Professor de periodisme (UPF)Una ullada a les informacions sobre les eleccions britàniques als grans mitjans de comunicació internacionals d’aquests dies ens mostra l’enorme interès suscitat per l’aparent paper de partit frontissa que el Partit Nacional Escocès (SNP) podria tenir a partir d’aquest divendres. Tot i que és veritat que l’actual líder de l’SNP, Nicola Sturgeon, ha jugat el paper de candidata, una anàlisi detinguda, més enllà de la qüestió escocesa, ens revela alguns detalls demoscòpics que poden resultar crucials en aquestes eleccions.
Primer, Escòcia mateixa. Tot i que l’SNP guanyarà segur al seu territori, el nivell de resistència dels laboristes a Escòcia pot resultar clau. Si els de Miliband arriben als 6-8 escons en aquest territori -i no els 1-3 pronosticats-, això pot ser una contribució vital a les seves aspiracions de governar. Segon, el nord d’Anglaterra. La clau aquí no és tant qui guanyarà -es preveu que ho faran els laboristes-, sinó qui serà el segon més votat, ja que a les ciutats amb alts índexs d’immigració poden decantar-se pel UKIP -de l’euròfob Nigel Farage- i no pas pels conservadors. Tercer, el sud del país. Si els liberaldemòcrates -malferits- aconsegueixen aguantar el tipus als comtats més rics, poden perjudicar els tories. I això ens porta a Londres, on sembla que els laboristes poden guanyar suport, sobretot a l’oest de la capital.
Aquesta setmana el diari The Independent ha apostat per una repetició de la coalició de conservadors i liberals, però els tabloides britànics callen, una bona mostra de la incertesa que hi ha. Si es tracta d’apostar -que per alguna cosa sóc britànic-, crec que l’opció guanyadora serà Miliband + SNP. Però la pregunta realment interessant és: ¿quin serà el preu que els escocesos posaran al seu suport als laboristes?
