De mica en mica es van buidant els 300 metres quadrats que ocupa la galeria Mitte Barcelona, al número 86 del carrer Bailèn. La Mitte tanca les portes i, després de vendre’s el mobiliari, comença una nova etapa per als seus fundadors, l’Alejandra Raschkes i el Daniel Powell. Ells fan aquest pas després de viure quatre anys envoltats de disseny, fotografia, teatre i música, per “coherència amb el projecte inicial”. No és un comiat, diuen, sinó un “fins aviat”.
¿Anomenar Mitte la seva galeria era una declaració d’intencions?
Alejandra: Sí. Mitte en alemany vol dir “mig o centre d’alguna cosa” i vam triar el nom perquè volíem que aquest local fos un centre creatiu on la gent sensible a la creativitat es pogués reunir i compartir diferents disciplines.
Daniel: Mitte també és el barri central de Berlín, on es couen moltíssims projectes culturals i creatius, i la nostra galeria té tota una història al darrere relacionada amb la capital alemanya, i en part va sorgir després de diversos viatges allà.
Per què van engegar aquest projecte a Barcelona?
A: Tots dos veníem d’altres projectes professionals, i vam pensar: per què no unim tot el que ens agrada a nosaltres i creem un espai on ens agradaria anar?
D: També vam pensar que seria un lloc on passaríem moltes hores, i on havíem d’estar bé, i on volíem donar cabuda a totes les disciplines que ens interessaven.
¿Buscaven, doncs, una feina que els permetés viure’n fent el que els agrada?
D: Sí, es tractava de crear el típic lloc amb encant que busques quan vas a altres ciutats però a la nostra ciutat.
I, després d’aquests quatre anys, ¿s’han complert les expectatives?
D: Sí, Mitte ha tingut molt més èxit del que esperàvem. Èxit no mesurat només en termes econòmics... També personals.
Què ha fallat en aquest temps perquè ara Mitte tanqui?
A: Dins del projecte inicial la cafeteria jugava el paper de punt de trobada. Ens servia per connectar l’art amb tot tipus de públic, oferint-lo de manera propera i senzilla, com a nosaltres ens agrada. De sobte la cafeteria es va convertir en la font principal d’ingressos del negoci, i la coherència del nostre projecte es va començar a desvirtuar. Nosaltres no volíem convertir Mitte en un bar i tampoc no volíem l’estil de vida que això hauria suposat.
¿Pot ser que visquem en una societat on agrada més el bar que l’art?
A: La crisi econòmica ha fet que la gent compri menys art, per motius obvis de falta de diners. Però també és un tema cultural de la nostra societat, on gairebé no existeix el costum de comprar art contemporani, mentre que a la resta d’Europa sí que existeix. Rarament regalem art als amics o familiars. L’art contemporani no és car, però encara hi ha molta gent que això no ho veu.
¿Mitte hauria funcionat més bé en una altra ciutat europea?
A: N’estic segura al 100%. En aquest moment a Barcelona tindria molt més d’èxit un bar o restaurant amb una galeria que no pas al revés, com hem intentat nosaltres.
Com ha reaccionat la gent en saber que Mitte tanca?
D: Amb molta tristesa... Es podria dir que els hem hagut de consolar nosaltres a ells! Nosaltres, una vegada presa la decisió, estem contents, perquè hem tancat quan Mitte encara estava en un bon moment, a la cresta de l’onada.
A: Ens han deixat missatges de suport preciosos a les xarxes, la gent del barri s’ha acostat aquí per acomiadar-se... Tothom ha tingut bones paraules.
Mitte tanca físicament, ¿però el seu esperit seguirà viu?
A: És només un fins aviat, perquè continuarem fent projectes amb artistes, però ja no des d’aquest espai. La marca Mitte Barcelona continuarà viva i esperem que present entre tots els nostres seguidors i conguts.
