El PP proposa que la llibertat d’expressió no empari les xiulades
El partit vol canvis legals però la Moncloa ja avisa que no es faran aquesta legislatura
MadridQueden sis mesos per a les eleccions generals i el Partit Popular, tocat pels resultats de les autonòmiques i municipals del dia 24, necessita cohesionar els seus simpatitzants. La defensa de la unitat d’Espanya és una tecla que el centredreta estatal sol prémer quan té fugues de vots, conscient que forma part del seu ADN. Per això, els conservadors han optat per atiar el foc de la polèmica i proposen prohibir per llei protestes pacífiques com la que hi va haver dissabte al Camp Nou.
Amb posat greu, el vicesecretari d’organització, Carlos Floriano, va assegurar ahir que no poden repetir-se un fets que han “presenciat amb horror tots els espanyols”. Està convençut que ha arribat l’hora de “fer un pas més” que es concreti en un canvi legislatiu per poder perseguir els que facin notar sorollosament el seu rebuig als símbols espanyols. Per als populars, no es tracta d’una simple protesta sinó d’un “insult” i d’un “atac”. Per això, el seu raonament és clar: la llibertat d’expressió no pot emparar aquest tipus d’actes. Una posició que contradiu la doctrina marcada per l’Audiència Nacional l’any 2009 després que a la final de la Copa del Rei a València es visqués un episodi semblant.
El pinyol del partit, sota la batuta de la secretària general, María Dolores de Cospedal, va analitzar aquesta qüestió en la reunió habitual dels dilluns i va optar per respondre amb un discurs ideològicament contundent que no es pot deslligar del moment polític actual. Els conservadors han posat en marxa una estratègia per intentar desgastar el PSOE acusant el partit de Pedro Sánchez de “radicalitzar-se” pels previsibles pactes de govern en ajuntaments i comunitats amb Podem i grups nacionalistes. Aquestes aliances donen aire al PP per reivindicar-se com l’únic partit de principis i valors indiscutibles arreu de l’Estat. A més, endurint el to intenta noquejar el discurs de Ciutadans a Catalunya, amb qui competeix per un mateix espai electoral.
Però el número 3 dels populars, en la línia de la indignació de la premsa conservadora madrilenya, no va concretar de quina manera voldria que es perseguís penalment els autors d’una xiulada com la de fa tres dies. A la seu del carrer Génova són conscients de la dificultat d’aquesta pretensió però subratllen que hi ha exemples a seguir -que volen estudiar-, com la regulació que va impulsar l’expresident francès Nicolas Sarkozy el 2008 després d’una escridassada a La marsellesa. Fonts del partit apunten que potser les mesures de càstig s’han de centrar en qui promou, finança o organitza la protesta col·lectiva.
Una qüestió de calendari
Que hi ha unes noves eleccions a l’horitzó -les plebiscitàries primer i les espanyoles després- ho evidencia el fet que el PP esquiva qualsevol reflexió sobre les causes que motiven aquest tipus de fets de manera sistemàtica. En públic i en privat, els seus dirigents asseguren que la qüestió s’ha d’enfocar com un problema d’ordre públic, deixant de banda les motivacions polítiques que hi ha al darrere. De fet, veus destacades de l’entorn de Rajoy fiquen al mateix sac fets com els de la final de Copa i els crits racistes que s’han sentit en alguns camps de futbol i que han obligat a prendre mesures disciplinàries.
Lluny d’analitzar amb calma els perquès, el PP aposta per començar a analitzar aquestes mesures i obrir el debat que els permet, admeten, fixar posició de cara a l’elaboració del programa electoral en un tema sensible. L’ala més espanyolista, encapçalada per Esperanza Aguirre, ja havia reclamat que, si es produïa la xiulada, se suspengués el partit i es jugués a porta tancada.
Curiosament, la urgència i la rotunditat de Floriano no són compartides pel govern espanyol, també immers en un procés de reflexió interna per reflotar la seva acció política després dels resultats del 24-M. Les prioritats del partit i de l’executiu no sempre són coincidents. El secretari d’estat de Relacions amb les Corts, José Luis Ayllón, va demanar prudència ahir a la tarda -hores després de la proposta feta pel PP-. En una trobada informativa amb periodistes a la Moncloa, es va mostrar partidari d’esperar a disposar de les conclusions de la Comissió Antiviolència per decidir com actuar. Ara bé, les seves paraules evidenciaven que Mariano Rajoy no té cap ganes d’atiar aquesta polèmica. En primer lloc, perquè la seva preocupació central és vendre millor les mesures econòmiques i, en segon terme, perquè no vol obrir un nou capítol de confrontació amb la resta de forces polítiques que accentuï encara més una imatge escorada ja a la dreta. Per això, en aquest debat, el president espanyol s’ha limitat a emetre amb rapidesa un comunicat de condemna i a deixar la iniciativa política en mans del nucli dirigent del carrer Génova, que ja ha posat en marxa la maquinària per mobilitzar l’electorat.
Ayllón va explicar que hi havia raons de calendari per marcar distàncies amb els canvis legislatius proposats pel vicesecretari d’organització. Ja no hi ha temps, va explicar, per entrar noves iniciatives governamentals a les Corts, que s’han de dissoldre 54 dies abans de la data d’unes eleccions que es faran, probablement, el 29 de novembre. A més, els projectes de llei (tret dels que vénen de Parlaments autonòmics) que no hagin sigut debatuts a temps en aquest mandat decauen quan s’acaba, de manera que tècnicament ha de ser el futur govern qui plantegi la iniciativa. I sense majoria absoluta del PP sembla difícil.
