Una de les pitjors maneres de començar el dia és trobar-te a la dutxa l’ampolla de gel cap per avall. Significa que el sabó s’ha acabat? No. La tragèdia real amb què t’enfrontes és la de no saber si a l’interior de l’ampolla hi ha restes de sabó que es neguen a baixar. Mantens la calma, l’obres i esperes la gota final. Passa una eternitat i no arriba. Prems l’ampolla. No cau.
Respires fondo i la comences a sacsejar mentre t’enerves a poc a poc. La mous de costat a costat perquè “potser cal una mica de joc”. Ets un geni, però no hi ha manera que caigui ni gota. Encegat ja per la ira, comences a omplir-la d’aigua mentre recordes “la mare del dissenyador que va fer un forat tan petit i em cago en la indústria del sabó que ho fan perquè gastis més, que això és una conxorxa mundial!”. I t’acabes dutxant amb una mena d’escuma que agafes fent cassoleta amb les mans. T’acaben d’arruïnar el dia. Això sí, quan acabes, agafes l’ampolla, la tanques i, convençut que encara queden restes de sabó, la tornes a deixar cap per avall.
Aquest drama diari està a punt d’acabar gràcies a la ciència: investigadors de la Universitat Estatal d’Ohio han dissenyat un nou sistema per evitar-ho. Es tracta d’una microcapa de sílice els cristalls de la qual formen una mena de branques que eviten que el sabó s’adhereixi al plàstic. El millor és que es pot aplicar sobre plàstics tan comuns com el de molts envasos de sabó: el propilpropilè.
No són les úniques restes que podrem aprofitar. Investigadors del MIT ja havien aconseguit un revestiment superlliscant que feia el mateix amb aliments com el quètxup o la maionesa. En un futur molt proper no caldrà que fem aquelles ganyotes ridícules mentre colpegem pots o sacsegem ampolles. I ho explicarem als nostres néts com un “abans tot això eren camps”.
