Del perill de ser desnonat a guanyar 125.000 euros

BarcelonaLa història de l’anunci de la rifa de Nadal ja té protagonistes reals, tot i que amb matisos. “Jo vaig pagar el dècim abans que toqués”, apunta el José García. Té 54 anys, fa set mesos que es va quedar sense feina i quatre que no pot pagar la quota de la hipoteca (500 euros) de casa seva, a Gavà. Ha rebut diversos “tocs d’alerta” del banc i sobre seu planava l’amenaça d’un avís de desnonament. Un dècim del número 92.845, premiat amb 125.000 euros, ho impedirà. A l’hora de comprar-lo s’ho va rumiar molt perquè “sobrevivia” amb uns ingressos de 600 euros al mes, que és el que cobra d’atur. Tot i la barreja de dubtes i remordiments, finalment va decidir seguir amb la tradició que va iniciar fa set anys i quedar-se una de les butlletes que el Bar Tresolsvenia entre els seus clients. L’establiment, molt similar al de l’anunci televisiu, també està situat a Gavà, a tocar del camp de futbol de la Bòbila. El freqüenten treballadors que cada dia hi van a esmorzar o a prendre-hi la cervesa després de la jornada laboral. “Aquí no ve gent amb diners”, deia el propietari, Santi Noguera. Ell mateix va ser l’encarregat d’escollir el número premiat. Tot i que cada any el canvia, sempre el compra al mateix lloc: l’administració de loteria de la rambla Just Oliveras de l’Hospitalet de Llobregat.

Durant tot el matí el Tresols tenia com a fil musical el cant enganxós dels nens de Sant Ildefons. Noguera ja dinava quan dos dels clients -els que ho seguien amb més atenció- van començar a cridar: “Estan cantant el nostre número!”. Després d’un petit moment de confusió per si era un cinquè o un segon premi, els crits van transformar-se en la majoria de casos en abraçades, i en altres, com el de García, en llàgrimes. “He anat al lavabo i he començat a plorar com un nen petit”, explicava. Amb el premi liquidarà els 80.000 euros que li queden d’hipoteca: “Deixaré de patir”, deia.

Darrere de cada abraçada que es produïa ahir al bar s’hi amagava una història. La més emotiva va ser la protagonitzada per un home d’una setantena d’anys. Va anar cap al propietari i el va agafar fort mentre les llàgrimes li queien sense poder-ho evitar. “Ja està, papa, ara ja podem respirar”, li va respondre. Noguera també s’havia quedat dos dècims (250.000 euros), que li serviran per pagar una hipoteca de 160.000 euros que té sobre el bar i, de retruc, per no patir pel futur de casa seva. “Perquè em concedissin el préstec vaig haver de posar d’aval el pis on visc”, concretava. El bar va vendre 142 butlletes (17.750.000 euros), i cinc se les van quedar els germans Tenorio. La família la formen la mare i set fills, dos dels quals no havien comprat cap número. Tot i que tots tenen feina, cap té una situació econòmica fàcil. És per això que la família va decidir sumar tots els premis (625.000 euros) i fer-ne set parts. “Si al teu germà li faltés un ronyó, oi que l’hi donaries? Doncs això és el mateix”, va assegurar un dels premiats, el Julio.

Una celebració esperada

El culpable de tota aquesta alegria, el propietari de l’administració de la rambla Just Oliveras, Manuel Guirao, va vendre 55 sèries del segon premi (més de 68 milions d’euros) i cinc més les va tornar a última hora. Les que no es va endur el bar de Gavà les va vendre per finestreta. Per celebrar aquest moment, Guirao tenia preparada una ampolla de “bon vi” que havia comprat fa 14 anys, coincidint amb l’obertura del negoci. “Finalment ens la podrem beure”, deia eufòric mentre reconeixia en veu baixa que ell no era “gaire de cava”. Guirao tenia doble motiu de celebració: també tenia un dècim premiat. “Me l’ha comprat un amic al Bar Tresols”.