Materials artificials per combatre les arrugues
Els científics creen un nou gel que corregeix les arrugues sense cirurgia i durant dies
Una disciplina que té possibilitats de portar canvis espectaculars al tractament de diverses malalties és la medicina regenerativa, que en lloc d’atacar la causa del problema, com es fa habitualment, proposa reparar i substituir els òrgans que han deixat de funcionar. Tot i que encara està en fase experimental, el seu impacte en la salut del segle XXI es preveu que serà important. Normalment aquesta mena de tractaments s’associen a les cèl·lules mare i a la seva inesgotable capacitat de generar qualsevol tipus de teixit, però últimament també s’està discutint la possibilitat d’usar materials artificials dissenyats amb aquesta finalitat. Un exemple seria el cas d’un nou polímer sintètic presentat fa poc a la revista Nature Materials que, segons els autors de l’article, podria eliminar temporalment les arrugues i millorar altres problemes de la pell.
El pas del temps afecta inevitablement totes les cèl·lules de l’organisme. Això causa una acumulació progressiva de petits danys al seu ADN i a altres components vitals. Aquestes microlesions per si soles serien incapaces de crear problemes greus però, a la llarga, arriben a ser tan nombroses que les cèl·lules no poden dur a terme les seves funcions habituals. D’aquesta manera, a cada teixit va augmentant el percentatge de cèl·lules danyades (que considerem “envellides”), que no tan sols no compleixen amb la feina que se’ls ha assignat, sinó que tampoc deixen que les veïnes facin la seva.
Segons les hipòtesis vigents, aquesta seria una de les causes principals dels símptomes que normalment associem amb l’envelliment. Des de la pèrdua de cabell (els fol·licles deixen de regenerar-se de forma prou eficient) fins a la disminució general de la força (els músculs no es contrauen tan bé), passant per les arrugues (la pell perd la seva capacitat elàstica).
Per solucionar aquests problemes i poder envellir de forma més saludable (i fins i tot viure més anys) s’està buscant com aconseguir que els òrgans recuperin part de la seva funcionalitat. Una opció òbvia seria eliminar les cèl·lules envellides dels teixits. Quan s’ha provat en ratolins ha tingut uns efectes espectaculars, però encara s’ha de trobar una manera factible de traslladar als humans la metodologia complexa que ho fa possible.
Més senzill seria injectar cèl·lules noves o trasplantar teixits frescos fets a mida al laboratori, una estratègia que ja s’està estudiant. Però una alternativa encara millor als productes biològics, amb molts menys problemes tècnics i ètics, podria ser l’ús de materials sintètics, com el polímer que han desenvolupat el Dr. Robert Langer, un bioenginyer del Massachusetts Institute of Technology (MIT), i el seu equip. L’invent de Langer és un film transparent fet a partir d’uns compostos de silicona i oxigen, anomenats siloxans, que s’aplica com si fos un gel normal. Gràcies a un segon gel catalitzador que conté molècules de platí, la mescla s’endureix i es genera una capa pràcticament invisible i a la vegada molt fina, d’un gruix menor que el d’un cabell. Aquest polímer queda adherit amb força a la pell durant almenys setze hores i li proporciona una elasticitat similar a la que tindria la pell d’una persona jove.
A la pràctica la combinació d’aquests dos gels actuaria com a una mena de maquillatge que faria que les arrugues desapareguessin durant un temps. Els efectes, doncs, serien reversibles i purament cosmètics, no un remei. De fet, una versió rudimentària d’aquesta “segona pell”, com l’anomenen els seus creadors, ja es comercialitza amb èxit des de fa un parell d’anys, tot i que fins ara no se n’havien publicat els detalls científics que en demostren l’eficàcia. La companyia que la produeix, fundada pel mateix Langer amb el suport d’algunes estrelles de Hollywood, serà l’encarregada de desenvolupar també la nova fórmula.
A part de solucionar el problema de les arrugues, les peculiaritats del nou material fan que també se li puguin preveure usos clínics. En teoria el film elàstic podria servir per cobrir cremades, hidratar la pell o per dissimular els efectes de malalties cutànies com l’èczema. Les possibles aplicacions mèdiques les durà a terme una segona companyia nord-americana.
Salvador Macip és metge i investigador de la Universitat de Leicester
UN MÚSCUL DE PLÀSTIC
L’ús de nous materials per reparar teixits es podria aplicar també als músculs. En aquest cas, per substituir les fibres musculars caldria trobar una substància molt elàstica però a la vegada resistent. Això és precisament el que ha aconseguit el Dr. Zhenan Bao, químic de la Universitat de Stanford. Ha creat un material que pot estirar-se fins a 45 vegades la seva llargària però torna ràpidament a la forma original sense distorsionar-se. Està fet d’un polímer anomenat elastòmer que, a més, té una propietat addicional: és capaç d’autoreparar-se. Si es punxa, el forat queda cobert en 72 hores, i si es talla, els dos extrems es tornen a ajuntar si estan en contacte. El problema és que encara no s’ha aconseguit que, quan se li aplica un corrent elèctric, es contragui tant com un múscul de veritat.
