La UE intenta recuperar el lideratge de camí a París 2015
La Xina i l’Índia reclamen als països rics una aportació més gran
BarcelonaAlemanya és el principal emissor de CO d’Europa i el sisè a escala mundial (després de la Xina, els EUA, l’Índia, Rússia i el Japó). França és el tercer d’Europa -Itàlia emet encara més- i 17è del rànquing mundial. Conjuntament, la UE dels 28 suma el 10% de les emissions mundials, just al darrere del 27% de la Xina i el 14% dels Estats Units. Ja des de la negociació de Kyoto, la UE es va posar al capdavant de la lluita contra el canvi climàtic i va abanderar la retallada de les emissions contaminants. Però la crisi econòmica va congelar aquests esforços.
El nomenament l’any passat de Miguel Arias Cañete com a comissari d’Acció pel Clima i l’Energia -envoltat per la polèmica sobre les seves accions en la indústria petroliera- no generava precisament esperances de recuperar aquest lideratge. Però el temps per aconseguir un acord a la Cimera de París d’aquest desembre s’esgota, i els líders europeus, especialment els amfitrions francesos, s’hi juguen la imatge.
“Si la Unió Europea es vol posar el barret de líder de la lluita contra el canvi climàtic, hauria de posar sobre la taula compromisos molt més ambiciosos dels que ha posat”, afirma la responsable de canvi climàtic de Greenpeace, Tatiana Nuño. El 40% de reducció de les emissions el 2030 respecte del 1990 és insuficient, segons les ONG i també els científics, per aturar l’augment de dos graus en la temperatura del planeta, l’objectiu marcat per a la Cimera de París. Conscient potser d’això, la cancellera alemanya, Angela Merkel, va obrir la porta ahir a elevar aquest compromís europeu.
Però, ara per ara, segons Nuño, l’acord “històric” entre els EUA i la Xina per a la reducció d’emissions, tot i ser molt menys ambiciós encara que l’europeu, està desplaçant el protagonisme (si bé no el lideratge) cap als dos grans contaminants, que per primer cop semblen disposats a buscar un acord global.
El president xinès, Ji Xinping, va aprofitar divendres passat la visita a Pequín del seu homòleg indi, Nerendra Modi, per llançar la seva pròpia crida cap a la Cimera de París. Els dos líders van reclamar una aportació més gran dels països rics tant en la reducció de les emissions com en els esforços de “mitigació, adaptació, finançament i transferència de tecnologia” contra el canvi climàtic.
Vinculant o no
Els que són avui primer i tercer emissors mundials de CO han deixat de considerar-se països en vies de desenvolupament, però segueixen reivindicant la “responsabilitat històrica” dels països rics en l’augment de la temperatura de la Terra. En la seva declaració conjunta, la Xina i l’Índia van reclamar un acord de París que sigui “global, equilibrat, equitatiu i efectiu”.
Al contrari que la de Merkel i Hollande, la declaració de Modi i Ji Xinping no parla de tractat “vinculant”. Aquest és un dels esculls encara per resoldre de camí a París i centrarà la reunió preparatòria que se celebra aquest juny a Bonn, juntament amb la del fons de finançament als països en vies de desenvolupament. La crida d’ahir de Merkel i Hollande va posar pressió per fer del tractat de París un acord d’obligat compliment. Però la Xina i l’Índia no són els únics que s’hi neguen. Els Estats Units tampoc no ho veuen clar. I és que qualsevol tractat internacional vinculant ha de ser aprovat per dos terços del Congrés, avui en mans dels republicans.
Crida a la mobilització global a finals de maig
Les ONG i entitats de la societat civil s’han organitzat de cara a la cimera de l’ONU a París a través de la plataforma Coalició Clima 21. El principal objectiu del moviment és aconseguir una mobilització ciutadana que obligui els líders polítics a tancar un acord ambiciós contra el canvi climàtic. La multitudinària manifestació el setembre passat a Nova York ja va ser una mostra de força del moviment. Però abans de la Cimera de París tenen previst convocar tres dies d’acció global. El primer serà el cap de setmana del 30 i 31 de maig.
