Tanca la centenària ferreteria Llanza, part del "miracle" del passeig de Sant Joan

BarcelonaBarcelona canvia, i amb ella els seus veïns i comerços. Aquest cop, és una altra botiga centenària la que tanca al cor de l'Eixample: la ferreteria Llanza. L'actual propietari, Jaume Llanza, es jubila als 82 anys. I amb ell tanca un dels tres comerços de tota la vida que s'havien convertit en una mena de símbol de resistència al bell mig del passeig de Sant Joan. El trio format per la ferreteria Llanza (1928), la fusteria Ribas (1939) i la lampisteria Sáez (1940) era una mena d'oasi en un tram d'avinguda on proliferen els bars, restaurants i botigues de lloguer de patinets. Fins al punt que se les anomenava popularment el miracle de l'Eixample.

La ferreteria Llanza representa una ciutat que, a poc a poc, va deixant d'existir. “Abans al mateix carrer tenies granges i colmados de barri. Més amunt tenies tallers que han hagut de marxar fora de Barcelona. Ara només tens bars i més bars”, lamenta Jaume Llanza. El passeig de Sant Joan d'avui no té res a veure amb el carrer d'inicis de segle XX. Si ens fixem en els voltants de la mateixa ferreteria, en el tram comprès entre l'avinguda Diagonal i el carrer Diputació, s'hi troben ubicats més d'una trentena de bars, restaurants, cafeteries i gelateries en tan sols quatre illes de cases. D'aquests locals, més de vint-i-cinc han arribat després de la rehabilitació del passeig, inaugurada l'any 2014. Altres estan adreçats al turisme, com ara locals de lloguer de patinets i bicicletes i autoserveis.

“Ferreteries com aquesta a Barcelona ja no en queden. Ara tot són grups grans, ja no hi ha locals que constin de peces úniques com les meves", lamenta Llanza, que dona per fet que el local obert pel seu pare i el seu avi fa 97 anys passarà a tenir un altre ús. "L'ofici de ferreter ja no existeix. Ja no hi ha ningú capaç de conèixer i entendre tant el material com l'experiència que hi ha aquí”, explica al costat de la seva dona, Cristina Escué.

Tot i que amb el temps el local ha canviat –en l'última reforma per un escapament d'aigua es van perdre les rajoles, l'aparador de la botiga i el taulell fet pels seus avantpassats–, encara hi queden més de 4.000 articles. Tots ells dins dels centenars de calaixos de fusta que s'aixequen fins a 5 metres d'alçada i que només estan inventariats al cap de Llanza perquè a la botiga, com ell mateix s'encarrega de presumir, mai hi ha entrat un ordinador. Un estoc irrepetible amb el qual Llanza i Escué admeten que ara no saben què fer.

Impacte sobre els comerços veïns

L'anunci del tancament de la ferreteria ha impactat també en els altres dos negocis històrics veïns. La fusteria i la lampisteria seguiran, de moment, com els últims representants d'una Barcelona cada cop menys present. El Daniel Ribas i l'Antonio Sáez regenten actualment la fusteria Ribas i la lampisteria Sáez, respectivament. Com Llanza, són fills de treballadors d'aquelles botigues i continuen mantenint la tradició de l'ofici familiar. El comiat de Llanza els aboca a una realitat pròxima, ja que cap dels dos negocis compta ara per ara amb un possible relleu.

Consideren que l'adeu de Llanza fa que "el passeig de Sant Joan sigui ara menys passeig de Sant Joan". Apunten, a més, que el tancament coincideix amb un moment en què el local de l'històric restaurant Can Soteras passarà a ser una altra franquícia de menjar ràpid. “El canvi és notori. Quan vivia el meu pare aquí a la vora hi havia un bar (Bar Montserrat), i una botiga d'olis on hi ha un local de lloguer de patinets", explica Sáez, que lamenta també que s'hagi perdut la connexió entre veïns. "El meu pare es posava amb la cadira al carrer i saludava tothom que passava. Aquest passeig avui és inexistent", explica. Sáez, que és l'únic dels tres que està en règim de lloguer, es mostra preocupat també pel futur de la lampisteria i considera “un miracle” que segueixi encara al passeig de Sant Joan.