Per fi, la política
PeriodistaDues incògnites i una constatació després de l’acord d’ahir.
1. Els acords municipals i les estructures d’estat
Per mantenir-se al càrrec amb tota la legitimitat, Artur Mas havia de convocar eleccions anticipades, o bé fer avançar el procés d’acord amb el resultat de la jornada del 9-N. Finalment, tindrem totes dues coses, tot i que tant la data com la fórmula electoral han generat una autèntica guerra dialèctica. S’han obert ferides, però la virulència de la contesa dóna més valor a l’acord final. Segurament el pacte té molta lletra petita, clàusules no escrites i fins i tot alguns sobreentesos que més endavant passaran factura. De fet, Mas i Junqueras no van parlar exactament en els mateixos termes en algunes qüestions prou rellevants, com ara els acords municipals i la construcció de les estructures d’estat des d’ara i fins al 27 de setembre.
2. El paper d’Unió, que no frustra l’entesa però guanya temps
Un altre punt que genera la lògica incertesa és el paper d’Unió Democràtica, que no ha pogut evitar l’acord però almenys ha guanyat uns mesos per decidir quin és el seu futur; entremig hi ha les eleccions municipals i CiU s’hi podrà presentar amb normalitat, cosa que afavoreix els -de moment- dos socis de la federació. Els convergents estan convençuts que acorralaran els democristians perquè secundin la llista d’Artur Mas al setembre. De fet, ahir va quedar demostrat el pes de cada partit en la presa de decisions. Però Duran i Lleida sempre té una carta amagada. I poden passar tantes coses en aquests nou mesos!
3. De la mobilització a l’acció política per eixamplar la base
L’entesa entre CDC, ERC i les entitats sobiranistes té un doble objectiu, explicitat pels seus protagonistes: restablir la confiança mútua i eixamplar la base electoral del sobiranisme. Tant una cosa com l’altra ja no es poden obtenir a base de mobilitzacions, sinó a través de l’acció política. El govern català ha de mostrar la determinació necessària per administrar un dia a dia complicat i, al mateix temps, demostrar als electors que el procés està en marxa, amb tot el seu potencial alliberador i regenerador. Això no és només responsabilitat de Mas i Junqueras, però tots dos tenen la responsabilitat de marcar el camí i donar exemple.
