L’anàlisi d’Antoni Bassas: 'La provocació barata del president d'Andalusia'

"La realitat és que els drets dels andalusos, o extremenys o murcians o aragonesos, que van venir a Catalunya van ser prèviament trepitjats per un estat que els va condemnar a no tenir futur a ells i als seus fills a la seva terra"

Gerard Piqué va sortir dissabte al Bernabéu i hi va tornar: “No hi va haver delicte de rebel·lió”. Que fins i tot el central del Barça senti la necessitat d’expressar-se i de fer-ho en termes tan rotunds,  tan inequívocs, és senyal que les tres setmanes de judici que hem viscut fins ara estan anant molt més enllà de causar un impacte emocional en la societat. Està causant una íntima convicció: de Puigdemont i Junqueras en avall es van cometre diversos errors polítics, es va presentar com un acte legislatiu el que era una voluntat declarativa, però d’aquí al delicte de rebel·lió hi ha un abisme insalvable. La qual cosa és greu, perquè si els presos ja fa més d’un any que són a la presó és perquè les acusacions eren molt greus.

"Molta gent, també no independentista, està arribant a les mateixes conclusions que Gerard Piqué"

Avui he escrit que, durant aquestes tres setmanes de vista oral al Suprem, la gent hem vist i hem sentit. Que el muntatge dels Nissan abonyegats és patètic, que molta gent, també no independentista, està arribant a les mateixes conclusions que Gerard Piqué, i que, per tant, el tribunal ha de saber que una condemna per rebel·lió, sedició, o temptativa d’aquests delictes, molta gent se la prendria com una qüestió personal, gairebé íntima. Potser  pitjor que les càrregues policials de l’1 d’Octubre, ja que una condemna equivaldria a una fractura potser definitiva, o molt difícil de soldar, almenys per a una generació.

Com sortirem d’aquesta? Ara mateix, no ho veig.

Crec sincerament que molta gent, a Madrid i Barcelona, està pensant en com reconduir la situació. Però la cultura política dominant del moment és d’extrema agressivitat contra Catalunya i de pèrdua de confiança (encara més, de rebuig) cap a les institucions espanyoles a Catalunya. Crec que ens esperen anys d’allò que alguna vegada hem anomenat “estrés nacional” o “estrés existencial”.

La resposta social i política que haurem de donar dependrà de cada circumstància. De moment, avui contestarem al president de la Junta d’Andalusia, Juanma Moreno. Aquest cap de setmana ha vingut a Barcelona i Terrassa i ha dit que  no permetrà que “es trepitgin els drets dels andalusos a Catalunya”.

L’origen dels catalans com a arma política

D’aquesta provocació ni tan sols es pot dir que sigui original, això ja ho sentim a dir des de fa anys. La realitat és que els drets dels andalusos, o extremenys o murcians o aragonesos, que van venir a Catalunya van ser prèviament trepitjats per un estat que els va condemnar a no tenir futur a ells i als seus fills a la seva terra. Catalunya no és perfecta, però de lliçons d’acollida, poques. Política barata, massa barata, president Moreno, que governes amb el suport de la ultradreta.

Llibertat per a tots els empresonats, per als processats, per als exiliats.

Més continguts de