Escòcia amenaça la reelecció de Cameron
Les urnes calibraran demà l’impacte de l’auge de l’SNP i les opcions de formar govern que tindran els ‘tories’ i els laboristes
LondresEls candidats a les eleccions britàniques de demà estan esgotant fins a l’últim minut per convèncer els votants indecisos en uns comicis caracteritzats perquè ni laboristes ni conservadors trauran majoria. La inesperada pujada del Partit Nacional Escocès (SNP) podria fer-lo decisiu a l’hora de formar govern a Westminster. De moment, en l’últim sondeig de The Guardian, els independentistes obtindrien 50 dels 59 escons que hi ha en joc a Escòcia. El 2010 en van sumar 6.
El percentatge de vot que s’apunta per als nacionalistes és del 55% dels escocesos, en relació amb el 45% que van treure en la votació del referèndum, el setembre passat. Malgrat aquest increment del suport a l’SNP a Escòcia, la seva líder, Nicola Sturgeon, va deixar clar ahir, en una entrevista a la BBC, que “aquestes eleccions no són un referèndum d’independència”, i va assegurar que encara que guanyin els 59 escons això no portarà a un nou referèndum. Sturgeon va recordar que ni la independència ni la l’autonomia fiscal figuren en el manifest electoral, i que l’únic que volen és que “Escòcia tingui més veu a Westminster [seu del Parlament britànic]”.
El discurs de la por
No pensa així David Cameron, el líder conservador, que veu els nacionalistes escocesos com un perill per a la unitat del país i que ha convertit els últims dies de campanya en un atac a l’SNP, associant independentistes amb laboristes. “El problema és que l’SNP no vol que un govern tingui èxit a Westminster. No volen que el Regne Unit tingui èxit, ni tan sols volen que el Regne Unit existeixi. Per això no podem permetre que portin les regnes del país”, va deixar anar Cameron a Bath.
Davant dels atacs del primer ministre, Sturgeon va reiterar que el que volen és la fi de la política d’austeritat que ha portat a terme la coalició entre conservadors i liberaldemòcrates els últims cinc anys, i tornar a invertir en el sector públic. La nacionalista va defensar el contingut progressista del seu programa i va dir que no pactaran amb els conservadors encara que aquesta formació no tregui majoria -com tot fa preveure-. Sturgeon és partidària d’una “aliança progressista” amb els laboristes, tot i que la setmana passada el líder laborista, Ed Miliband, va descartar qualsevol pacte amb els nacionalistes davant la insistència de Cameron. “Que quedi clar que votar l’SNP no és votar laboristes”. Però tot i això Cameron va insistir: “Fins i tot Alex Salmond [exlíder dels nacionalistes, que opta a un escó a Westminster] ha dit que escriuria el primer pressupost laborista”.
Pactes desmentits
L’última enquesta de The Guardian dóna 274 diputats als conservadors, 270 als laboristes (molt lluny tots dos de la majoria, que està fixada en 326 diputats), 50 a l’SNP i 27 als liberaldemòcrates, que perdrien la meitat dels seus representants.
Tot i que els nacionalistes escocesos es convertirien en la tercera força i els libdems aconseguirien uns pèssims resultats, la representació obtinguda per aquest últim partit podria ser suficient perquè laboristes o conservadors hi formessin coalició de govern. De fet, durant els últims dies s’han filtrat a la premsa pactes secrets -tots desmentits- de liberals amb conservadors, d’una banda, i amb laboristes, de l’altra.
Els esforços aquestes últimes hores se centren en aquelles circumscripcions amb un marge de diferència de vot de menys del 5%. La principal batalla l’estan lliurant els exsocis de govern, Cameron i Clegg, que es disputen 23 “escons marginals” que els liberaldemòcrates van prendre als conservadors el 2010 i ara volen recuperar. “Els conservadors estan dient una gran mentida: que guanyaran per una majoria de 23 diputats”, va declarar Nick Clegg. “Crec que Clegg està cada cop més desesperat, si guanyem aquests 23 escons tindrem un govern conservador”, li va replicar Cameron. “[Els conservadors] necessiten 326 escons [per tenir majoria] però no els aconseguiran, tothom ho sap”, s’hi va tornar Clegg.
Els candidats estan gastant els últims cartutxos en les últimes hores de campanya enviant missatges clars i directes per als indecisos. Cameron (que va requerir l’ajuda de Boris Johnson, l’alcalde de Londres, a qui situen com a successor) va alertar de la “perspectiva esgarrifosa” d’un pacte entre l’SNP i els laboristes, Sturgeon va reiterar el seu programa progressista, Clegg -que podria perdre el seu escó a Sheffield- es va posicionar com “el partit de l’estabilitat” i Miliband va llançar el missatge de “Salvem la sanitat pública”, tot i ser el partit que hi destinarà menys diners (2.500 milions, pels 24.000 milions que ha promès l’SNP). En una extravagant decisió, Miliband va gravar en un monòlit de dos metres i mig d’alçada el seu manifest electoral i va dir que el col·locaria als jardins del número 10 de Downing Street si guanya.
