Andorra es fa un lloc dins l’ensenyament universitari europeu

Andorra La VellaL’ensenyament superior andorrà té un passat relativament jove. La primera universitat pública del país no va néixer fins als anys noranta, i va fer-ho motivada per dos factors, tal com explica el ministre d’Educació i Ensenyament Superior, Èric Jover. D’una banda, les necessitats i demandes de certes professions, com la d’infermeria, i, de l’altra, la voluntat d’oferir una alternativa per als estudiants que per qüestions econòmiques no podien marxar a estudiar a les dues universitats de referència: Tolosa i Barcelona.

Des de llavors el sistema universitari andorrà ha crescut en formacions impartides i nombre d’alumnes (a l’UdA ja n’hi ha més de 1.500), i també s’ha desenvolupat per poder competir amb la resta de l’oferta europea. Així, l’entrada andorrana a l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior (EEES) permet “homogeneïtzar les estructures universitàries” amb la resta de països del Vell Continent, exposa Jover, de manera que els titulats andorrans puguin seguir amb els seus estudis fora del país o puguin marxar a treballar a l’estranger amb titulacions oficials.

El sistema universitari consta de tres cicles: el bàtxelor, de tres anys; el màster, de dos, i finalment el doctorat, de tres. És un format que s’emmiralla sobretot en França i per tant és amb el país veí amb el qual les homologacions funcionen més bé. Amb Espanya el reconeixent també funciona, i el pròxim pas és millorar també aquest procés amb Portugal, d’on són originàries les famílies d’una bona part dels alumnes del Principat.

Atractiu per a centres forans

La consolidació de la Universitat d’Andorra ha permès poder treballar amb altres focus d’interès relacionats amb el sistema universitari, que s’ha fet en paral·lel amb el procés d’obertura econòmica en què es troba immers el país. Així, últimament la tasca de donar a conèixer els beneficis fiscals d’Andorra, les seves facilitats i seguretat, també ha generat l’interès del sector educatiu forà. El cas més paradigmàtic és el de la Universitat Catòlica de Múrcia (UCAM), que des de fa un any està en converses amb el Govern andorrà per instaurar-s’hi i impartir estudis de medicina, ciències de la salut i de l’esport. El Govern i el mateix copríncep episcopal ho veuen amb molt bon ull, també des del punt de vista de l’activitat econòmica, tenint en compte que es vol portar més d’un miler d’alumnes estrangers.

L’interès de l’UCAM encara no s’ha formalitzat de manera oficial però sí que hi ha dos centres que ja s’han aventurat a instal·lar-se a Andorra durant el 2016. Es tracta del Centre Superior d’Hostaleria del Mediterrani i l’Escola Internacional Vatel, que impartiran formació professional i bàtxelors propis relacionats amb l’hostaleria i la restauració.

Les dues escoles s’afegiran a la Universitat Oberta de la Salle, un projecte que ja té quatre anys de vida i que acull estudiants de tot el món, de manera virtual, amb estudis d’economia i d’educació, entre d’altres. Però la Salle no va ser el primer centre universitari privat que va obrir al país. La Universitat de les Valls, amb un màster d’odontologia, va començar el seu projecte el 2012. Un projecte que va quedar truncat l’estiu passat per falta d’instal·lacions. “La titulació està parada en espera de veure com es reorienta”, informa Jover.

Erasmus i noves titulacions

El pròxim gran pas de l’ensenyament universitari va junt amb les relacions que manté Andorra amb la Unió Europea i amb l’acord d’associació que s’està negociant. Un cop estigui tancat “el reconeixement de les titulacions serà més àgil” per als estudiants andorrans. A més, també permetrà que aquests alumnes puguin ser inclosos en programes de mobilitat, com és el cas del reconegut Erasmus.

En paral·lel a les negociacions diplomàtiques, des del ministeri d’Educació també es treballa a oferir noves titulacions adaptades a les necessitats del país. En aquest sentit Jover assegura que cal desenvolupar formacions relacionades amb el turisme i els recursos humans per poder formar talent que vetlli per la bona imatge del país. “Hem d’aconseguir que el sector del turisme estigui al més ben preparat possible”, planteja Jover.