Bones (i noves) cartes per a tots dos
El 9-N va esgotar una de les fases del camí cap a l’estat propi. Després d’un primer assaig a les urnes, calia fixar nous passos. La negociació ha acabat en un triangle Mas-Junqueras-entitats. Tots han pressionat fins al límit. El diàleg entre el president i el líder d’ERC ha tingut punts dramàtics i lletjos i molt joc subterrani. Volien tenir les millors cartes i condicionar el full de ruta del procés. Al final han arraconat els maximalismes, conscients que molts ciutadans que els han acompanyat n’estaven tips. Ahir es van disculpar, però també els podien explicar que la política, quan t’hi jugues coses de veritat, ja ho té, això. ERC hauria pogut entrar al Govern o acceptar la llista “de país”, i Mas convocar al març, però com en tot acord tothom ha afluixat. Com més se’l mirin, més els agradarà. Junqueras va a eleccions sense condicionants; la campanya, que comença per la Diada, hauria de permetre recuperar el momentum del 9-N i donar-li un to cívic, i Mas té mesos per casar-se amb ERC com vol, també als ajuntaments.
