Continua l’empremta social del nou consistori municipal, conscient de les expectatives i prioritats del seu electorat. La política anunciada té un encaix jurídic complex, patirà la indiferència de les plataformes digitals i barreja justos amb els pecadors de la disbauxa del turisme molest, però la proposta de reconvertir temporalment pisos turístics il·legals en habitatges socials ens fa present que l’accés a l’habitatge continua sent quimèric per a molts, que la gestió de la crisi ha generat més desigualtats i que el principal sector generador de riquesa a la ciutat està descontrolat.
La proliferació d’allotjaments il·legals evidencia la necessitat d’intervenir políticament i buscar noves cures per a les malalties de la ciutat. El turisme mereix ser mimat i subjecte a una anàlisi profunda, però ara mateix és la inacció més que no pas l’experimentació el principal factor de risc per al model Barcelona.
