Publicitat
Publicitat

IMMORTALS I PERFECTES

Decidir entre ciències i lletres

Un Sant Jordi, fa gairebé 20 anys, la meva padrina em va regalar dos llibres, un de Marià Alemany i l'altre de Daniel Closa. Què els feia peculiars? Que els autors eren científics. Jo llavors encaminava la meva carrera al món de la recerca, i quan podia escrivia, que és una cosa que no he deixat de fer mai. La meva padrina la va encertar: no tan sols m'ho vaig passar bé llegint aquelles novel·les, sinó que em van donar ànims per poder-me afegir algun dia a la llista de científics escriptors.

Uns anys després he aconseguit figurar a la llista i, a més, he tingut el gust de poder conèixer en persona un d'aquells autors que em va inspirar i comunicar-me per e-mail amb l'altre, gràcies a un projecte que reuneix un grapat de científics de casa nostra que a la vegada fan ficció. Això m'ha fet adonar que els que tenim un peu a cada camp som més dels que em pensava. I això és bo.

No hi ha divisió més absurda que la que fa el nostre sistema educatiu, precisament en l'edat en què el cervell és capaç d'absorbir tot el que se li plantegi. Que obliguem els adolescents a triar entre ciències i lletres només fa que tancar portes, quan el que ens cal és obrir-les totes. Com si avui algun científic pogués viure al marge de les humanitats, o algú de lletres sense conèixer els mecanismes que mouen el món!

Es continuen aplicant reformes educatives, però això no s'arregla mai. Si de cas, s'empitjora, perquè es compartimentalitza encara més l'ensenyament. Sort que som uns quants els que servim com a prova que es poden fer moltes més coses que no pas les que ens deixen triar.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT