Publicitat
Publicitat

Astronomia

La sonda europea completa una reconstrucció del cosmos

El telescopi Planck observa les meravelles de l'univers

El Planck, telescopi espacial de l'ESA, ha identificat algunes de les estructures més grans mai vistes a l'univers. També ha confirmat l'existència d'una radiació anòmala de microones a la Via Làctea, un pas més per trobar l'origen del cosmos

Els primers resultats científics del telescopi espacial Planck, de l'Agència Espacial Europea (ESA), s'han fet públics avui. La sonda ha completat els dos primers mapes del cel en la seva missió de cartografiar el cosmos i analitzar-ne els orígens, segons han informat avui els responsables de la missió.

En total, la sonda que duu el nom del descobridor de la física quàntica haurà de completar quatre escombrades completes del cel abans del final de la missió. 

Per mostrar els primers resultats, l'ESA ha organitzat una gran presentació a París i una exposició a la Ciutat de la Ciència.

Mentre escaneja el cel sencer, Planck detecta emissions de la nostra galàxia, la Via Làctea, així com d'altres galàxies. No veu estrelles, sinó el gas i pols del qual neixen les estrelles, i que poden crear quan moren.

La sonda ha detectat emissions de pols a la Via Làctea i a algunes de veïnes, però també a galàxies molt llunyanes. Ara, els científics hauran de treballar en l'anàlisi d'aquelles emissions "paràsits" per apropar-se a l'objectiu de la missió, conèixer l'origen de l'univers, el moment més proper possible al "Big Bang", que es creu que va succeir fa 13.700 milions d'anys. Les acumulacions fredes de pols a la nostra galàxia, de les quals Planck n'ha trobat 900, representen els primers estadis del naixement de les estrelles.

Jan Tauber, científic de l'ESA i un dels responsables del projecte, ha explicat que les dades recollides pel satèl·lit han permès per primera vegada "quantificar exactament les proporcions dels diferents tipus de gas en el mitjà interestel·lar", i en concret el denominat "gas fosc", és a dir aquell que no quadra en les equacions que s'han fet al respecte.

També ha indicat que l'equip investigador ha publicat un catàleg de 200 cúmuls de galàxies, dels quals 30 són cúmuls que no s'havien descobert fins ara.

"Les dades ens donen una visió directa de la manera en què la matèria fosca s'aglomera, cosa que confirma les teories que tenim sobre la formació d'estructures a l'espai", ha afirmat Tauber.

Esperances de conèixer l'origen de l'univers (en el futur)

El coordinador de programes científics del Centre Nacional d'Estudis Espacials de França (CNES), Olivier Le Marle, ha explicat a l'agència Efe que en aquesta primera onada de resultats la sonda encara no s'ha fixat en els orígens de l'univers, missió per la qual va ser llençada, sinó que ha començat centrant-se en analitzar objectes més propers.

"És una etapa crucial perquè és necessari distingir cada capa del que s'analitza abans de poder entrar de ple en establir l'origen de l'univers", assegurava el científic.

Així, les dades revelades avui seran més útils per als astrofísics que per als cosmòlegs, que hauran d'esperar un parell d'anys per a conèixer la segona ronda de dades del telescopi. En aquella, esperen poder apropar-se més que mai a l'origen de l'univers, entendre què va passar en el moment de la seva creació.

En aquell moment, els científics comptaran amb la cartografia de l'univers més completa que mai s'haurà obtingut, cosa que els permetrà apropar-se a aquell moment denominat de la "llum fòssil", descobert per casualitat el 1964 i que data de 380.000 anys després del "Big Bang".

Abans d'aquell moment l'univers era opac, ja que la matèria que el formava estava a una temperatura molt alta, però en la seva expansió es va refredar i va donar origen a la llum.

Per a aquesta missió, la primera d'Europa que intenta conèixer l'origen de l'univers, l'ESA va invertir 1.700 milions d'euros i 15 anys d'estudis preliminars, conjuntament amb la sonda Herschel, dedicada a l'observació de parts més properes a la Terra. 

Ambdós telescopis espacials van ser llençats el 14 de març del 2009 des de la base de Kurú, a la Guaiana Francesa, i situats per un cohet Ariane 5 a una òrbita situada a 1.500 milions de quilòmetres de la Terra.

Planck continua rastrejant l'univers. La propera data en què es faran públiques noves dades serà el gener del 2013.

Satisfacció per la confirmació de radiació anòmala a la Via Làctea

El fet que el Planck hagi confirmat l'existència a la Via Làctea d'una radiació còsmica de microones ha despertat reaccions molt positives en la comunitat científica.

Rafael Rebolo, Professor d'Investigació del CSIC i coinvestigadror del Planck, ha afirmat a l'agència Efe que l'emissió anòmala de microones en diverses regions de la nostra galàxia es va detectar fa cinc anys amb l'experiment espanyol Cosmosomas.

L'existència d'aquesta radiació anòmala es considera la principal prova del model que explica l'origen de l'univers per mitjà de l'explosió del Big Bang.



Etiquetes

Més continguts de