Els límits del colauisme

Ada Colau repeteix que hi ha un pacte no escrit entre CiU, el PSC i ERC per mantenir Xavier Trias a l’alcaldia. No tinc ni idea de si el pacte existeix, però com a hipòtesi de futur té els seus adeptes, per la senzilla raó que al darrere d’aquesta tríada hi ha un consens bàsic sobre el model de ciutat (amb tots els matisos que es vulgui). Colau basa la seva campanya en la distància programàtica, ideològica i ètica amb tots els partits que han participat de la governació local -excepte ICV, per raons òbvies-. La seva intenció és aplegar tots els vots realment alternatius, cosa que li assegura un bon resultat però potser no la victòria, ni per descomptat la capacitat de liderar una majoria operativa. Potser a Colau li convindria una mica d’empatia i demostrar que els socis potencials de Trias podrien ser també els seus.