Cabassos a cabassos: els cistells de vímet sempre tornen
De palma, espart, vímet o ràfia, la bossa de l’estiu és d’origen vegetal i s’apunta a la tendència sense abandonar la tradició i l’artesania
Ja ho sabem: tot torna. Això no és cap novetat. El cicle de les modes, cada cop més reduït, fa que amb rapidesa rescatem del bagul dels records peces d’abans que es tornen a col·locar ara a primera fila de l’armari. Això sí, amb un nou rentat de cara. El que ara es diu “adaptat als nous temps”. Aquest fenomen passa en els últims anys amb els cabassos.
Origen humil
El cabàs -la bossa de mà amb fibres vegetals entreteixides i dues nanses- té un origen modest vinculat des de fa segles al camp. Llavors els pagesos i agricultors l’utilitzaven principalment per carregar i transportar els productes de la terra al mercat. El seu naixement se situa entre la Provença i Catalunya, i fins a ple segle XX el seu ús es restringia principalment a les activitats agrícoles o ramaderes. Cap a la dècada dels 70 aquesta bossa es va popularitzar, juntament amb la cistella, gràcies a icones d’estil de l’època com Jane Birkin, que la passejava pel carrer a manera de complement. És curiós que l’actriu que duia el nom d’una de les bosses més famoses -i cares- de la història, firmada per Hermès, lluís com ningú un complement tan accessible. Més tard, l’ús del cabàs es va fer extensible a la platja o a la piscina com a recipient per abocar-hi de tot. D’aquí neix un ampli repertori de bosses amb ornaments per a tots els gustos i estils més enllà de les llises: pintades a mà, amb serrells, amb teles decoratives, amb revestiments de pell... Actualment, els cabassos han tornat a la ciutat i complementen els outfits més sensuals. Les firmes de luxe els exhibeixen a les passarel·les amb adaptacions que exploren noves formes, materials i teixits que fan que aquest complement segueixi en voga.
Cabassos a cabassos
Tot i els temps que corren, encara sobreviuen negocis familiars de tota la vida centrats en la venda o la distribució d’aquests accessoris, entre altres productes. És el cas de la Cistelleria Siscart, amb més de 100 anys d’història al barri d’Hostafrancs de Barcelona. “L’èxit de l’empresa consisteix en la continuïtat en el producte, la perseverança, l’esforç i l’atenció al client com a eix principal del comerç de proximitat”, assegura la Joana Siscart. Les preferències canvien i el client mana. “Els cistells de bolets i els cabassos d’anar a la platja són els més demanats”, afegeix. Altres negocis són de nova creació, com per exemple la distribuïdora barcelonina Mimbre & Co, que des de l’any 2014 importa i comercialitza bosses entre particulars i empreses que s’encarreguen de personalitzar-les. “Oferim cabassos de totes les formes i mides: des del bàsic fins al més especial”, reconeix la seva portaveu, Marta Piñol, que afegeix a tall informatiu: “Ara estan de moda el maletí portuguès de jonc i la bossa rodona de palma. Són un èxit de temporada i els porten les it girls!”
Esperit artesà
Les bosses de l’estiu també tenen nom propi gràcies a l’impuls de petites firmes de disseny que recuperen la tradició artesana. La firma alacantina Mimeyco, fundada per les germanes Marta i Esther Asensio, comercialitza accessoris sostenibles treballats per professionals experts en la tècnica de la palma, un art mil·lenari a punt de desaparèixer. “Tots els nostres dissenys es realitzen amb tècniques tradicionals en diversos tallers d’artesans d’arreu de l’Estat”, explica l’Esther. Així, les bosses es fabriquen entre Mallorca i Sevilla en un lent i elaborat procés manual que inclou des de la recollida de la palma fins al trenat i la confecció i que es pot allargar fins a quatre mesos. Això sí, no deixen al marge cap detall: “Fins i tot la llana que utilitzem per elaborar les borles procedeix d’Astorga, una ciutat lleonesa de gran tradició on gairebé no queden productors”. Més enllà del valor cultural i social de la marca, Mimeyco també aposta pel disseny amb singulars models que sorprenen per la seva originalitat. És el cas de la seva motxilla de palma. “Ens vam inspirar en un model vintage dels anys 60 i vam transmetre la idea als nostres artesans perquè experimentessin”. El resultat d’aquest primer disseny impacta: “És una mescla d’artesania, tradició i modernitat”, conclou l’Esther.
Caràcter mediterrani
A casa nostra, la firma Melange, de Cristina Rovira, va començar a dissenyar americanes d’edicions limitades l’any passat, i ara a l’estiu ha diversificat l’oferta amb una col·lecció de cabassos rodons. El concepte és el mateix: “M’agrada barrejar l’esperit tradicional i clàssic amb la fugacitat de les tendències amb dissenys d’ús diari”, explica. Les bosses estan revestides amb teixits artesanals de colors vius i cintes que la creadora ha comprat en mercats de ciutats africanes i asiàtiques, cosa que afegeix un punt exòtic a un accessori d’arrels mediterrànies. En destaca el caràcter exclusiu: “No hi ha dues bosses iguals, ja que la tirada és limitada i s’utilitzen teixits diferents, en funció de la tela que tingui”, matisa.
Com una obra d’art
La dissenyadora Elisabet Urpí sap de primera mà què suposa crear productes amb personalitat. A través de la seva firma Eliurpí elabora accessoris rústics i sofisticats utilitzant una tècnica similar. “Les bosses de palla trenada s’assemblen molt als barrets en la forma, la producció i l’estètica final”, explica. En aquest sentit, treballa a partir de matèries naturals i crea cada forma amb els seus propis motlles. “Tractem cada peça com si fos un objecte artístic”, continua. Un clar exemple d’aquesta excel·lència en el procés es palpa en el seu últim model en forma de bombonera de palla trenada i flors de seda, un tresor artesà molt cobejat per les amants de l’exclusivitat.