Marchena, Lamela i altres vells coneguts del Procés: l'1x1 dels jutges que han condemnat el fiscal general

BarcelonaInhabilitació de dos anys, multa i indemnització a la parella d'Isabel Díaz Ayuso. La condemna del fiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortiz, al Tribunal Suprem va arribar aquest dijous, el dia que se celebraven els 50 anys de la mort de Franco, quan ningú l'esperava. Més aviat del previst i, de fet, sense la sentència encara redactada. Qui són els cinc jutges de la sala penal que han pres aquesta decisió? I qui són les dues magistrades que en discrepen? Repassem els perfils d'un tribunal amb majoria conservadora i on abunden els noms propis de la judicialització del Procés.

Andrés Martínez Arrieta (Logronyo, 1955), que amb 43 anys es va convertir en el jutge més jove a arribar al Tribunal Suprem, és ara el membre més veterà de la sala penal. També n'és el president des del setembre, quan va assumir el càrrec en substitució de Manuel Marchena. És fundador de l'Associació Francisco de Vitoria, de tarannà moderat, però va arribar a la presidència de la sala segona amb el suport del sector conservador del Consell General del Poder Judicial (CGPJ). Membre del tribunal del judici de l'1-O, va ser el ponent de la sentència que va inhabilitar Baltasar Garzón per les escoltes a presó d'acusats de la Gürtel i, també, de la que va absoldre el jutge per haver investigat els crims del franquisme. Ara serà l'encarregat de redactar els arguments per a la condemna del fiscal general.

Recordat com a president del tribunal que va condemnar els líders del Procés, Manuel Marchena (Las Palmas de Gran Canaria, 1959) no està adscrit a cap associació de jutges però se'l compta entre els magistrats conservadors. Fiscal de carrera, va arribar al Suprem l'any 2007 i va exercir de president de la sala penal entre el 2014 i el 2024. L'any 2018 havia de fer el salt al capdavant del CGPJ, tal com havien pactat el PSOE i el PP, però va renunciar al nomenament després que es filtrés el famós missatge del dirigent popular Ignacio Cosidó en el qual es vantava que amb Marchena podrien controlar la sala segona "des de darrere". Després de liderar la condemna dels presos polítics, també s'ha oposat des del Suprem a l'aplicació de l'amnistia.

Carmen Lamela (Madrid, 1961) va arribar al Tribunal Suprem el 2018, però el seu nom ja era abans àmpliament conegut. Un any abans, des de l'Audiència Nacional, havia enviat a presó provisional Jordi Sànchez i Jordi Cuixart pels fets del 20-S i els nou membres del Govern de l'1-O que no s'havien exiliat. Instructora de la causa contra el major dels Mossos Josep Lluís Trapero, prèviament ja havia portat el cas de suposat terrorisme contra els joves d'Altsasu, als quals va processar i empresonar. També va ser la jutge que va mantenir gairebé dos anys en presó preventiva per presumpte blanqueig l'expresident del Barça Sandro Rosell, que finalment seria absolt. Ubicada en el sector conservador de la judicatura, l'octubre del 2017 va rebre la medalla al mèrit policial de mans del ministre d'Interior del PP Juan Ignacio Zoido.

Juan Ramón Berdugo (Valladolid, 1954), al Suprem des de l'any 2004, és un altre dels jutges que van integrar el tribunal del judici de l'1-O. Membre de la conservadora Associació Professional de la Magistratura (APM), el 2020 també va redactar la sentència d'inhabilitació de Quim Torra per desobediència i, el 2024, la interlocutòria de processament de Carles Puigdemont i Ruben Wagensberg per terrorisme en la causa del Tsunami. Va formar part del tribunal que el 2017 va condemnar a presó César Strawberry, cantant del grup Def Con Dos, per suposat enaltiment del terrorisme en tuits en què ironitzava sobre temes com ETA i la mort de Carrero Blanco. El Constitucional va anul·lar la sentència tres anys més tard per vulneració de la llibertat d'expressió. En l'historial de Berdugo, d'altra banda, també hi ha la ponència de la sentència que va ratificar la condemna del PP per la Gürtel.

Membre de l'APM, d'idees ultracatòliques i vinculat a l'Opus Dei, Antonio del Moral (Iecla, Múrcia, 1959) és el jutge que somreia durant el judici del Procés, una característica que no va passar desapercebuda a les xarxes. Amb carrera prèvia com a fiscal, va arribar al Suprem el 2012. Ponent de la sentència que el 2018 va condemnar a presó Iñaki Urdangarin pel cas Nóos, també va redactar dos anys abans la polèmica resolució amb la qual es va arxivar la causa contra l'alcaldessa de Jerez de la Frontera, María José García-Pelayo, per la Gürtel. L'argument de la sentència va ser que la també diputada del PP no sabia què firmava.

Ana Ferrer (Madrid, 1959) és una de les dues magistrades que ha emès un vot particular contra la condemna al fiscal general. De tarannà progressista i membre de Jutgesses i Jutges per la Democràcia, el 2014 es va convertir en la primera dona a arribar a la sala penal del Suprem. L'any passat va disputar la presidència de la sala a Martínez Arrieta, però va acabar retirant la candidatura i es va imposar el candidat del sector conservador. De la seva carrera destaquen la instrucció de la causa contra l'exdirector de la Guàrdia Civil Luis Roldán i la presidència de l'Audiència Provincial de Madrid. Al Suprem des del 2014, també era al tribunal que el 2019 va condemnar per unanimitat els líders del Procés. Per contra, ha discrepat amb el seu vot particular de la negativa del Suprem a aplicar-los l'amnistia.

Considerada progressista i membre de Jutgesses i Jutges per la Democràcia, Susana Polo (1960) va ser ponent de la interlocutòria per la qual es va obrir la causa al fiscal general. També n'havia de redactar la sentència, però la seva discrepància amb la condemna ha acabat passant finalment la tasca a Martínez Arrieta, president de la sala. Va arribar al Suprem el 2018, i el d'aquest cas no és el seu primer vot particular destacat: va discrepar de la condemna a l'expresident andalús José Antonio Griñán pels ERO –també al costat d'Ana Ferrer– i es va oposar a la condemna a l'exdiputat de Podem Alberto Rodríguez per atemptat a l'autoritat. Polo, que va qualificar la sentència de l'1-O d'"impecable" i "brillant" i va avalar la inhabilitació de Quim Torra, també va instruir la causa del Tsunami al Suprem, que ella mateixa acabaria arxivant.