Tot va començar amb una acampada a la Fosca

Els 215 quilòmetres de la Costa Brava que van de Portbou a Blanes i la seva proximitat al Pirineu de Girona configuren un marc natural, paisatgístic i cultural amb una identitat i una força que és difícil trobar en altres indrets. Les possibilitats que el campisme ofereix en aquest territori singular atrauen cada any milers de visitants autòctons i estrangers. Els càmpings han sabut preservar aquest territori tocat per una vareta màgica i oferir-lo sense adulterar als seus agraïts i exigents clients.

Gairebé una tercera part de la Costa Brava i el Pirineu de Girona són espais naturals protegits que han trobat en els càmpings una activitat turística compatible i sensible amb el medi ambient. Al territori hi ha vuit parcs naturals, de contrastos espectaculars, que permeten passar, en pocs quilòmetres, dels cims nevats a les platges i les cales més boniques del Mediterrani. El cap de Creus, els aiguamolls de l’Empordà, el Montgrí, les illes Medes i el Baix Ter, la zona volcànica de la Garrotxa, l’Albera o el Montseny són espais de natura verge que han sabut mantenir el seu encant i proposar nombroses activitats de descoberta del territori, cada vegada més interessants i especialitzades, per als visitants. La natura es pot gaudir de maneres molt diferents: fent senderisme, esquí, paracaigudisme, BTT, golf o un llarg etcètera d’activitats.

Els càmpings gironins estan situats molt a prop de paratges de natura espectacular, pobles que encara conserven l’encant de les construccions dels pescadors o de viles rurals d’alta muntanya per on pasturen les vaques i els cavalls. La nòmina de monestirs i esglésies romàniques de les comarques gironines és gairebé única a Europa. També hi ha restes d’ibers, ruïnes grecoromanes, barris jueus com els de Girona o Besalú i fortificacions medievals. El triangle dalinià, format per la Casa Dalí de Portlligat, el castell de Púbol i el Museu Gala-Dalí de Figueres, és un dels atractius culturals més potents per al públic estranger. Queden a la Costa Brava indrets que han sabut mantenir l’encant de temps passats, com Llançà, l’Escala, Calella de Palafrugell, Tossa de Mar o Cadaqués. Sant Pere Pescador és un destí recomanable per als amants del surf. A l’interior hi ha pobles de gran atracció turística com Peratallada, Besalú, Banyoles, Santa Pau, Castellfollit de la Roca o Ripoll.

El creixent protagonisme turístic de Girona també ha convertit la ciutat en un destí gairebé obligat de molts campistes, que visiten el seu casc antic, la catedral, el Museu d’Art, el Museu del Cinema o el Call.

La gastronomia és única, com ho corroboren els guardons que han rebut cuiners com Ferran Adrià o els germans Roca. En cada poble de la costa o de muntanya hi ha un bon restaurant per tastar alguna deliciosa especialitat gastronòmica. Els càmpings, sensibles a aquesta refinada gastronomia, proposen també una oferta molt cuidada i de gran nivell.

Tots els càmpings ofereixen també a la seva clientela la possibilitat de gaudir de tota mena d’experiències en el seu entorn més proper: caiac, senderisme, ciclisme, enoturisme, salts en paracaigudes, rutes en cavall i moltes altres.

Tot va començar l’estiu del 1953 a Palamós: quan l’empresari Juan Farré va permetre a un grup de viatgers estrangers que pernoctessin en uns terrenys al costat de casa seva a la Fosca es va escriure el primer capítol de la història dels càmpings a les comarques gironines i també a l’estat espanyol.

El Càmping La Fosca, tancat des de fa anys, va començar a funcionar en una època en què la possibilitat de passar les vacances en plena natura encara era poc coneguda. Aquell mateix any Farré va llogar uns terrenys per crear el Càmping Calonge. Va trigar cinc anys a rebre l’autorització ministerial, però finalment va poder inaugurar-lo i al cap d’un temps el va rebatejar com a Càmping Costa Brava; és el més antic de l’Estat que actualment continua funcionant. El boom turístic dels anys 60 va afavorir que a les primeres experiències se n’hi sumessin d’altres fins a arribar als actuals 144 establiments distribuïts arreu del territori gironí.

En mirar enrere, alguns dels empresaris que van viure els inicis dels càmpings evoquen anècdotes d’aquella època. “Jo venia del sector del suro i no tenia cap mena d’influència. No hi havia manera d’obtenir l’autorització per obrir, però a base d’insistir ens la van acabar donant”, recorda Lluís Roqué, del Càmping Palamós. “Al principi venia algun client espanyol que demanava palla per omplir el sac”, comenta. “Un belga i una holandesa es van conèixer aquí i al cap d’un any van venir a casar-s’hi, ell vestit de militar i ella de blanc. Va oficiar la missa el bisbe de Girona”, explica Josep Suñé, del Càmping Las Dunas de Sant Pere Pescador.

La carta de la queixa

“Al principi no fèiem reserves, el primer que arribava ocupava la parcel·la”, destaca Josep Albert Banús, del Càmping Internacional de Calonge. “Cada mes d’octubre rebíem una carta del senyor Lange, un client alemany que ens estirava les orelles. Enumerava les deficiències que hi havia trobat i el que calia corregir. La veritat és que tenia raó en quasi tot. El vaig voler conèixer i li vaig preguntar per què tornava cada any, si tenia tantes queixes. Em va dir que, malgrat tot el que ens escrivia, pensava que teníem el millor càmping del món”, relata Josep Manel Arraut, del Càmping La Ballena Alegre de Sant Pere Pescador. Un any no va arribar la seva carta. “El vam trucar, inquiets, per si li havia passat alguna cosa i ens va dir que simplement no tenia cap queixa”, recorda Arraut entre rialles. L’estiu passat encara va sopar amb el senyor Lange i la seva dona.