Publicitat
Publicitat

FRANÇA LA RESPOSTA A L’ATAC JIHADISTA

El despertar francès: per primer cop en molt de temps, un sol lema

L'estat d'ànim amb què França encara la protesta d'avui de rebuig a l'atemptat de 'Charlie Hebdo', que es preveu massiva

França ha viscut des de dimecres un terratrèmol que ha agitat consciències i ha obert debats que, fins ara, semblaven tabús. De cop, ha emergit un mirall on els francesos han vist reflectides qüestions que van des de la defensa dels valors republicans fins al repte de l’islamisme radical, passant per com es pot recuperar l’orgull ferit i garantir la seguretat.

Els francesos, units avui i expectants de cara a demà

“Quina societat volem construir?” La pregunta, escrita en una pancarta gegant, envoltava ahir l’estàtua de la República a la plaça que porta aquest nom. La qüestió no és menor en un país on el model d’estat fa segles que no es posa en qüestió. França viu una petita sublevació interna, un “Maig del 68 de la sensibilitat”, com escrivia ahir a Le Monde el periodista Jacques Julliard. “El que passa aquests dies té alguna analogia amb el Maig del 68: els desconeguts es parlen, es donen la mà, se citen, es convoquen espontàniament”, relatava Julliard.

“Veurem què passa amb aquest despertar després de la manifestació. Si els francesos marxen com abans, envoltats d’un clima nostàlgic, dividits, sentint-se malament, sense confiança en ells mateixos o bé si prenen consciència del que els uneix i actuen en conseqüència. És una bona oportunitat perquè el desenllaç sigui en positiu, però tampoc està garantit”, reflexiona a l’ARA el periodista francès Jean-Marie Colombani.

“De cop, per a molta gent, ha sigut com la pèrdua de la innocència. I per a tota la generació post Maig del 68 és com si alguna cosa s’hagués trencat. El somni llibertari, que s’havia tret de sobre el rosec de la religió, és com si s’hagués acabat”, analitza el periodista de Libération Antoine Guiral. “Crec que la reacció serà reafirmar valors com la llibertat. Amb la diferència que abans tothom els donava per assumits, però ara caldrà dir-ho. Sortirem com d’un silenci”.

El jihadisme, una amenaça difusa que es fa realitat amb tota la potència

França ha descobert l’abast del terror jihadista. Fins dimecres, tot plegat era una amenaça difusa a qui ningú sabia posar cara. Es calcula que més de 1.200 francesos han marxat a fer la guerra santa amb l’Estat Islàmic a l’Iraq i a Síria. Combatents que podrien tornar al seu país i repetir una massacre com la de Charlie Hebdo i del supermercat kosher. A l’estil dels tres terroristes de París, dels quals almenys un va rebre instrucció militar al Iemen.

El fiscal general de l’estat, François Molins, va posar el dit a la llaga divendres quan, en el relat del que havia passat, va subratllar que Chérif Kouachi va ser absolt per falta de proves en una conxorxa per treure un jihadista de la presó. Un cas pel qual s’havia jutjat l’assaltant del supermercat que havia complert una pena de presó de cinc anys i havia quedat en llibertat feia dos mesos.

¿Hi va haver errors en la vigilància dels germans Kouachi i de Coulibaly? ¿La presó va servir per radicalitzar-los encara més? El mateix primer ministre francès, Manuel Valls, va reconèixer divendres que “no hi ha risc zero”, que “sempre es poden cometre errors”, i va suggerir que es revisaran els protocols de la justícia i la seguretat. La investigació està centrada ara a saber qui va finançar els terroristes de París, com van obtenir l’arsenal i quines connexions podrien haver establert amb altres jihadistes dins del país.

La “unitat republicana”: el Front Nacional es despenja i Hollande es reforça

L’ultradretà Front Nacional s’ha despenjat de la unitat de tots els partits francesos contra els atemptats. La polèmica va esclatar quan el Partit Socialista no va convidar el Front Nacional a la reunió preparatòria de la manifestació. Marine Le Pen va dir que no hi aniria i ahir el partit va especificar que no seria a París però sí en altres capitals. “El Front Nacional està aterrit amb la idea de no treure profit del que ha passat. Els atacs de Mohamed Merah [el terrorista de Tolosa el 2012] no els van beneficiar. I Marine Le Pen es vol erigir com a víctima en el pitjor dels moments per fer-ho”, reflexiona Colombani.

La manifestació d’avui no és un terreny còmode per a l’islamofòbia que propugna el Front Nacional. I el director de Mediapart, Edwy Plenel, ho editorialitzava ahir: “Hi ha bons motius per manifestar-se: per homenatjar les víctimes, però també per tots nosaltres. Per alimentar aquest despertar cívic contra el terrorisme, però també contra el Front Nacional i contra els incendiaris”.

Qui sí que ha sabut moure’s bé aquests dies ha sigut el president francès, François Hollande, víctima d’una impopularitat creixent els últims mesos. El moment churchillià dels últims 50 anys a França, com el va batejar l’intel·lectual francès Bernard-Henri Lévy, beneficia el poder. Aquesta és, si més no, l’opinió de Colombani: “L’oposició ha fet creure des del principi de la seva presidència que Hollande no està a l’altura. I dubto que, des d’ara, ho pugui continuar dient. Ha gestionat bé la crisi de cara endins i també de cara enfora. I la imatge dels líders mundials a la manifestació [avui] de París és un mèrit seu”.

El repte interconfessional: (no) estigmatitzar la comunitat musulmana

Que l’últim atac terrorista tingués un component clarament antisemita ha obert un nou front de debat. Els atemptats han sigut condemnats per la comunitat musulmana, que va fer una crida a la participació a la manifestació d’avui. Però en les convocatòries que hi ha hagut fins ara “no hi havia gaires musulmans” i només una “certa França”, segons escrivia el periodista Éric Dupin a Slate. “Això encara ens estigmatitzarà més”, es lamentava divendres un fidel després de la pregària a la Gran Mesquita de París. Però el suport incomprensible (i minoritari) que els terroristes han rebut a les xarxes socials va portar ahir el primer ministre Valls a esclatar. “Prou crits d’odi a internet”, va dir.

La manifestació, a les tres de la tarda

París serà avui un clam per la llibertat. Després de tres dies de malson, la ciutat esclatarà aquesta tarda, a les tres, amb una reivindicació global contra el terrorisme. A la capital francesa s’aplegaran centenars de milers de persones i líders mundials, des de Merkel i Netanyahu fins a Rajoy i Mas. La convocatòria anirà des de la plaça de la República, convertida aquests últims dies en un santuari de record a les víctimes dels atemptats, fins a la plaça de la Nació.

Sota una pluja fina, ahir es feien els preparatius al Boulevard Voltaire, per on discorrerà la manifestació silenciosa, molt a prop d’on hi havia la redacció del Charlie Hebdo. Darrere mateix de l’edifici on Cabu, Charb, Tignous, Wolinski i la resta de l’equip de Charlie Hebdo ideaven cada setmana com s’ho farien per arrencar un somriure als seus lectors, els estudiants de l’Escola Nacional Superior de Creació Industrial fabricaven ahir un llapis gegant, amb lones i pals, per lluir avui durant la manifestació. “És un homenatge als nostres herois”, deia la Nicole, una estudiant del centre.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT