A la conquesta del verd a tots els barris

Guanyar verd al conjunt de la ciutat. Més enllà del gran parc que la ciutat ja projecta a les Glòries -i que és una de les grans assignatures pendents-, tots els barris han de pal·liar la falta de zones verdes. Barcelona és una ciutat molt densa i en zones com Ciutat Vella o la vila de Gràcia trobar un racó de natura és una missió pràcticament impossible. La proporció d’espai verd per habitant al conjunt de Barcelona és de 6,8 metres quadrats -de 17,3 si es té en compte Collserola-, segons es reflecteix en el Pla del Verd i la Biodiversitat 2011-2020. Partint d’aquesta realitat la ciutat s’ha de replantejar el seu urbanisme i enfocar-lo molt a guanyar espai verd, donar per tancada l’època d’omplir Montjuïc d’equipaments i d’aprofitar cada racó per construir. Cal connectar les grans àrees verdes com Collserola, Montjuïc, els Tres Turons, la Ciutadella o el futur parc de les Glòries amb corredors naturals, cosa que avança restant protagonisme al vehicle privat i restringint-ne la circulació en determinades vies. Però també és important aprofitar petits solars municipals per fer parcs que donin aire als barris més atapeïts.

Una aposta irrenunciable és recuperar i revalorar els Tres Turons: vertebrar l’itinerari verd entre Vallcarca i el Carmel. I completar el parc lineal que ha de cobrir les vies a la Sagrera. Un autèntic pulmó. El solar de Germanetes -l’anomenat bosquet de l’Eixample- en aquest emplaçament és una ferma reivindicació veïnal- o fins i tot l’antiga presó Model poden ser grans espais que ajudin a oxigenar l’atapeït teixit urbà barceloní.

Cal avançar en la recuperació d’interiors d’illa i superar l’etapa de les places dures. Barcelona necessita respirar. D’altra banda, la ciutat disposa d’una trentena d’hectàrees de conreus i 13 horts urbans amb 343 parcel·les. Seguint la màxima de Cerdà segons la qual cal urbanitzar l’espai rural i ruralitzar l’urbà, la ciutat ha de continuar recuperant espais d’horta. Més horts i més natura.