L’intractable feu de CiU: On trencar una majoria absoluta seria la sorpresa

“Però si hem dit que Catalunya era dels socialistes...”, lamentava un Sergi Mas caricaturitzat de José Montilla en un gag de Polònia posterior a les municipals del 2007, quan el PSC va assolir el poder a la majoria de ciutats i institucions catalanes. En el programa de sàtira política, el llavors president de la Generalitat celebrava a Catalunya en Miniatura que tot el país era seu quan de sobte va entrebancar-se. “Tota...? No! Un llogaret poblat per convergents irreductibles es resisteix ara i sempre a l’invasor”, li recordava la veu en off, després que Montilla veiés que el que l’havia fet caure era un rètol d’entrada a Sant Cugat del Vallès.

Efectivament, aquesta ciutat metropolitana és un feu gairebé inexpugnable de CiU ja des de temps pretèrits. Ara hi governa amb una còmoda majoria absoluta i l’últim cop que es va imposar una altra força en unes municipals va ser el PSC, el 1983. Llavors Sant Cugat tenia poc més de 30.000 habitants -ara gairebé arriba als 90.000-, just s’hi instal·laven els estudis de TVE provinents de l’edifici de Miramar de Barcelona i faltaven tres anys perquè arribés Sharp a una ciutat on la indústria feia tard -la seva presència va durar fins al 2011-. Per a la immensa majoria de veïns, per tant, mirar cap a l’Ajuntament equival pràcticament a veure-hi un vedat convergent, i això no sembla que hagi de canviar, almenys a curt termini.

Ben al contrari, l’objectiu -confés o no- de l’oposició és trencar la majoria absoluta actual, un repte que ja es presenta titànic. Quin és el secret de l’èxit del model Sant Cugat? “És una ciutat verda, amb un urbanisme a escala humana i viva, amb més de 500 entitats”, explica l’alcaldessa, Mercè Conesa, que va succeir Lluís Recoder -l’alcalde des del 1999- quan aquest últim va ser nomenat conseller, el 2010, i, un any després, va fer-se seus 15 dels 25 regidors locals. Com a valor en auge del partit, va ser nomenada portaveu de CDC al setembre.

El canvi no ha fet minvar la valoració de l’Ajuntament. L’Observatori municipal indica que un 92,2% dels ciutadans estan satisfets de viure a Sant Cugat -la xifra més alta de la sèrie històrica- i la nota de l’alcaldessa és molt elevada, un 6,7 -pel que fa a l’oposició, només aprova la CUP, amb un 5-. Uns nivells que s’expliquen també pel fet que la ciutat ha crescut tant gràcies a nous veïns atrets per l’estil de vida, mentre que n’han marxat alguns que no se’l podien permetre pel seu elevat cost, sobretot de l’habitatge.

Tot i l’alt grau d’acceptació, la federació ha renovat a fons la seva llista i ha anunciat els seus plans si no reedita la majoria: vol pactar amb ERC, malgrat que per ara hi veu una actitud “reticent”. I és que els republicans, absents al ple des del 2011, van obtenir un bon resultat a les europees i la seva candidata -en aliança amb MES-, Mireia Ingla, vol ser “alternativa de govern” i la seva “prioritat és fer un govern d’esquerres”.

Al seu torn, Jordi Carreras, candidat del PP -ara segona força-, denuncia “com s’ha fet servir l’Ajuntament per a la causa independentista” i disputarà a C’s el vot unionista. Així mateix, el cap de llista del PSC -migrat per algunes baixes cap a MES-, Pere Soler, aspira a “influir” en el pròxim govern i destaca que és el partit que més propostes ha fet i que més de la meitat s’han acceptat, mentre que ICV-EUiA somnia en un bon resultat tot i haver fracassat en la seva proposta d’una candidatura unitària d’esquerres. La CUP espera treure rèdit de la coalició amb Procés Constituent i, segons el regidor i número dos a la llista, Ignasi Bea, té “més ganes de transformar les institucions”. Finalment, SI, VOX i el partit local Un Altre Sant Cugat es presenten sense gaires opcions d’entrar.

Malgrat la disputa pels vots i la majoria absoluta, el debat al ple no ha versat sobre grans projectes, sinó sobre la gestió econòmica i social, i ha permès acords amplis en temes clau. Així, CiU va acceptar esmenes de l’oposició a les ordenances fiscals, el pla d’inclusió social es va aprovar per unanimitat i el PP va ser l’únic partit que va oposar-se al pla de mobilitat. I és que Conesa, del sector socialdemòcrata de CDC, evita grans inversions pròpies de mandats anteriors i, malgrat reduir l’endeutament municipal un 20%, ha incrementat un 12% les partides socials i el consistori ha ajudat 4.000 famílies en dificultats.

Ara bé, són mesures suficients? ¿És real per a tothom la imatge del Sant Cugat feliç i opulent? La candidata d’ICV, Roser Casamitjana, reconeix la sensibilitat social de l’alcaldessa, tot i que creu que la ciutat és “amable, tranquil·la i verda, però elitista”. Un estudi recent de Fedea amb dades del 2007 apunta que Sant Cugat és la segona ciutat catalana de més de 50.000 habitants amb més renda per càpita, però la primera amb més desigualtat de recursos i on l’1% més opulent acumula una major part de la riquesa -el 21%-. Un total de 940 famílies van haver de ser ateses per Càritas el 2014 i un 28,7% dels veïns tenen dificultats per arribar a finals de mes, segons l’Observatori. Tot i els esforços del consistori, l’oposició reclama més contundència, sobretot atès que la ciutat té ingressos propis elevats i les arques sanejades. “L’única prioritat ha de ser combatre la pobresa”, reclama Ingla (ERC), que, com la resta de l’esquerra, vol una tarifació social dels serveis i construir més habitatge social i abaratir-lo. Però Conesa li replica: “Som un dels ajuntaments catalans que han fet una política d’habitatge públic mes decidida”. A més, el PSC demana implicació a les entitats per ajudar els desfavorits i el PP critica la pujada dels impostos en un 9,2%, els 2,3 milions anuals gastats en comunicació i el mig milió en cooperació.

Quant a l’atur, Sant Cugat és l’única gran ciutat catalana que ha creat ocupació entre el 2008 i el 2013, la que té la ràtio població/llocs de treball més alta (58%) i on va créixer més el nombre d’autònoms el 2013. El PSC apunta, però, que només un 10% dels llocs de treball creats són per a santcugatencs i que un 40% ha de marxar fora a treballar i, com ERC i ICV, reclama una oferta de formació professional més ambiciosa. CiU aspira a crear 7.500 llocs de treball el pròxim mandat, però la CUP reclama el foment de l’economia cooperativa.

L’oci nocturn: l’acord es fa esperar

Un altre dels focus de debat històric és la gestió de l’oci i l’ús del carrer per restauradors i entitats. “Sembla un gran balneari per a gent acomodada”, critica Bea (CUP), que denuncia que a pocs mesos de les eleccions l’Ajuntament ha trencat unilateralment el pacte per la nit negociat durant anys amb totes les parts en fixar la mitjanit com l’hora límit per fer activitats al carrer. Tota l’oposició critica el paper de CiU, alineada amb els veïns, però Conesa insta a seguir negociant per “preservar tots dos drets: el de l’oci i el del descans”. La cessió a successives empreses privades de la gestió de l’espai construït pel consistori per fer-hi una sala de concerts tampoc no permet donar alternatives d’oci als joves dins de la ciutat.

Finalment, el nou Ajuntament haurà de seguir batallant amb la Generalitat per la construcció del nou Institut Leonardo da Vinci, que havia d’entrar en funcionament el curs 2011-2012 i encara està a les beceroles -i ja es reclama un altre institut i tot-. També haurà de buscar fórmules per fer eficients els consells de barri, on la participació no és del tot reeixida -l’esquerra acusa CiU de no tenir-los en compte-, tot i que ja podrà oblidar-se de la reivindicació de l’asfaltat dels districtes, uns deures resolts aquest mandat.

L’entitat municipal descentralitzada més gran del país també renova el govern. Per reeditar-ne la presidència, Josep Puig (CiU) haurà de ser el candidat més votat, una condició que li disputaran Nöel Climent (amb el suport d’ERC, ICV, MES i Procés Constituent), els expresidents Francesc Cardoner i Montserrat Turu (amb el suport del PSC) i candidats del PP i C’s. Els vuit vocals s’atorgaran en funció del vot a les llistes de Sant Cugat, i el debat girarà en bona part al voltant de la mobilitat.

ELS CANDIDATS

MERCÈ CONESA (CIU):

L’actual alcaldessa va agafar el relleu de Lluís Recoder el desembre del 2010. És portaveu de CDC des del setembre de l’any passat.

JORDI CARRERAS (PP):

Aquest advocat, pare d’onze fills, és el líder del grup local del PP des del 2011, des d’on ha rebutjat la independència i l’avortament.

PERE SOLER (PSC):

Implicat en el moviment escolar i veïnal, va assumir el lideratge del grup del PSC quan l’anterior portaveu va dimitir per anar a MES.

ROSER CASAMITJANA (ICV-EUIA):

Doctora en bioquímica, jubilada fa pocs mesos, ha estat implicada en diverses associacions locals i ha sigut regidora aquest mandat.

NÚRIA GIBERT (CUP + PROCÉS CONSTITUENT):

Tot i la joventut, fa mitja vida que està implicada en l’esquerra independentista. Ara lidera la coalició de la CUP i Procés Constituent.

MIREIA INGLA (ERC + MOVIMENT D’ESQUERRES):

Advocada especialitzada en mediacions, intentarà per segona vegada entrar a l’Ajuntament amb ERC, aquest cop aliada amb MES.

ALDO CIPRIAN (CIUTADANS):

Empresari del sector industrial, està vinculat a C’s des del 2006 i és el portaveu del partit a Sant Cugat. És candidat per primer cop.

ELS REPTES

1. Reduir les desigualtats extremes entre famílies

La segona gran ciutat catalana més rica és també la més desigual. Socialitzar la riquesa ha de permetre eradicar la pobresa que hi conviu.

2. Facilitar les necessitats vitals, educatives i laborals al jovent

Sant Cugat és una ciutat amb molts infants, que creixen i es converteixen en adolescents i joves. Aquest fenomen ja es nota i fa urgent la construcció d’un o dos instituts més, fomentar l’ocupació juvenil o incrementar l’oferta de pisos públics per a joves per evitar que hagin d’abandonar la ciutat i anar a viure fora, una constant els últims anys.

3. Conciliar el dret a l’oci i el dret al descans dels veïns

Els conflictes entre veïns que volen descansar i restauradors que volen fer negoci, joves que volen divertir-se i entitats que volen fer ús del carrer són el pa de cada dia. I en moltes ocasions en surten vencedors els primers -la festa major ha passat d’acabar a les 6 del matí a fer-ho a les 3 en pocs anys.

4. Avançar cap a una ciutat més sostenible amb el medi ambient

La ciutat verda no surt gratis. La gran quantitat de jardins surt cara a l’Ajuntament, però també el nombre elevat de piscines és un llast ecològic. Per contra, el consistori ha reduït la despesa energètica un 30% en l’enllumenat públic.

5. Blindar el comerç de proximitat i l’eix de botigues del centre

L’eix comercial del centre pateix per consolidar una oferta pròpia. El macrocentre comercial planificat a Cerdanyola pot ser el cop de gràcia definitiu a les botigues locals.