudis de psicologia i ciències de l’educació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC)-és que considerin que hi ha molta diferència entre un nen nascut al gener i un del desembre, tot i que siguin del mateix any.

Més continguts de