El iogurt: més de 4.000 anys de salut i bellesa

L'aliment dels àngels, els reis i els xas perses

Ja a la Bíblia (Gènesi 18, 6-18, 8) es menciona el patriarca Abraham, famós per la seva longevitat, prenent iogurt de llet de cabra. Segons la llegenda, va ser un àngel qui li va ensenyar a preparar la llet fermentada. A l'antiga Pèrsia, els historiadors expliquen que el xa tenia una àrea al seu palau destinada únicament a l'elaboració del iogurt, una habitació que duia el nom de yogurt choeneck . Ja al segle XVIII, el metge del monarca Carles IV li aconsellava esmorzar iogurt fet amb llet de cabra quan tenia alguna malaltia.

Font de bellesa per a les dones perses

L'escriptor romà Plini el Vell, nascut a Como l'any 23, parlava del iogurt com "la llet miraculosa i l'aliment diví", i va descriure com les dones perses es feien massatges al rostre amb iogurt per combatre les arrugues. El iogurt, de fet, era l'ingredient de moltes cremes i mascaretes casolanes, perquè es deia que reavivava i desintoxicava el cutis. Actualment, en cosmètica natural, el iogurt s'utilitza molt sovint com a crema per a després del sol, ja que hidrata i refresca la pell.

Ilià Mètxnikov, el iogurt i la longevitat

A principis del segle XX, el biòleg rus Ilià Mètxnikov, premi Nobel el 1908, va interessar-se per les condicions de vida que causaven l'envelliment precoç. El científic va centrar-se en el poble búlgar, el país més pobre d'Europa. Tot i la misèria, Mètxnikov va descobrir que, en una població de només un milió d'habitants, unes 1.600 persones superaven l'edat de 100 anys en òptimes condicions de salut. Als Estats Units, per cada milió, només 11 persones eren centenàries. Mètxnikov va analitzar la dieta dels búlgars i va arribar a la conclusió que la seva alta esperança de vida es devia a les grans quantitats de iogurt que ingerien. Els seus estudis finalment van convèncer els països europeus dels beneficis d'aquest aliment, que només es venia a les farmàcies fins a la meitat del segle XX.

El iogurt, "aliment dels déus" a l'Índia

Les espècies impedeixen la putrefacció i la fermentació dels aliments i, per això, els hindús en són grans consumidors. Pels mateixos motius, han utilitzat sempre la llet fermentada: és fàcil de conservar, la llet àcida ataca els gèrmens que poden ser perjudicials per a l'organisme i, a més, refresca la boca després del típic menjar picant.

En el rigor higiènic tradicional de l'ayurveda, el sistema medicinal hindú establert fa 2.500 anys -i que encara segueixen la majoria d'hindús-, es prohibeixen tots els aliments àcids a excepció del iogurt, que defineixen com "l'aliment dels déus" i que solen barrejar amb mel. Entre altres coses, els hindús aconsellen el iogurt particularment com a desintoxicant de l'organisme quan s'ha abusat de l'alcohol o quan es necessita un lleuger calmant o somnífer: l'enorme quantitat de calci que conté disminueix la tensió nerviosa -especialment en nens- i afavoreix la relaxació. Mahatma Gandhi va ser un gran amant del dahl , el terme que fan servir els hindús per referir-se al iogurt.

Alternativa a la intolerància a la lactosa

Igual que el iogurt era una alternativa als practicants d'ayurveda que no podien consumir aliments àcids, actualment aquest làctic és un bon substitut per a les persones que són intolerants a la lactosa, un problema que pateixen el 34% dels habitants de l'Estat, i que per tant poden tenir una mancança de calci, necessari per al manteniment dels ossos en condicions normals. També en el cas d'alguns vegetarians, el iogurt és una bona alternativa a les proteïnes animals.

La història i anècdotes del iogurt i la recepta del 'lassi' han estat extretes dels llibres 'El libro del yogur', de Iona Purtí, i 'Yogur, propiedades y recetas', escrit per Carme Fradera i Daniel Bonet.