Publicitat
Publicitat

Els centres per tractar aquestes disfuncions ja inclouen l'obesitat en els seus programes

Els trastorns alimentaris deterioren el cervell

Els pacients que pateixen trastorns alimentaris durant 10 anys poden tenir un deteriorament cognitiu greu. El tractament per tipus de personalitat es mostra efectiu per evitar que es cronifiquin.

Els trastorns alimentaris, entre els quals hi ha l'anorèxia i la bulímia, afecten un 6% de la població d'entre 12 i 26 anys a l'Estat. Per superar-los cal una combinació de teràpies alimentàries, farmacològiques i, sobretot, psicològiques i conductuals. Les estadístiques diuen que la malaltia es torna crònica en un grup de pacients d'entre un 25% i un 30% dels pacients -és a dir, es mostren resistents al tractament, que acaba fracassant.

Segons Montse Sánchez, directora i fundadora de l'Institut de Trastorns Alimentaris, es pot considerar que el trastorn és crònic "al cap d'uns 10 anys", tot i que hi ha diversitat de criteris. Precisament, un estudi d'aquest centre -la institució privada que atén més pacients de l'Estat- conclou que els que superen els 10 anys d'evolució tenen un 50% més de probabilitats de patir un deteriorament cognitiu, és a dir, que se'ls malmeti la capacitat de processar informació. Això inclou problemes en la memòria immediata o l'atenció o les funcions executives i pot "causar problemes per trobar feina i reinserir-se a la societat", explica Sánchez.

Aquests resultats anaven acompanyats de la valoració d'un programa que el centre ha aplicat des de l'abril de l'any passat a 778 pacients, i que consisteix a aplicar tractaments diferents segons els trets de personalitat de cadascú -hi ha dos grans tipus de perfils: un de marcat per la impulsivitat, la inestabilitat i la immaduresa, i un altre per la introversió, la rigidesa, el perfeccionisme i l'obsessivitat-. El centre ha observat, un any després, que un 10% més dels seus pacients "aconsegueixen els objectius": actualment, un 75% dels que comencen el tractament són donats d'alta, mentre que el 2010 eren un 65%. No es pot parlar de curació, però, fins al cap d'uns anys, quan un seguiment confirmi que no han recaigut. D'entre la resta, actualment abandonen la teràpia entre un 15% i un 18%, mentre que fa un any ho feien una quarta part dels pacients.

D'altra banda, el centre va presentar una nova unitat d'obesitat -que pateixen un 16% dels nens d'entre 6 i 12 anys a l'Estat-. Se centra en la motivació dels pacients: "No només han de perdre pes, cosa que normalment dura poc, sinó agafar consciència que necessiten el tractament i que cada canvi que fan ha de ser per sempre". La psicòloga Cristina Carretero, de l'Associació contra l'Anorèxia i la Bulímia, remarca que "un 25% dels obesos ho són com a conseqüència d'un trastorn alimentari", i afirma que "posar-los a dieta i prou no serveix". L'anomenat afartament compulsiu, per exemple, pot provocar obesitat. De fet, els trastorns alimentaris "s'entenen com un contínuum, es pot passar de l'un a l'altre, i el fil conductor és el malestar psicològic no superat", afegeix Carretero. En realitat, l'alteració alimentària sempre és la punta de l'iceberg.

Més continguts de