Europa, en alerta pel tractat comercial amb els EUA

Brussel·lesEuropa i els Estats Units fa més d’un any que negocien l’acord comercial més ambiciós del món. Els dos blocs concentren la meitat de la riquesa i un terç del comerç mundial. Si eliminen les barreres comercials que hi ha entre ells, les oportunitats per a les empreses d’una banda i l’altra de l’Atlàntic es multiplicaran. Però el discurs que s’intenta imposar des de Brussel·les sobre els beneficis econòmics que tindrà l’acord no convenç a tothom.

Les crítiques i les pors que generen les negociacions són cada dia més contundents. Més d’un milió de ciutadans de la Unió Europea han expressat aquesta setmana el seu rebuig a un acord que s’està negociant en secret. Els europeus contraris a l’acord comercial, conegut amb el nom de TTIP per les seves sigles en anglès, s’han unit en una plataforma, Stop TTIP, que ha impulsat una iniciativa ciutadana contra aquesta entesa.

No estan sols. Partits polítics d’esquerres denuncien que el tractat comercial no beneficiarà els ciutadans, i fins i tot alguns governs europeus, com el de França i Alemanya, han expressat les seves reserves. La Comissió Europea, que és l’encarregada de liderar la negociació en nom dels 28 estats membres, defensa a ultrança el tractat.

Segons Brussel·les, es crearan 400.000 llocs de treball a Europa gràcies a la supressió de barreres comercials. “El TTIP és la mare de tots els acords. És crear un mercat enorme, i la UE necessita desesperadament creixement”, assegura la nova comissària europea de Comerç, Cecilia Malmström.

Eliminar barreres

Es liberalitzaran els serveis i es reconeixeran normatives

El que negocien Brussel·les i Washington és un tractat per crear una àrea comercial comuna sense les actuals barreres. Se suprimiran aranzels, es liberalitzaran els serveis, se suprimiran les restriccions d’inversió, s’eliminaran barreres burocràtiques i es reconeixeran estàndards de qualitat, entre altres mesures. Es liberalitzen els béns i els serveis, i això té efectes pràctics de gran envergadura: per posar només alguns exemples, empreses nord-americanes podran optar a concursos públics als països europeus (i a la inversa) i aerolínies europees podran operar vols interns als EUA.

Qui hi guanya?

Els crítics creuen que l’acord beneficia les multinacionals

L’executiu comunitari assegura que el tractat pot fer augmentar entre un 0,5% i un 1% el PIB europeu i que crearà ocupació. Els precedents, però, no són encoratjadors. Els acords comercials que els EUA han firmat amb països llatinoamericans han suposat una pèrdua de llocs de treball als Estats Units.

Des del Parlament Europeu, grups d’esquerres també denuncien que el TTIP beneficiarà les grans empreses i no els ciutadans. “Combatrem qualsevol tractat comercial que posi per davant els interessos de les multinacionals als drets de les persones”, assegura el portaveu d’Equo a l’Eurocambra, Florent Marcelesi.

Dèficit democràtic

Falta més transparència i control polític a les negociacions

Una de les principals crítiques sobre el TTIP és el dèficit democràtic. Les negociacions “tenen lloc al marge del procés democràtic de presa de decisions polítiques perquè s’evita que els Parlaments nacionals hi estiguin involucrats i es limita perillosament el debat públic”, denuncia l’Observatori Europeu Corporatiu. De fet, quan es tanqui l’acord, el text haurà de ser ratificat a la UE pel Consell, format pels governs dels estats membres, però només per majoria qualificada. També l’Eurocambra hi haurà de donar el vistiplau. Queda per veure si també caldrà ratificacions als Parlaments de cada soci europeu. Fonts comunitàries assenyalen que això dependrà del contingut de l’acord final.

També ha aixecat moltes crítiques el secretisme amb què es porten a terme les negociacions. Brussel·les va respondre a les crítiques desclassificant el mandat per negociar el tractat i ha promès publicar a la seva web més documents de les negociacions. Però encara no ho ha fet.

Drets laborals i seguretat

Por al dúmping social i als productes menys segurs

La liberalització de béns i serveis pot portar al dúmping social a Europa. Als EUA els drets i la protecció dels treballadors són inferiors que a Europa. Amb el TTIP, empreses americanes podran prestar serveis a la UE, però les ONG denuncien que els treballadors podran ser contractats amb els estàndards americans i, per tant, amb menys drets.

També preocupa que arribin a Europa productes menys segurs, ja siguin aliments, joguines o medicaments. Els estàndards de seguretat dels dos blocs són diferents i equiparar legislacions serà molt difícil. Però el tractat implica reconèixer els estàndards dels EUA.

Tribunals d’arbitratge

Governs de la UE temen una justícia supraeuropea

Els Estats Units pressionen perquè l’acord inclogui poder recórrer a tribunals d’arbitratge en cas de conflicte comercial entre les lleis dels EUA i les de la UE. Hi ha socis comunitaris, sobretot Alemanya, que hi estan totalment en contra. El perill és que els tribunals d’arbitratge estiguin per sobre de la legislació europea i les empreses puguin denunciar els governs per danys i perjudicis i demanar compensacions.

També preocupen els danys que la liberalització del comerç pot fer a l’agricultura i a indústries europees potents, com la de l’automòbil a Alemanya i la del cinema a França.

Els arguments a favor

Reducció dels aranzels duaners

Un dels grans objectius del tractat és eliminar els aranzels duaners i que les mercaderies, i els serveis -que també seran liberalitzats-, flueixin sense traves entre la UE i els EUA.

Creació de riquesa i ocupació

Un estudi elaborat per encàrrec de la Comissió Europea conclou que el TTIP augmentarà la riquesa a la UE, es calcula que 545 € per família anualment, i es crearan 400.000 llocs de treball.

Oportunitat per a les pimes

Un dels grans arguments a favor del tractat és que facilitarà l’accés als mercats nord-americans -i a la inversa- a les petites i mitjanes empreses, que ara queden fora d’uns mercats controlats per les grans multinacionals.

El concert de les grans economies

En plena crisi a Europa -i els dubtes sobre la fortalesa del creixement als EUA-, que les dues grans economies mundials es donin la mà és un estímul per a elles i una demostració de força davant de les emergents.

Els arguments en contra

La rebaixa dels estàndards

Amb regulacions molt dispars en el camp de la seguretat, el medi ambient o l’agricultura, hi ha desconfiança davant l’obligació de reconèixer els estàndards i reglaments dels EUA.

El risc de l’arbitratge internacional

L’acord crearà un organisme d’arbitratge per a les empreses que considerin que una decisió sobirana d’un país va en contra dels seus interessos. Aquesta instància estarà al marge de l’ordenament jurídic de cap estat.

L’obscurantisme de la negociació

Les negociacions es fan a porta tancada i la majoria de documents de les converses no s’han fet públics. Lobis com els de les grans multinacionals estan movent els fils -fora de la llum pública- per sortir-ne ben parats.

El risc per als drets socials i laborals

El model social europeu i els drets laborals a la UE no tenen comparació amb els dels EUA, que són més magres. La liberalització i la privatització posen en risc sistemes públics com els de salut i educació.