Els ‘papers de Panamà’ es cobren a Islàndia la seva primera víctima

BarcelonaIslàndia, el primer país europeu que va proclamar que havia superat la crisi financera del 2008, va tornar ahir a desmarcar-se i és el primer estat que veu caure la primera víctima política en l’escàndol dels anomenats papers de Panamà. El primer ministre islandès, Sigmundur Gunnlaugsson, va acabar presentant la dimissió tan sols 48 hores després que el seu nom i el de la seva dona apareguessin entre la llista de mandataris i personatges de tot el món amb patrimoni milionari amagat en paradisos fiscals.

Gunnlaugsson havia rebutjat renunciar al càrrec, malgrat que, diumenge, un dels reporters del Consorci Internacional de Periodistes d’Investigació l’havia deixat en evidència en una entrevista televisiva en què un incòmode i sense paraules Gunnlaugsson s’aixecava de la cadira quan se li va demanar per Wintris Inc., la societat que compartia al 50% amb la seva dona i que havia dipositat en companyies offshore 3,6 milions de dòlars dels tres principals bancs islandesos, que van acabar fent fallida per la crisi del deute, el 2008. Un any després, Gunnlaugsson entra al Parlament i ven la seva participació a la seva dona per un dòlar per evitar haver de donar explicacions del seu patrimoni. Wintris ha suposat un gran escàndol per als islandesos, que han omplert els carrers de Reykjavík. Res a veure amb el 2013, quan Gunnlaugsson s’erigia com la nova política i va aconseguir el lideratge del país gràcies en part a la promesa estrella de renegociar la reestructuració del deute amb els creditors dels bancs, entre els quals hi ha Wintris. Ara aquesta promesa és la que ha causat indignació generalitzada pel xoc d’interessos. El seu soci de coalició, el líder del Partit de la Independència i actual ministre de Finances, Bjarni Benediktsson, també està involucrat en els papers de Panamà, segons el diari El Confidencial.

Incògnita electoral

Abans de la seva renúncia, Gunnlaugsson havia demanat la dissolució del Parlament per evitar la moció de censura presentada per l’oposició socialdemòcrata però el president del país -un càrrec purament formal- s’hi va oposar perquè abans volia iniciar una roda de converses amb els partits per veure si l’aritmètica parlamentària permetia una nova coalició o havia d’avançar eleccions, previstes per d’aquí un any.

En una reunió de poc més de mitja hora de l’oficialista Partit Progressista, es va nomenar nou primer ministre Sigurdur Ingi Jóhannsson, fins ara titular d’Agricultura i Pesca. La premsa local assenyalava ahir que Gunlaugsson es mantenia com a líder de la formació de centredreta, i que una de les sortides amb més possibilitats era que continués la coalició actual al govern.

Le Pen, indirectament

La filtració dels papers de Panamà continua revelant noms. Ahir Le Monde apuntava al cercle més pròxim a Marine Le Pen, la líder del xenòfob Front Nacional francès. Segons les investigacions, Frédéric Chatillon i Nicolas Crochet, amic i comptable del partit, respectivament, haurien desviat cap a Singapur, Panamà o Hong Kong diners procedents de França segons unes dades que coincidirien amb una investigació que actualment porta a terme la justícia gal·la per suposat finançament il·legal de la campanya electoral del 2012 de la formació ultradretana. Tant Crochet com Chatillon estan actualment imputats.

Arran de la publicació dels 11,5 milions de documents, el titular francès de Finances, Michel Sapin, va anunciar ahir que el govern inclourà altre cop Panamà a la llista de paradisos fiscals i, en aquest sentit, va anar més enllà i fins i tot va reclamar una ofensiva conjunta internacional contra el frau i l’opacitat fiscal. El ministre va lamentar que el país centreamericà hagués aconseguit treure’s l’etiqueta “fent creure que era capaç de respectar els grans principis internacionals” sobre la transparència financera. “Això ja no serà possible”, va concloure Sapin.

Silenci a la Xina

Censura i rebuig d’acusacions. A la Xina, el govern de Xi Jinping va titllar les revelacions periodístiques d’“acusacions infundades”. Els papers de Panamà han posat negre sobre blanc una llarga llista de noms de familiars d’anteriors i actuals líders del Partit Comunista que tindrien al seu nom societats o comptes corrents amb seus en paradisos fiscals. Entre ells, fins i tot un cunyat del president i Li Peng, cap del govern xinès entre el 1987 i el 1998. De fet, la Xina és, de llarg i seguida de la ciutat de Hong Kong -l’excolònia britànica que té per lema “un país, dos sistemes”-, el lloc amb més propietaris ocults que farien negoci a través dels advocats de Mossack Fonseca, el despatx que ha patit aquesta filtració, considerada ja la més important de la història.

Ahir un portaveu del ministeri d’Exteriors, Hong Lei, va insistir que no tenia “res a comentar” sobre les filtracions que assenyalen fins a set dirigents de la cúpula comunista assenyalats en la filtració. El govern xinès ha intentat tirar terra sobre l’escàndol i la immensa majoria dels mitjans han obviat la qüestió. No obstant això, el diari oficial Global Times va trencar el silenci i en el seu editorial va apuntar a la teoria conspirativa, assegurant que l’“objectiu polític fonamental” de la filtració és desacreditar els polítics no occidentals, en una operació orquestrada per Washington.