Una allau d'inspeccions en súpers de 24 hores destapa infrahabitatges al cor de l'Eixample

BarcelonaToquen les 10 del matí quan en quinze botigues d’autoservei i supermercats 24 hores dels voltants de la plaça Universitat comencen a entrar-hi simultàniament diversos grups de persones. No són clients. Són brigades inspectores amb la missió d’auditar de dalt a baix aquest tipus de negocis, que en els últims anys han proliferat per tota la ciutat i que sovint acumulen moltes irregularitats. En només 20 minuts, al telèfon dels coordinadors del dispositiu ja s’hi compilen un grapat d’incidències: plagues, activitats sense llicència, falta d’aigua potable, productes caducats o, fins i tot, infrahabitatges ocults en magatzems o altells en ple cor de l’Eixample.

L’operatiu, del qual ha pogut ser testimoni l’ARA, forma part de les multiinspeccions que des de fa uns mesos ha impulsat l’Ajuntament. Es tracta d’inspeccions que es fan per sorpresa en punts concrets de la ciutat i que tenen com a particularitat que suposen una revisió a fons de l’estat del negoci perquè hi participen diverses administracions. En una brigada hi pot haver membres de la direcció dels serveis d’inspecció de l’Ajuntament, però també personal de la Guàrdia Urbana, de la Policia Nacional i inspectors de Treball, de l’Agència de Salut Pública o d’Hisenda, entre d’altres.

Són un exèrcit de més de 100 persones que en aquesta ocasió s’ha centrat durant quatre dies a pentinar molts dels autoserveis i supermercats 24 hores del districte de l’Eixample, un dels que més n’acumula a la ciutat. Al llarg d’aquests dies s’han examinat 112 establiments i s’han detectat 1.980 irregularitats, que van des de la presència de rètols que no compleixen la normativa de paisatge urbà fins a irregularitats laborals, problemàtiques de salut pública o situacions més complexes com ara persones, fins i tot famílies amb criatures, vivint en infrahabitatges. Durant aquestes inspeccions s’han trobat fins a 19 establiments –gairebé un de cada sis dels que s’han examinat– en què hi havia gent malvivint en espais que no compleixen les condicions mínimes.

Un d’aquests locals és al carrer Pau Claris. On abans hi havia hagut un restaurant francès ara hi ha un supermercat 24 hores. A primer cop d’ull és com tants d’altres. Prestatges plens de productes, un ampli ventall de begudes alcohòliques i neveres amb refrescos. Però al fons a mà dreta, unes escales molt estretes condueixen a un soterrani on viu una família amb dos fills –un de 14 anys i un de 19– que ara són a l’escola. L’espai no compleix cap requisit de seguretat, i la poca ventilació i el fet que l’única sortida sigui aquesta escala el converteix en una trampa mortal si mai hi ha un incendi. “On he de viure si ningú em vol llogar un pis?”, protesta l’home darrere el mostrador.

A Gran Via amb Muntaner, les escales surten de darrere el mostrador i no baixen sinó que pugen a una mena d’altell que no deu fer més de 50 metres quadrats. Hi viuen dues famílies. Dues germanes amb els seus respectius marits i tres criatures: dos nens d’entre 4 i 9 anys que són a l’escola i un nadó de mesos que s’està en braços de la seva mare mentre dura la inspecció.

En casos com aquest, el protocol passa per activar el Centre d’Urgències i Emergències Socials de Barcelona (CUESB) perquè valori la situació. En els casos de risc, si no tenen alternativa s’activa la via de l’habitatge d’emergència, un camí molt saturat i amb una immensa cua d’espera que converteix sovint la cerca d’un lloc on viure en un laberint sense sortida. En ocasions, a més, costa que les persones que viuen en aquests infrahabitatges vulguin deixar-los. Però quan hi ha riscos, l’administració acaba actuant amb una ordre judicial. Tanmateix, com que la comunitat pakistanesa –majoritària en la gestió d’aquest tipus d’establiments– sovint és refractària a entrar en el radar dels serveis socials, molts cops quan arriba el dia del desallotjament la comitiva judicial ja no troba ningú a l’habitatge. Han marxat a un altre lloc i se’ls ha perdut el rastre.

Precintes i tancaments cautelars

Més enllà de l’infrahabitatge, però, les inspeccions d’aquests dies en autoserveis i supermercats 24 hores a l’Eixample han fet aflorar moltíssimes més infraccions. Gairebé 2.000, la meitat de les quals (1.047) per irregularitats en l’activitat per a la qual es té llicència. També s’han inclòs en els expedients 143 infraccions en salut pública, 63 per vulneracions de la normativa laboral i 20 per irregularitats davant l’Agència Tributària. En set casos, la presència de plagues de paneroles o la falta d’aigua potable ha suposat el precinte dels establiments.

Ara bé, aquests tancaments són provisionals i se solen resoldre ràpidament perquè n’hi ha prou amb corregir la deficiència detectada. Però què passa ara amb la resta d’infraccions detectades en la multiinspecció? La directora dels Serveis d’Inspecció de l’Ajuntament, Eva Mur, explica que es classificaran segons la gravetat i que –un cop superats els períodes d’al·legacions i recursos corresponents– caldrà veure quins acaben en sancions, quins en ordres de correcció d’irregularitats i quins es consideren que no són esmenables o suposen molt de perill i, per tant, han d’obligar a precintar l’activitat. L’experiència amb el súper 24 hores de la casa Heribert Pons, a la rambla Catalunya, fa que l’Ajuntament cregui que en podrà tancar alguns més cautelarment. Tot plegat mentre s’estudia el marge que hi ha per fer una normativa que reguli un tipus d’establiment que està fagocitant el teixit comercial de la ciutat.

La d’aquests dies a l’Eixample ha sigut la vuitena multiinspecció que du a terme l’Ajuntament de Barcelona des que va estrenar aquest mètode. Abans ja se n’havien fet d’altres al Raval, el Triangle Golfo de Sant Martí i al mateix Eixample, tot i que s’havien centrat en altres sectors que acumulen moltes infraccions, com ara els habitatges d’ús turístic o els locals d’oci nocturn i restauració. Des del consistori se subratlla que aquest tipus d’operatius han arribat per quedar-se i que encara n’hi haurà més.