Publicitat
Publicitat

TRAGÈDIA AÈRIA, LA INVESTIGACIÓ

La voluntat macabra del copilot

Andreas Lubitz va aprofitar que el pilot va sortir de la cabina per estavellar “expressament” l’A320 contra els Alps

Hem passat dos dies imaginant mil teories sobre per què l’A320 de Germanwings amb destí a Düsseldorf va estavellar-se contra els Alps amb 150 persones a bord, però cap d’elles preveia la voluntat macabra del copilot de suïcidar-se, sense cap motivació terrorista al darrere. L’única incògnita que queda saber ara és per què ho va fer. ¿Per què Andreas Lubitz -un nom que quedarà marcat per sempre-, amb una fredor que glaça l’ànima, va esperar que el pilot marxés al lavabo, va tancar la porta per dins i va iniciar la maniobra de descens molts quilòmetres abans del que tocava i, sense fer cas als cops de porta desesperats del pilot ni a les alertes de la torre de control de Marsella, va esperar el xoc sense ni immutar-se? La caixa negra va captar la seva respiració, aparentment tranquil·la, cosa que evidencia que Lubitz estava conscient i era plenament conscient del que estava fent. Però, per què?

Poques hores després de l’accident dimarts passat els equips de rescat ja van trobar la primera de les dues caixes negres -la segona encara la busquen- i dimecres la BEA (l’Oficina d’Investigacions i Anàlisis per a la Seguretat de l’Aviació Civil de França) va dir, davant d’un eixam de periodistes a París, que era massa d’hora per treure’n conclusions. Ahir, però, vam saber que segurament volien guanyar temps, ja que des del primer moment sabien la crua realitat. La nit de dimecres a dijous el New York Times va desmentir-los explicant una part del contingut de la caixa negra filtrat per un càrrec militar: un dels pilots va sortir de la cabina i ja no va poder tornar a entrar. Aquesta informació va capgirar les especulacions fetes fins llavors i va obligar el fiscal de Marsella encarregat de la investigació, Brice Robin, a sortir en roda de premsa al migdia per aclarir-ho tot. La descripció dels fets, només basant-se en els sons enregistrats per la caixa negra, va ser esgarrifosament clara: “Durant els primers 20 minuts els pilots parlen amb normalitat, de manera amable. Se sent el comandant que prepara el brífing de l’aterratge a Düsseldorf i les respostes del copilot semblen lacòniques, se sent que el comandant demana al copilot que agafi els comandaments de l’avió, el soroll d’una cadira que va enrere i el soroll d’una porta que es tanca. És quan el copilot està sol que manipula els botons del sistema de vol per accionar el descens de l’aparell, que només es pot fer de manera voluntària”. Voluntària és la paraula clau. Només es pot bloquejar la porta de la cabina per dins i només voluntàriament es pot iniciar la maniobra de descens. “Amb les informacions que tenim, res ens permet dir que es tracti d’un atemptat terrorista, però ara hem de veure l’entorn del copilot”, va haver d’afegir el fiscal Brice Robin davant les insistents preguntes que li demanaven per l’ètnia del copilot, perquè abans ja havia dit que Lubitz era de nacionalitat alemanya.

Una informació secundària que va revelar el fiscal és que no se senten crits dels passatgers fins a un minut abans del xoc mortal. En lloc dels 8 minuts d’horror que tothom imaginava, els 144 passatgers es van adonar del seu destí fatal només 60 segons abans.

630 hores de vol

Poc després de les revelacions del fiscal Robin, la companyia Lufthansa -la matriu de l’accidentada Germanwings- va convocar una nova roda de premsa per mostrar el seu estupor davant dels fets i recordar que Andreas Lubitz havia passat tots els controls mèdics i psicològics i era “totalment capaç de volar sense cap dificultat”, com va afirmar el director general de la companyia, Carsten Sphor. Només tenia 630 hores de vol d’experiència, però precisament per això era copilot. El comandant de la nau, en canvi, en tenia més de 6.000. Lubitz va començar a estudiar per ser pilot el 2008 a l’acadèmia de Bremen i el 2013 va entrar a formar part de la plantilla de Germanwings, però durant 6 mesos de la seva formació va deixar-ho per depressió, segons informaven ahir diferents mitjans. Això va passar fa sis anys i després es va reincorporar amb normalitat. La depressió és una de les causes possibles que expliquen el seu comportament de dimarts, segons els psiquiatres consultats per aquest diari, tot i que no l’única.

Mentre a Seyne-les-Alpes anaven arribant els familiars de les víctimes catalanes i seguien les tasques de recuperació dels cossos, el focus informatiu mundial va virar de cop cap a una petita població alemanya del land de Renània-Palatinat, Montabaur. La població on va néixer Andreas Lubitz i on encara vivia amb els seus pares, tot i que tenia una casa a Düsseldorf. Durant els pròxims dies sabrem tots els detalls de la vida del copilot Lubitz, però possiblement no sabrem mai què el va motivar a fer el que va fer i a endur-se amb ell 149 vides innocents més.

La ironia de l’11-S

Conèixer molts dels detalls del que va passar dins del vol GWI9525 minuts abans del fatal sinistre ha permès saber que a Europa no és obligatori que dins la cabina sempre hi hagi com a mínim dues persones i que si el pilot o el copilot han de sortir per algun motiu no cal que hi entri ningú, com sí que passa a la majoria de línies aèries dels Estats Units. Què hauria passat si hi hagués hagut un membre de tripulació amb el copilot mentre el pilot era al lavabo? Hauria fet el mateix? Tampoc ho sabrem mai. Malgrat tot, ahir mateix un reguitzell de línies europees -començant per Norwegian Airlines- van anunciar que també ho farien obligatori a partir d’aquest moment. En canvi, la normativa d’obligar a blindar l’accés a les cabines dels avions per evitar que hi pogués haver segrestos com el dels avions dels atemptats de l’11 de setembre del 2001 sí que l’apliquen totes les aerolínies, i això ha acabat sent la trampa mortal per a aquestes 150 persones. El bloqueig intern de les cabines es va fer per evitar que algú amb intencions malèvoles hi entrés, però no es va comptar que aquest malvat podria ser dins, com va passar dimarts mentre l’avió sobrevolava els Alps francesos.

Seguretat total?

Com ha passat en tots els accidents aeris anteriors, i quan la investigació conclogui, es revisaran els protocols de seguretat, es buscaran les errades i es revisarà la normativa. No sabem encara què canviarà després de l’accident de Germanwings del 24 de març del 2015, però segur que no es podrà evitar que, tard o d’hora, es produeixi una altra desgràcia. La seguretat total en aviació no existeix -i en molts altres mitjans de transport tampoc-, diuen els experts, i res podrà evitar que a algú un dia se li creuin els cables i cometi un fet inexplicable com el que va cometre Lubitz.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT