Doble qüestionament a Duran

És un error que el procés expulsi sensibilitats. Els últims mesos, i singularment en la campanya del 24-M, ha passat amb Ada Colau, defensora del dret a decidir i que va votar sí-sí el 9-N. També amb Duran i Lleida, que, si bé no és independentista i va votar sí-no, defensa amb convicció el dret a decidir. Segurament, quan Colau sigui alcaldessa les crítiques es matisaran. Duran també hauria de ser vist com un actiu perquè la seva encomiable tossuderia ja ha fet que més d’un i de dos partidaris de la tercera via obrin els ulls.

Però tot això té poc a veure amb el que passa a Unió. I aquí el qüestionament és doble. En primer lloc, se li critica que, a les portes del 27-S, intenti mantenir el partit en la indefinició mentre anima la creació de Construïm, una obra seva per a la qual ha buscat suports ell en persona. En segon lloc que, com ha fet en campanya, s’amagui i, presidint encara el comitè de govern, deixi una qüestió nuclear en mans de Ramon Espadaler. Avui dia no donar la cara fa perdre complicitats.