Publicitat
Publicitat

Edició de gens en humans pel càncer

Primer experiment en malalts de càncer amb la tècnica CRISPR/Cas9

Últimament es parla molt de la tècnica, anomenada CRISPR/Cas9, que permet fer tota mena de modificacions genètiques. El principal motiu de l’interès és que, gràcies a aquesta nova eina, editar el genoma d’un ésser viu s’ha convertit en una tasca relativament senzilla i barata, a l’abast de pràcticament qualsevol laboratori. A més, permet fins i tot pensar a manipular l’ADN humà, cosa que abans tècnicament no era possible. Això és precisament el que ha fet l’equip dirigit pel doctor Lu You, un oncòleg de la Universitat de Sichuan, a Chengdu, a la Xina: aplicar el CRISPR/Cas9 per primera vegada per modificar els gens d’una cèl·lula humana amb l’objectiu de tractar una malaltia. Aquest estudi pilot és important perquè obre la porta a un nou tipus d’intervencions que, a curt o mitjà termini, podrien revolucionar la medicina.

La idea bàsica del CRISPR (acrònim format a partir de les inicials en anglès de repeticions curtes palindròmiques agrupades de manera regular) es coneix des de finals dels anys 80. Diversos científics, entre els quals Francisco Mojica, de la Universitat d’Alacant, havien descrit que certs bacteris depenen d’aquest sistema, en conjunció amb un enzim capaç de trossejar l’ADN, el Cas9, per defensar-se dels virus que els volen infectar. Fa només cinc anys es va recuperar el concepte, que estava una mica oblidat, i es va dissenyar una manera de dirigir l’enzim cap a un lloc concret del genoma. A la pràctica, això permet usar el sistema per retallar i enganxar material genètic a voluntat. Malgrat que això ja es podia aconseguir d’altres maneres, el CRISPR/Cas9 simplifica el procés i el fa molt més efectiu i flexible. Des que es va recuperar aquesta idea, la fórmula s’ha anat implantant als laboratoris de recerca d’arreu del món, cosa que ha permès estalviar temps i diners als científics que necessiten manipular gens en els seus experiments.

Però, al marge d’aquesta utilitat purament tècnica, des del principi es va pensar que el CRISPR/Cas9 es podria fer servir també de manera terapèutica. Nombroses malalties, tant les que són hereditàries com les adquirides, estan determinades per problemes en els gens. Tenir una eina que pot editar l’ADN permetria pensar a curar-les, una idea que ja s’està intentant aplicar per altres vies, amb tècniques com la teràpia gènica. Un candidat obvi per a les primeres proves d’aquesta mena és el càncer, sobretot des que, fa uns anys, es va començar a parlar de la immunoteràpia, que té com a objectiu reforçar el sistema immune perquè pugui eliminar ell tot sol les cèl·lules malignes, sense necessitat de fàrmacs.

Editar gens per curar

Seguint aquest principi, l’equip del doctor You va extreure cèl·lules immunes de la sang d’un pacient amb càncer de pulmó avançat. Llavors va usar el CRISPR/Cas9 per desconnectar en aquestes cèl·lules el gen anomenat PD-1, que és el que el càncer explota per evitar ser reconegut, i les van fer multiplicar al laboratori. Les cèl·lules modificades es van reintroduir després en el malalt i s’espera que, sense el fre que representa el PD-1, ara podran destruir el tumor. El tractament va començar a l’octubre i està previst que s’estengui a un total de deu voluntaris, que rebran entre dues i quatre tandes de la teràpia. Els resultats es faran públics a partir d’aquesta primavera.

Tot i el potencial curatiu, pot ser que el cost i el temps que cal per crear les cèl·lules modificades faci poc pràctic aplicar-ho de manera generalitzada. De tota manera, l’experiment pot servir per demostrar que el CRISPR/Cas9 és segur per usar-se en humans i aplanar el camí a altres intents. De fet, ja s’han programat altres estudis clínics, que començaran durant el 2017, la majoria també dirigits contra el càncer.

Al llarg dels pròxims anys, es preveu una cursa entre els països que tenen aquesta recerca més avançada, com ara la Xina i els Estats Units, per ser els primers a comercialitzar una teràpia basada en modificacions genètiques fetes amb CRISPR/Cas9. Les possibles aplicacions mèdiques són nombroses i no es limiten al càncer. En teoria es podria fer servir també per manipular gens d’embrions i crear així fills a la carta, un tema que preocupa especialment des del punt de vista ètic i legal.

Salvador Macip és metge i investigador a la Universitat de Leicester

LA MATERNITAT DEL CRISPR, DISPUTADA

El 2012 Jennifer Doudna i Emmanuelle Charpentier, de la Universitat de Berkeley, van proposar el nou sistema d’edició genòmica a partir del CRISPR i un “ARN guia” que els permetia dir al Cas9 a quin lloc havia de tallar. Malgrat que van publicar el primer treball que l’utilitzava per manipular gens, Feng Zhang, del MIT i la Universitat de Harvard, va ser el primer a aplicar-lo en ADN humà (el 2013) i a aconseguir una patent (tot i que Doudna i Charpentier l’havien demanat abans). Des de llavors, Berkeley i Harvard s’han enfrontat en una dura batalla legal per veure qui té el dret de quedar-se amb la propietat intel·lectual de les tècniques bàsiques del CRISPR/Cas9. Com que hi ha milions en joc (i moltes companyies que ja se’n beneficien) serà difícil que les dues parts implicades arribin a un acord.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT