Comença oficialment l'estiu: refranys i dades sobre el solstici

BarcelonaEls dies més llargs de l'any

Des de fa uns quants dies que el sol ja comença a sortir uns segons més tard a l'alba. Al vespre, en canvi, encara es pon cada dia una mica més tard, un fet que implica que el balanç net de moment encara sigui positiu, és a dir, els dies encara s'allarguen. Ho faran, però, tan sols fins a aquest dilluns, jornada en què guanyarem tres segons de llum solar respecte d'avui.

Avui serà, de fet, el dia més llarg de tot l'any. A Barcelona hi haurà 15 hores, 10 minuts i 15 segons de sol des que surti per l'horitzó –a les 06.18 h– fins que es pongui per ponent –a les 21.28 h.

Les variacions latitudinals seran minses al nostre àmbit, tot i que cal apuntar que a Perpinyà la durada del dia serà de 15 hores i gairebé 20 minuts, i a València a l'entorn de 14 hores i 58 minuts. La capital de França tindrà una hora més de llum que Barcelona. El cercle polar àrtic, situat a 66,5 ºC de latitud nord, determina les zones en què rebran 24 hores de llum solar.

Aquesta nit hi haurà el solstici d'estiu. La nova estació enguany entrarà quan passin 34 minuts de la mitjanit. El dia ja perdrà 1 segon de llum respecte de dilluns.

L'ombra més curta i el sol més perillós

Avui i demà són els dies de l'any en què el sol se situa aparentment més vertical sobre els nostres caps al migdia, arriba a formar una angle d'uns 72º sobre l'horitzó al migdia, fet que vol dir que la seva llum incideix sobre la nostra pell de manera més directa i més concentrada que en cap altre dia de l'any. Som en els dies, doncs, en què cal protegir-se més que mai si es va a la platja o si es preveu estar exposat de forma continuada al sol.

Aquesta circumstància també provoca una curiositat: avui tindrem l'ombra més petita de l'any, especialment cap a les dues del migdia moment en què el sol arribarà al zenit. Un bon experiment per fer avui és fotografiar-se l'ombra al migdia i guardar la foto per repetir-la el dia de solstici d'hivern o en l'entrada de la tardor, per comprovar la diferència.

Les dites associades al solstici d'estiu

Són molts els refranys populars que fan referència a l'allargament o l'escurçament del dia. En trobem repartits al llarg de tot l'any, per bé que es concentren de forma especial a l'entorn dels solsticis, pels volts de Sant Joan i per Nadal.

El refranyer, per simplificar, adopta Sant Joan com la nit més curta de l'any i la nit de Nadal com la més llarga. Tal com apunta l'enciclopèdia de paremiologia (la ciència que estudia els refranys), "el refranyer és la filosofia popular, que apunta a grans trets, però no cerca veritats absolutes".

Algunes de les dites que fan referència al solstici o a l'escurçament dels dies són aquestes: 'Per Sant Joan, el dia més llarg de l'any', 'Del juny enllà, el dia comença a baixar' o 'Per Sant Pere, una hora enrere' (o 'una passa enrere'). Aquesta última podria cridar-nos l'atenció, ja que és evident que per Sant Pere (29 de juny) el dia no s'haurà escurçat encara 60 minuts. De fet, el dia haurà perdut poc més de 2 minuts de llum respecte del solstici d'estiu. Aquest és, en qualsevol cas, un clar exemple d'aquesta filosofia popular no del tot científica que ens aporten els refranys.

La méteo, al 'top ten' dels refranys catalans

Victor Pàmies, lingüista especialitzat en paremiologia, va elaborar l'any 2010 el 'top ten' de refranys catalans, una enquesta i posterior estudi sobre l'ús actual dels refranys catalans a partir d'una mostra de més de 1.200 persones d'arreu dels territoris de parla catalana.

No és gens estrany que en aquesta llista hi apareguin un total de quatre refranys relacionats d'alguna manera amb la meteorologia: 'Al maig, cada dia un raig', en segona posició de la llista; 'Març, marçot, mata la vella a la vora del foc i la jove si pot', en quarta posició; 'Cel rogent: pluja o vent', en sisena posició; i 'A l'estiu tota cuca viu', en desena posició.

La primera posició, però, se l'emporta una dita altament coneguda però sense context meteorològic: 'Qui no vulgui pols que no vagi a l'era'.